Aquest passat dimecres va començar a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià el Congrés Internacional Gaudí: art, bellesa, misteri, el primer dels grans esdeveniments dedicats a la figura d’Antoni Gaudí en el marc de l’any commemoratiu. Durant tres dies, experts de diversos àmbits van posar en diàleg arquitectura, pensament, litúrgia, natura i modernitat amb l’objectiu d’aprofundir en la vigència de l’obra gaudiniana.
El congrés va oferir una mirada global a la figura del geni reusenc, més enllà de la seva dimensió estrictament artística, amb una atenció especial al seu vessant espiritual i religiós, que va ocupar un lloc central en les diferents sessions.
Ravasi va definir la Sagrada Família com a "poesia en pedra"
La ponència inaugural va anar a càrrec del cardenal Gianfranco Ravasi, president emèrit del Pontifici Consell de la Cultura del Vaticà, amb la conferència titulada "Fe, bellesa, art". En la seva intervenció, Ravasi va proposar una lectura teològica de la Basílica de la Sagrada Família, que va definir com una fe "cristal·litzada" i com "un cofre de teologia i fe popular, de bellesa i de significat litúrgic".
El cardenal va recordar que Gaudí, nascut a Reus el 1852 en una família d’artesans, va viure una existència marcada per una intensa recerca artística i una fe profunda, fins al punt que el seu procés de beatificació es trobava en curs. Segons Ravasi, la basílica barcelonina no era una simple acumulació d’elements arquitectònics, sinó el desenvolupament orgànic d’una idea dinàmica inspirada en el creixement dels éssers vius.
En un to autobiogràfic, va evocar la seva visita als terrats del temple l’any 2010, en el marc del "Pati dels Gentils", poc abans de la dedicació de la basílica per part de Benet XVI. Des d’aleshores —va assenyalar— el perfil de Barcelona havia canviat amb l’ascens de les noves torres, configurant un skyline marcat per la verticalitat i el simbolisme.
Ravasi va destacar que l’itinerari iconogràfic del temple resseguia els grans misteris de la vida de Crist —Naixement, Passió i Glòria— i culminava en una síntesi entre cel i terra expressada en les torres i en l’espai de la nau. "Fer de la terra una pàtria celeste", va afirmar, era la clau del projecte gaudinià: un cant de lloança que s’enlairava des del cor de la ciutat, "poesia en pedra".
Cultura, litúrgia i pensament
Després de la conferència inaugural, la catedràtica emèrita de la UB Mireia Freixa va aprofundir en l’entorn cultural i polític de Gaudí, mentre que la professora Chiara Curti (AUSP) va oferir una lectura històrica del recinte de la Sagrada Família com a espai de vida i de treball en temps de l’arquitecte.
Les jornades van continuar amb ponències dedicades a la relació entre Gaudí i la litúrgia, la seva contemplació de la natura com a "llibre" de la creació, la projecció cultural de la seva obra a Mallorca i la seva influència en l’arquitectura contemporània. El congrés es va cloure amb una reflexió sobre l’itinerari místic de l’arquitecte i amb un concert d’homenatge a la cripta de la Sagrada Família.
Amb aquest congrés, l’Ateneu Universitari Sant Pacià va voler contribuir a una comprensió més profunda i transversal de la figura d’Antoni Gaudí, mostrant com la seva obra continuava essent un espai de diàleg entre fe, cultura i bellesa al cor de Barcelona.
