El salesià reclama “combatre les fake news que diuen que els musulmans volen envair Europa: menys parlar dels musulmans i més parlar amb els musulmans”
Cristóbal López diu que “Europa reprimeix els migrants com Pilat es renta les mans, fent que siguin els altres els que fan la feina bruta, i això és una vergonya”
(Animaset) El president de l’episcopat del nord de l’Àfrica, el cardenal Cristóbal López, ha demanat aquest divendres a Europa que aculli sense distincions les persones que arriben tant si són europees, àrabs o subsaharianes, perquè “amb Ucraïna es demostra que és possible”. Ho ha reclamat durant la primera edició de la Tribuna Joan Carrera, una iniciativa del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans i El Punt Avui, amb el suport de tretze entitats, que s’ha celebrat a Barcelona i ha presentat l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.
“En això ens hem de convertir tots”, ha advertit el cardenal López, que ha criticat que s’actuï d’una forma diferent segons la procedència dels refugiats, i ha recordat que amb el conflicte sirià el govern espanyol “va dir que no” a l’acollida.
En aquest punt, ha esmentat el president espanyol, Pedro Sánchez, que “va treure les concertines d’Espanya per portar-les al Marroc”. En aquest sentit, ha dit que “Europa reprimeix als migrants com Pilat es renta les mans, fent que siguin els altres els que fan la feina bruta, i això és una vergonya”.
El cardenal ha defensat fer un pas més en el coneixement mutu entre cristians i musulmans, com ja s’està fent en molts àmbits. “És possible la fraternitat entre musulmans i cristians, i això em sembla fonamental dir-ho aquí”, ha expressat.
“És perfectament possible establir amistats sinceres i profundes entre musulmans i cristians, treballar junts per construir un món millor”, ha manifestat. Ha il·lustrat la relació entre uns i altres dient que “no és la mateixa relació que la Coca-cola i la Pepsi”.
López també ha fet una crida a “combatre les fake news que diuen que els musulmans volen envair Europa i acabar amb la nostra cultura o civilització”. En aquest punt, ha estat clar: “Menys parlar dels musulmans i més parlar amb els musulmans”.
El cardenal, en un auditori amb més d’un centenar de persones procedents d’entitats cristianes de Catalunya i moderat per la directora de Catalunya Religió, Laura Mor, ha defensat el diàleg interreligiós entre cristians i musulmans: “És possible i és una realitat creixent, no només al Marroc sinó també a Catalunya”.
Entre els assistents hi havia responsables de les entitats convocants i membres de la família salesiana. També hi ha assistit el diputat al Congrés Joan Capdevila, la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, el president del CAC, Xevi Xirgo, el director adjunt de El Punt Avui, Carles Sabater, i el president del Grup Sant Jordi, Pere Fàbregues, que ha presentat l’acte.
En el torn de preguntes, i sobre la política espanyola pel que fa al Sàhara Occidental, el cardenal de Rabat no s’ha volgut posicionar, però ha assegurat que “l’Església es preocupa dels sahrauís com de tots els pobles”.
També ha valorat la propera canonització de Charles de Foucauld com “un moment d’extraordinària importància” perquè els cristians del Marroc se senten “inspirats” pel seu testimoni. “Aquesta canonització és com dir-nos, endavant, esteu en el bon camí, no us preocupeu”, ha conclòs.
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, que ha presentat a López, ha criticat “el pessimisme d’Europa” i l’ha posat al costat de l’optimisme que ha mostrat l’arquebisbe convidat. “Europa no anirà endavant sense esperança, sense creure en ella mateixa”, ha manifestat, i ha aprofitat per reclamar més mesures de suport a la família als polítics europeus.
“L’Església catalana continua ben viva”
En l’obertura de l’acte, el president del Grup Sant Jordi de Defensa i Promoció dels Drets Humans, Pere Fàbregues, ha destacat que la trobada “demostra que l’Església catalana, la mil·lenària Església catalana, continua ben viva i manté una vitalitat i un perfil propi que procedeix d’una llarga història, arrelada en la tradició tarraconense tan ben definida pel canonge Carles Cardó”.
Cristóbal López Romero va néixer a un poble d’Almeria i des de petit es va establir a Badalona. Va fer Ciències de la informació a la UAB i Teologia al Seminari de Barcelona, on fou ordenat el 1979. Salesià, amb 32 anys va ser enviat al Paraguai, on va ser provincial dels salesians primer i president de la conferència dels religiosos. Va arribar al Marroc el 2003, és arquebisbe de Rabat des del 2017 i cardenal des del 2019.
Els actes de la Tribuna tenen el suport de tretze entitats, que són Animaset, el Consell de Laics dels Caputxins de Catalunya, Cristianisme al segle XXI, Cristianisme i Justícia, Equips de Pastoral de la Política i la Comunicació, la Fundació Catalunya Religió, la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, la Fundació Joan Maragall, la Fundació Pere Tarrés, Justícia i Pau, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, Santa Anna-Hospital de Campanya i la Unió de Religiosos (URC).
L’activitat, en format de dinar col·loqui, i que preveu fer-se dues o tres vegades l’any, té per objectiu recollir i actualitzar les inquietuds en la trajectòria del bisbe Joan Carrera, redactor del document Arrels cristianes de Catalunya. Pretén abordar la situació del cristianisme, les experiències de diàleg, la comunicació i la participació social per tal de potenciar la presència del fet religiós en la societat catalana.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.