Caputxins: "Sense la realitat comunitària, la fe no s'entén"

(Glòria Barrete –CR) La Trobada Fraterna dels caputxins és ja cita obligada en els calendaris dels diferents grups de la família franciscana caputxina. I el nom que pren, trobada fraterna, és tota una declaració d'intencions. Enguany el tema central de la trobada ha estat la comunió eclesial, una comunió "que no només recau en les comunitats religioses", ha advertit el caputxí Josep Manel Vallejo a l'inici de la jornada, sinó que "tota l'Església està cridada a fer-ne ús".

Jesús va escollir dotze apòstols, com a símbol de l'aplec de les dotze tribus d'Israel. "Els va escollir perquè es barallessin i reconciliessin", ha explicat Vallejo, "ja que eren de diferents grups polítics i religiosos".

Jesús i l'Església

Però quin pes té la comunió dins el discurs de Jesús? Fra Jacint Duran ha relatat a la seva ponència el vincle entre Jesús i Església. "Hi ha l'opinió estesa sovint que Jesús va crear el Regne de Déu i 'zas', le salió la Iglesia", ha reconegut divertit el caputxí. D'altres persones sovint afirmen que la qüestió religiosa, la fe, és una cosa personal, "sense repercussió col·lectiva". Però per a Fra Jacint Duran el cristianisme no es pot entendre sense la comunitat, "sense la realitat comunitària, la fe no s'entén".

I en què es basen aquestes afirmacions? En els manaments de Jesús. Del que parla Jesús, afirma Duran, és d'una fraternitat. "Jesús vol aplegar tothom a través d'una comunitat, que ell anomena la meva família, i que esdevindrà en l'Església".

En temps de Jesús hi havia diferents grups, com els messiànics, els profètics o els apocal·líptics. "Eren grups, no un individu". Alhora, a Jesús se'l troba sol poques vegades, a la Creu, al Gòlgota...., "però sempre se'l troba envoltat de gent".

Ara bé, en què distava Jesús d'altres grups de l'època? Fra Jacint Duran ha apuntat a quatre elements característics. Jesús tenia una imatge de Déu "molt estranya", que per a Duran queda reflectida en frases com "estimeu els vostres enemics perquè així sereu fills del vostre Pare". La relació entre els deixebles i Jesús no era de líder, sinó de font de doctrina. "Jesús diu 'sóc jo qui us ha escollit'".

També és característic la radicalitat absoluta. "Jesús no diu de 15 a 17h segueix-me, sinó que qui afirma que 'qui vulgui salvar la vida, la perdrà, i qui la perdi, la retrobarà'". I per últim, el grup amb el qual Jesús es mou "és el de la gent senzilla, els pobres".

Jesús quan envia els deixebles, explica Duran, ho fa "cap a les ovelles perdudes del Poble d'Israel, perquè és el que té la feina com a poble escollit". Segons Duran, és escollit "per viure de manera diferent i que visibilitzi com Déu vol que visquem i ajuntar tots els pobles del món".

La comunitat eclesial real

I per donar visibilitat de la comunió eclesial existent a casa nostra, la Trobada Fraterna també ha comptat amb una taula rodona per presentar diferents realitats eclesials de comunió. Daniel Juan, de les comunitats Adsis, ha explicat que la comunió forma part de la seva missió, "no és una tasca més". La seva manera de viure la comunió, ha relatat, ha estat "molt agosarada" i el moment que els ha tocat viure els ha fet ser "molt ecumènics". Els trets característics de la vida en comunitat a Adsis són "la comunió de vida, de fe, d'amor i de missió". El concepte de comunitat en el seu cas, però, no està vinculat a una casa. "Som un moviment de comunitats".

D'un altre tipus de comunió ha parlat en Marcel·lí Joan, des del Grup Sant Jordi. Joan ha reconegut que a l'Església existeix el que anomena 'minifundisme'. Moltes fundacions que comparteixen trets i que sovint tenen manca de recursos i d'efectius.

El periodista ha recordat que iniciatives com Catalunya Religió, el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, la carta a l'ABC dels catòlics catalans, o el document presentat al Parlament sobre el fet religiós a la Catalunya del futur, no haguessin estat possibles "sense generar abans un clima de confiança, un hummus".

Marcel·lí Joan ha recordat que "no es pot administrar aquest minifundisme, ni contraprogramar-se", i ha advocat perquè el que de veritat hauria d'il·lusionar i cohesionar a tothom sigui el papa Francesc, i concretament "el full de ruta de 'la joia de l'Evangeli'".

Joan ha finalitzat la seva intervenció reconeixent que la comunió és essencial i s'ha de saber llegir la realitat. "Ens preocupa la unitat d'acció dels cristians pel que fa a la llibertat religiosa, la presència del fet religiós i el paper dels catòlics a la societat".

Anna Almuni, des de l'apostolat seglar, ha afirmat que "la diversitat és possible quan la identitat de cadascú és molt potent", però ha explicat que al laïcat "encara li costa entendre's dins la unitat eclesial". Els òrgans de participació a l'Església, per exemple, sovint són només "d'opinió", i ha expressat que a l'Església hi ha un allau de moviments i d'espiritualitats desarticulades, "hi ha desànim".

La Trobada ha continuat amb la presentació del nou llibre sobre Sant Francesc d'Assís, de Fra Mateu Sanclimens. Un llibre, basat en tres llibres anteriors, i que compta amb aquarel·les de Miquel Oliveres. Durant tota la jornada els participants han pogut veure una exposició de setze comunitats que viuen i es troben a Catalunya.