Capítols religiosos, un repte en temps de pandèmia

(Montse Punsoda –CR) “El primer que ens van dir va ser que no podíem sortir de Torí”. Així recorda Fernando Miranda, vicari dels Salesians de la Inspectoria Maria Auxiliadora (SMX), que inclou Catalunya, un dels moments que va viure durant el 48è Capítol General de la congregació, a Turí, Itàlia.

Un Capítol general sense precedents que havia començat a principis de març de 2020 –en ple inici de la pandèmia– i que estava previst que s’allargués fins al 16 d’abril. La situació d’alarma sanitària ho va capgirar tot. La trobada va finalitzar deu dies abans, amb els vols de tornada cancel·lats i amb una furgoneta de salesians que va aturar-se a Barcelona, de camí als diferents llocs d’origen dels religiosos de la congregació de Don Bosco.

Aquesta és només una de les casuístiques on es constata com l’arribada de la Covid-19 ha suposat molts canvis i ha repercutit en els procediments de govern i reunions de la vida religiosa. Especialment, en les trobades capitulars generals o provincials que convoquen a religiosos o religioses de països diversos; cada un amb les respectives mesures sanitàries i restriccions de mobilitat.

Esclat de la pandèmia i ajornaments

Els capítols són fonamentals en el transcurs de la vida religiosa. Mesuren el pols de cada congregació en relació al context que l’envolta per encarar els reptes i les decisions que definiran els propers anys. A més a més, coincideix amb l’elecció dels superiors i les superiores, així com dels membres del consell de govern que estaran al capdavant de congregació durant el següent cicle.

Precisament, aquest aspecte era tan important que, tal com recorda Fernando Miranda, els salesians van retallar part dels temes de treball del capítol per avançar les votacions. “Estava totalment justificat i l’emergència mundial sanitària així ho requeria”, explica el vicari.

Els salesians van poder decidir els nous membres de govern, però moltes altres congregacions van haver de posposar directament tot el capítol a causa de la situació i de l’estat d’alarma que arribava a mitjans de març a l’Estat. Com els escolapis: després del capítol de 2015 a Hongria els hauria tocat trobar-se pel capítol general aquest 2021. Però els de l’orde religiosa fundada per Josep de Calassanç han aplaçat l’encontre fins el gener de 2022.

A escala provincial és també el cas de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor. Amb presència a Barcelona, Tarragona i a la resta de l’Estat, s’havien de reunir amb totes les germanes de la província d’Europa –que inclou Portugal i Itàlia–, però també el van posposar en un primer moment.

També les Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció (DEIC). Són presents a Vallirana, Tarragona, Vic i Barcelona, així com a la resta de l’Estat i a Bolívia, Equador i Moçambic. Tal com explica la germana dominica Isabel Górriz, el 2020 els tocava capítol general i el van posposar fins aquest 2021 per la pandèmia. Ara, l’han tornat a aplaçar fins el curs vinent.

Aquest canvi de dates i el context, a més de modificar el calendari, ha afectat també la preparació prèvia dels capítols. Isabel Górriz forma part de la comissió de preparació amb un equip que redacten el document capitular, fet a partir amb la participació de totes les comunitats i en col·laboració amb els laics implicats en la congregació. Estudien les línies generals que han d’orientar la congregació i redacten un document base.

“La pandèmia ha fet que canviés molt la nostra visió d’on volem anar. Les línies canviaran per incloure l’àmbit social i la cura de la persona”, explica Górriz. Assegura que “els capítols han de ser presencials perquè s’ha de votar”. “Són les línies per a quatre anys, i no deixen que sigui online. És un document que s’ha de discernir molt bé, s’ha de treballar”, destaca la religiosa.

Indicacions des del Vaticà

En aquest sentit, la Santa Seu ha subratllat la importància de les votacions presencials. Veient l’esclat de la Covid, la Congregació d’Instituts de Vida Consagrada i Vida Apostòlica va emetre una carta el 2 d’abril de 2020, adreçada als religiosos i religioses. Hi autoritzava prorrogar la celebració dels capítols i allargar el servei dels superiors i superiores majors, així com dels respectius consells de govern fins a la successiva celebració dels capítols.

Uns mesos després, l’1 de juliol, en una circular es ratificaven aquestes mesures i es prohibia la celebració de capítols generals i provincials en línia de cara a preservar importants valors en la vida consagrada com l’essència de la “sinodalitat”.

Amb el manteniment de la pandèmia, però, el 31 de maig es va emetre una nova circular amb excepcions. Tal com detalla, “atenent a algunes peticions rebudes” de poder utilitzar mitjans telemàtics com a alternativa a la presència personal, es va autoritzar el format en línia. Una mesura establerta fins a finals de 2022 de forma excepcional i sempre per mitjà de la petició d’un permís especial, subjecte a diferents requeriments.

Món digital, possibilitats i inconvenients

De fet, el món digital ha suposat una bretxa de cara a ampliar les possibilitats de reunió dels religiosos i religioses al llarg d’aquest temps de pandèmia. Les mateixes germanes oblates expliquen que, una vegada posposat el capítol provincial d’Europa, van obrir un procés d’assemblea participatiu en línia per configurar el nou document capitular.

Igual que Górriz, les oblates coincideixen amb què el context pandèmia va posar noves fitxes en el tauler que va donar lloc a un document nou amb noves línies de treball. Però a més, insisteixen amb què, gràcies a fer-ho en línia, va ser “una assemblea molt participativa i amb molta riquesa”. Fonts de les oblates també diuen que “va donar peu a la possibilitat que hi participessin laics i germanes que d’altra manera no haurien participat, com comunitats més grans que es connectaven amb els seus ordinadors cada dia per poder donar el seu parer”.

Les aplicacions digitals han permès mantenir el pla de treball viu i actiu, tot i les complicacions. I és que la possibilitat d’establir reunions digitals, d’una banda, ha suposat una victòria quant a l'èxit de convocatòria. Però alhora ha estat també tot un repte.

Així es va demostrar en la reunió intercapitular de la congregació de les germanes Vedruna, aquest mes d’abril. La germana M. Antònia Martínez, delegada a Catalunya, explica que la trobada per avaluar i modular el full de ruta de la congregació s’havia de fer al Japó, però finalment la van haver de fer en línia. No va ser feina fàcil. És més complicat establir una hora per fer coincidir religioses esteses per diferents continents.

“Calia buscar el denominador comú que ens permetés connectar-nos alhora a totes les religioses”, recorda M. Antònia amb humor. Hi havia qui es connectava a les dues del migdia, a les sis del matí i d’altres a les deu de la nit. “Nosaltres acabàvem de dinar, unes altres de sopar i d’altres estaven amb el cafè del matí”. “Va ser una experiència molt rica, un viure vedruna molt intens que tot i ser a través de la pantalla i no conèixer-nos va permetre un intercanvi molt gran d’experiències i de fraternitat carismàtica”, explica.

Alhora, però, aquesta felicitat tenia un punt amarg per la situació que patien les diferents comunitats. La germana Martínez destaca especialment el patiment de les vedruna de l’Índia i com, a l’inici de la reunió, es mencionava totes aquelles germanes que havien traspassat. “Un moment de dol i de suport fratern que acompanyava la realitat a cada un dels llocs on vivíem les vedruna”.

El mode en línia ha estat el canal preferit durant aquest temps també en les reunions intercapitulars de les diferents congregacions. Va ser el cas de les teresianes: aquesta cita va reunir 62 germanes per internet el mes de novembre.

Desig de retrobar-se cara a cara

Tot i així, no hi ha res com el cara a cara i l’anhel de retrobar-se era cada dia més notori. Per això, amb l’arribada de les vacunes i la situació pandèmica més controlada, moltes congregacions han començat a fer trobades capitulars de manera presencial.

Les germanes oblates finalment el mes de març, ja amb el document de treball definit, es van poder trobar presencialment a Madrid i fer el capítol provincial amb les germanes portugueses i italianes. També els caputxins de la província de Catalunya i Balears s’han reunit recentment a Barcelona després de reelegir provincial el mes de setembre, o els germans de La Salle a València.

Són alguns exemples d’aquests capítols recents més atípics i mai viscuts fins ara. Tots ells amb les mesures sanitàries que han embolicat una mica l’organització i amb la famosa pauta de protecció, coneguda i experimentada per tothom: mascareta, gel, temperatura i distància.

Un exemple l’expliquen les Germanes Carmelites Missioneres que van celebrar de manera presencial el capítol de la província Mater Carmeli Europa. “Vam tenir molts dubtes de què fèiem perquè suposava moure les germanes de sis països: Espanya, Portugal, França, Polònia, Itàlia i Romania”. Així ho explica la consellera provincial Marta Peiró.

Detalla que a part de demanar la PCR de 48 h, van recomanar l’arribada esglaonada de les germanes dels diferents països. A més a més, van agafar dos centres per poder complir amb l’aforament i, “partint de la bona experiència” que tenien amb les escoles, explica Peiró, van fer grups bombolla segons l’origen, amb mampares de separació.

La connexió amb els laics, que també van participar en les línies de treball, la van establir cada grup per internet. Ara, vist amb la distància Peiró assegura que “el protocol semblava molt més complicat del que després va ser; ens va poder més el fet de viure un capítol juntes en plena pandèmia, compartint allò que vam patir”.

També en parla Josep Canal, visitador Auxiliar Districte Arlep, que inclou els germans de La Salle a Catalunya. Acabat d’arribar del III Capítol de Districte celebrat del 5 al 8 de juliol, assegura que “tot i la mascareta i l’angoixa, trobar-se amb germans i seglars que feia temps que no veiem ha estat motiu d’alegria”. “En el capítol vam poder renovar el consell de província i refer sensacions entre els germans”, hi afegeix. Segons explica, el 90% dels assistents ja duien la pauta de la vacuna completa. Tot i així, mentre estaven allà la cinquena onada començava a arribar, i Canal assegura que si hagués passat abans, potser s’hauria cancel·lat i fet en línia.

Ara per ara la pandèmia continua. Tot i això, els religiosos o religioses de cada orde i congregació agafen forces en la dinàmica sinodal de treball i els valors del seu carisma són el motor per continuar fent camí. La vida religiosa, amb capítols presencials, en línia o ajornats, segueix endavant.