La capella més ‘barçalonina’

(Víctor Rodríguez –CR) No ho sap tothom –ni és profecia– que un camp de futbol hagi de tenir capella. Però sí que és el cas del Camp Nou, un temple laic de nivell mundial que amaga al seu cor un petit oratori catòlic.

Descobrim avui la capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat del Camp Nou i ho fem de la mà d’en Joan Rovira i Andreu (La Bisbal del Penedès, 1935). Parlant amb ell ens adonem que és història viva del Barça, un home de fe que s’ha dedicat altruistament a cuidar de la part més espiritual del club: la capella del Camp Nou.

Com va començar tot

Quan es va inaugurar el Camp Nou, per la Diada de la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1957, el club va encarregar una imatge de la Moreneta al Monestir de Montserrat. Va ser la talla que durant la missa inaugural va donar la volta al camp sobre les espatlles de varis membres de la Penya Solera. Per a l’ocasió també va encarregar-se una pedra portada del Massís de Montserrat perquè fes de pedestal i que situaria amb la imatge, a la capella de l’estadi, al passadís de sortida al camp, tal com va preveure l’arquitecte Francesc Mitjans. “Quan es va inaugurar l’estadi, només teníem la imatge i la pedra”, explica Joan Rovira. Un cop inaugurat l’estadi, la capella presidida per la Moreneta, quedaria mig oblidada i descuidada.

Un accident revelador

Un temps després, dos membres de la Penya Solera van patir un accident de cotxe tornant de Castelldefels i s’encomanaren a la Mare de Déu de Montserrat. Un cop recuperats i en acte d’agraïment a la Moreneta, van comprar dos canelobres per tal d’ornar i il·luminar la capella. Aquí va començar part de la història que avui expliquem.

En dur-los a la capella i descobrir l’estat de l’espai, la Penya Solera va oferir-se al club per custodiar, ornamentar i cuidar la capella: “Vam anar a veure al president Miró-Sans i quan li vam demanar diners, va obrir un calaix i va dir: tot això són factures per pagar. Diners no en tinc”, exposa Rovira.

Amb aquesta resposta, fruit dels deutes que tenia el club per les obres del Nou Camp, la Penya es va oferir a costejar les obres d’adequació de l’oratori. Des de llavors Joan Rovira és custodi de la capella, primer com a membre de la Penya i després a través de l’Agrupació Barça Jugadors, l’antiga Agrupació de jugadors veterans del Barça: “Per la Festa de la Mare de Déu de la Mercè, cada any la Penya feia un regal a la capella a fi d’anar-la guarnint. Aquell dia es ballaven sardanes i els directius baixaven a visitar la capella”.

La Penya Solera, la primera

“Aquesta Penya era l’única per ser la primera, era ‘La Penya’ en majúscules. La degana de totes”, explica Joan Rovira. I és que a partir d’ella, anirien creant-se penyes culés arreu del país i del món: “Es deia que de la Penya Solera sortien els directius del Barça, si bé no és gaire cert”. Ho explica amb certa sorna Rovira, que és avui el darrer membre viu de la primera penya culé. Desapareguda la Penya Solera, en ser també membre de l’Agrupació d’exjugadors del Barça, es va oferir per continuar com a custodi de la capella, càrrec que va autoritzar per escrit el president Josep Lluís Núñez l’any 1997.

Més de 60 anys després, Rovira, ara amb l’ajuda del seu fill, vetlla encara perquè la capella llueixi i estigui degudament ornada: “Quan hi ha partit cuidem que les llums estiguin obertes, canviem les flors segons el temps litúrgic i procurem que no hi falti cap element que una capella ha de tenir”.

La capella avui

Situada sota la graderia de tribuna, tal com es comprova al sostre, la capella encara està situada al seu emplaçament original. És l’element que uneix gespa i vestidors i lloc de pas obligat per sortir al terreny de joc.

Amb el pas dels anys, la Moreneta ha vist com s’anava completant tot l’oratori gràcies a la tenacitat i empenta de Rovira. Es va col·locar l’altar amb l’escut de la Penya Solera, del Barça i de la ciutat amb una inscripció en llatí ben explícita: “La taula i l’ara dedicada a Déu per la fe dels germans”. Vindrien després el sagrari, els bancs i els vitralls, que donen llum i amaguen la petita sagristia que hi ha rere l’altar. Diverses pintures murals adornen les parets i la fan encara més acollidora, més culé i més montserratina.

La capella –que per la situació del Camp Nou recau dins la demarcació de la parròquia de Santa Tecla– acull cada novembre una missa pels difunts de l’entitat Barça Jugadors. Històricament ha viscut dos grans moments gloriosos: la visita del papa Joan Pau II l’any 1982 i la capella ardent de l’històric Josep Samitier: “Quan va morir en Pep Samitier per aquí van passar milers de persones a donar-li el darrer adéu”, recorda amb emoció Joan Rovira.

I és que la Moreneta presencia des del 1957 la cua que fan els jugadors –els de casa i els de fora– abans de cada partit. Alhora, és parada obligatòria dels milers de culers d’arreu del món que peregrinen fins a l’estadi per fer la visita turística.

Quan hom diu que el Barça és més que un club és perquè compta amb persones com Joan Rovira, que han dedicat cos i ànima –mai millor dit– a estimar-lo i fer-lo gran, especialment cuidant i engrandint la capella que avui llueix molt més que el primer dia.