El Capdevila més clar, dur, dolç i agraït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

El llibre recomanat de Josep Guiteras

(Ramon Bassas - CR) El germà Josep Guiteras ha deixat de ser el Visitador Provincial de La Salle Catalunya a finals d'aquest agost, després de 15 anys. Per aquest inici de curs tan especial, doncs, tria La vida que aprenc, del recentment traspassat Carles Capdevila, “perquè a mi m’ha fet un gran bé llegir-lo i rellegir-lo en moments i situacions diferents, ja que és un llibre d’articles curts, ja publicats al diari Ara”, ens diu. “I m’ha fet un gran bé perquè, com a educador que sóc, he contactat ràpidament amb ell per la forma molt didàctica i clara d’enfocar els temes, molts d’ells directament o indirecta relacionats amb l’educació”.

Efectivament, Josep Guiteras ara té 71 i porta tota la vida dedicada a l’educació directa o indirecta, a través de la gestió i animació dels centres o de tota la xarxa de les vint-i-cinc obres educatives que La Salle té a Catalunya. Abans de ser Visitador, havia estat 15 anys més director a Girona i, abans, director a La Seu d’Urgell, durant 6 anys. Ens recorda que el periodista Carles Capdevila tenia dues passions, l’educació i l’humor, i que va dirigir el programa de Catalunya Ràdio “Eduqueu les criatures”, Premi RACC al millor programa de ràdio.

Una altra raó per recomanar-lo, segueix, “és el tractament directe i clar que fa dels temes, temes de molta actualitat, i que no s’està d’embuts a l’hora de dir les coses. És especialment clar i dur (i també dolç i agraït a la vegada), quan parla del tema de la malaltia, dels metges i les infermeres”. També destaca “l’amor a la seva terra, als seus orígens de poble i al seu pare i a la seva mare, mare que admira perquè el va haver de cuidar, quan hauria d’haver estat justament al revés”.

Davant un religiós no deixem de preguntar-nos com troba que tracta, Capdevila, els temes religiosos, que sovint brillen per la seva absència als mitjans actuals. “En els seus articles aquesta temàtica hi és i és tractada de forma molt oberta, clara i actual, però amb matisos de profunda humanitat que poden ser perfectament evangèlics”. Guiteras creu que el llibre “és un homenatge a la vida, a la seva vida més profunda i personal. A la vida que li ha tocat viure i gaudir, comunicar i acomiadar, amb plena maduresa i amb un total coneixement d’una mort que es va apropant i que et va vencent, malgrat tots els esforços i totes les ajudes de la medicina i dels metges per poder-la aturar”.

No són temes molt delicats, aquests? Al germà Guiteras li sembla que, “per la situació d’alliberament i sinceritat amb què es troba, ja que no té cap mena de por de dir les coses pels seu nom i d’enfocar temes molt delicats amb molta naturalitat, veracitat i fortalesa, ho pot fer i ho fa molt bé”, respon. I afegeix: “hi ha molts moments en què et dius “Però si jo penso el mateix i no m’atreveixo a dir-ho”... Però de la manera que ell ho diu, s’entén molt bé i tothom hi pot estar d’acord. Ja és hora que algú ho digui i tracti tal o tal tema amb normalitat, seriositat i profunditat”.

“Estructuralment el llibre té 5 parts”, ens diu Guiteras. “La primera, ‘La mirada íntima’, la segona: ‘Ser i fer’, la tercera, ‘Petites revolucions’, la quarta, ‘En bona companyia’ i la cinquena, ‘Eduquem les criatures’. A la tercera part surt, fort i potent, el seu esperit crític i revolucionari. És aquí on no s’està de dir tot el que pensa i tal com ho pensa, sense cap mena de por o de limitació. Crec que és la part que cal llegir i rellegir més vegades”. Però, fidel a l’estil de Capdevila, el germà de La Salle creu que expressa molt bé “una visió més positiva d’aquesta vida que cal viure” en la quarta part, “la part en què fa més referències a la seva gran lluita contra el càncer que acabarà vencent-lo, però no derrotant-lo. Tanmateix”, segueix, “crec que cal veure-hi la part esperançada de la vida plena d’espurnes d’una esperança evangèlica que sura per tot arreu”, però “potser és una visió molt personal”, adverteix.

Fitxa del llibre