Cap a la igualtat entre homes i dones en la Vida Consagrada

(Vatican News) Disminució de les vocacions, treball, abús i ara per a les monges també burnot, una síndrome d’estrès particular. Així ho informa Donne Chiesa Mondo, el mensual femení de L’Osservatore Romano, en el seu número del 26 de gener dedicat a la vida consagrada. La UISG, la Unió Internacional de Superiores Generals -informa el diari- va discutir el problema en un taller celebrat a Roma i va decidir establir una comissió de tres anys per a la cura personal, en col·laboració amb la Unió de Superiores generals. "El nostre objectiu - subratlla la germana Maryanne Lounghry, la religiosa psicòloga australiana que va dirigir el laboratori - és construir comunitats resistents. No ens hem de limitar a intervenir en el cas individual, sinó considerar-nos dins d’un ecosistema. La disparitat de gènere és un dels punts bàsics, ens hem de preguntar què passa a la nostra Església i al país on actuem ". Mentrestant, en un monestir al centre de Roma, una monja i les seves germanes parlen d’un PIB especial: el de l’ànima.

Els canvis necessaris

Sobre els problemes de la vida religiosa de les dones i, concretament, sobre la disminució de les vocacions, els convents que tanquen, els abusos sexuals i de poder, la gestió de béns, la pesadesa de les estructures de vegades organitzades com segles enrere, Donne Chiesa Mondo entrevista el cardenal João Braz d’Aviz, prefecte de la Congregació d’Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica. "Europa està passant una època molt difícil –diu el prelat–, moltes cases tanquen, hi ha molts abandonaments. La vida consagrada té unes arrels molt fortes, però no s’ha notat que cal canviar algunes coses perquè han envellit. Formació en primer lloc, després la qüestió de la fraternitat i, finalment, la relació entre autoritat i obediència. Sense oblidar la relació home-dona: per què s’ha de separar la persona consagrada? ”. El cardenal també parla de l’abús de poder dins de les congregacions: "hem tingut casos de generals superiors que un cop elegits ja no renunciaven als seus càrrecs". I de la decisió del Papa de "crear una casa a Roma per acollir algunes monges enviades per nosaltres o pels superiors des del carrer, sobretot si són estrangeres". Sobre l'abús sexual, destaca "El Papa demana una transparència total".

Vots, clausura i igualtat entre homes i dones

El número complet de Donne Chiesa Mondo és un viatge per l’univers de la vida consagrada, que el 2 de febrer, com cada any, celebra el Dia Mundial establert el 1997 per Joan Pau II. A través de les entrevistes a tres monges, s’informa que la vida religiosa s’enfronta a alguns aspectes de la vida consagrada i a alguns temes molt complexos: els vots, la clausura i la igualtat entre homes i dones en el si de l’Església. Anne Lécu, doctora religiosa dominicana, que treballa a la presó de màxima seguretat de Fleury-Mérogis, la més gran d’Europa, parla a París; a Roma, al claustre del monestir agustí de Santi Quattro Coronati, parlen la mare priora Fulvia Sieni i la germana Ilaria; a Polònia, al monestir de nowarnowiec, Małgorzata Borkowska, benedictina, que després de cinquanta anys de vida religiosa va escriure "L'ase de Balaam" (encara no traduït a l'italià), "una crida als senyors del clergat".

El testimoni d’Elena Sofia Ricci

Entre realitat i representació, entrevista amb Elena Sofia Ricci, intèrpret de la popular Sister Angela de la sèrie de televisió Che Dio ci aiuti, a Rai1, que explica el seu nou viatge espiritual. L’actriu, criada en una família progressista, va ser batejada de petita, a esquenes de la mare no creient, per iniciativa del seu pare i la seva àvia molt religiosa. La ficció la va posar en contacte amb una monja que, de consultora, es va convertir en una de les seves amigues més properes. Elena Sofia Ricci es va casar per l’Església fa uns anys i poc abans del casament va rebre la confirmació i la comunió. "Avui, per ella, és imprescindible assistir a missa. També vaig aprendre a resar per trobar una plaça d’aparcament i em fa una mica de vergonya. Però em van ensenyar que Déu és tan gran que perdona la nostra fragilitat".