La canonització del Papa Pau VI i l'arquebisbe Óscar Romero

(GIEC) Enmig de la celebració del Sínode dels Bisbes sobre els joves, que se celebra a Roma, el proper diumenge 14 d’octubre, el papa Pau VI i l’arquebisbe Óscar Romero seran proclamats sants, juntament amb els beats Francisco Spinelli (sacerdot diocesà), Vicenzo Romano (fundador de l’Institut de les Adoratrius del Santíssim Sagrament), María Catalina Kasper (fundadora de l’Institut de les Pobres Serventes de Jesucrist), Nazaria Ignacia de Santa Teresa de Jesús (fundadora de la Congregació de les Germanes Missioneres Creuades de l’Església) i Nunzio Sulprizio (jove obrer).

Giovanni Battista Montini, nascut a Concesio, Brescia (26-9-1897) i mort a Castel Gandolfo (6-8-1978), fou el Successor de Pere durant quinze anys (1963-1978) i entre els elements més decisius del seu pontificat destaca la continuació i clausura del Concili Vaticà II, que havia estat convocat per Joan XXIII.

Óscar Romero va néixer a Ciudad Barrios (15-08-1917), fou arquebisbe de San Salvador i donà testimoniatge de nombroses violacions dels drets humans. Va morir el 24 de març de 1980 assassinat per un esquadró lligat a les forces militars mentre celebrava la missa en una capella de l’Hospital Divina Providència, en el barri Miramonte de San Salvador.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar del papa Pau VI i l’arquebisbe Óscar Romero, així com de santa Teresa de Jesús, del discerniment polític, dels sacerdots, de la Jornada Mundial de les Missions, que se celebrarà diumenge 21 d’octubre, de la restauració del patrimoni, del Sínode dels Bisbes sobre els joves i de vídeos per desmuntar mites sobre el finançament de l’Església.

Tres de les cartes dominicals parlen de la canonització del papa Pau VI i l’arquebisbe Óscar Romero. L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, recorda que “Giovanni Batista Montini serà el tercer Papa canonitzat per l’actual successor de Pere, després que fossin elevats als altars Joan XXIII i Joan Pau II”. Diu que Pau VI va patir molt “durant els quinze anys que va estar al capdavant de l’Església”, però “no va tenir por de l’opinió pública en la seva defensa de la vida no nascuda, i va ser un visionari del futur de l’Església nomenant cardenals tant Karol Wojtyla com Joseph Ratzinger”.

Destaca que un dia Pau VI “va ser visitat per Óscar Romero, que el va buscar i va trobar-hi protecció davant les amenaces que ja patia”. De Sant Romero d’Amèrica, diu que “va ser un símbol del compromís de l’Església llatinoamericana amb els pobres, els marginats i la causa de la justícia” i que el papa Francesc donarà “una alegria molt gran al món, i en particular als països llatinoamericans, amb aquesta canonització tan esperada”. Remarca que “en coincidir amb la de Pau VI serà un símbol d’unitat de l’Església enfront dels qui en algun moment van voler oposar la popular i la institucional com a realitats antagòniques”. Finalment, l’arquebisbe de Tarragona vol expressar la seva “profunda alegria per aquests dos nous sants del nostre temps”, “un model d’amor a l’Església i a la societat, amb preferència per als més pobres i necessitats”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, diu que la proclamació com a sant de Pau VI és “una canonització molt desitjada i que porta molta alegria al Poble de Déu”. Afirma que “fou ell qui ens va donar els grans llibres de la reforma litúrgica que encertadament anomenem de Pau VIè” i recorda que “a l'edat de 57 anys, va ser nomenat Arquebisbe de Milà i poc després Cardenal”. Així mateix, destaca que “el 21 de juny de 1963, va ser elegit Papa, i va prendre el nom de Pau VIè., comprometentse a continuar l’obra renovadora del seu predecessor”, recorda que Pau VI va protagonitzar importants canvis en l'Església, com ara “l’abraçada cèlebre amb el patriarca Atenàgores el 1964 i el mutu aixecament d’excomunions”, i també recorda “els grans viatges apostòlics i evangelitzadors, amb visites als 5 continents”, “les seves encícliques” i “entre moltes Exhortacions apostòliques, dues de molt significatives: Gaudete in Domino (1975) sobre l’alegria cristiana, i Evangelii Nuntiandi (1975) sobre l’evangelització”. Remarca que Pau VI “reformà i internacionalitzà la Cúria, treballà molt per l’ecumenisme, donà empenta al Sínode de Bisbes (en convocà 5)” i que fou un “home de finesa i d’intel·ligència, d’escolta humil, de serenor interior, d’amor incondicional a Crist i a l’Església”. Finalment, demana que “agraïm la vida i els exemples del gran Papa Pau VIè., i que ell pregui per la unitat de l’Església i ens ajudi en el camí de l’evangelització”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, ens convida a “reflexionar sobre el que significa una canonització, quin és el procés que es segueix, què aporta a l’Església, en definitiva quin sentit té en els temps actuals”. Diu que la canonització “significa el reconeixement que una persona ha realitzat en la seva vida l’ideal cristià, amb fidelitat i constància; que ha portat a la vida el missatge de l’Evangeli amb obres i paraules, d’una manera real i objectiva”, que “és un reconeixement solemne que fa l’Església” i que ens recorda “també la realitat de la comunió dels sants, és a dir, el fet de la comunió misteriosa però real, amb les persones que ens han precedit”. Recorda que “la proclamació com a sant és el final d’un procés llarg que consta de quatre etapes”: la declaració de Servent de Déu, la declaració de Venerable, la declaració de Beat i la canonització. Afirma que “les persones canonitzades se’ns proposen com a exemple, com a inspiració” i que “en totes elles brilla la coherència de vida, la fidelitat al Senyor, l’entrega generosa, l’acceptació de la creu, la profunda vida espiritual, el zel evangelitzador, la dedicació als més pobres i petits”. Finalment, demana que “el seu exemple i la seva intercessió ens ajudin, doncs, a superar tota mena de temptacions en el camí de santedat que tots estem cridats a recórrer”.

El cardenal Joan Josep Omella recorda que “aquest dilluns, quinze d’octubre, s’escau la festa de Santa Teresa de Jesús”, “una de les grans figures femenines de l’Església catòlica i la primera dona declarada doctora de l’Església universal, per sant Pau VI, el 15 d’octubre de 1967”. Diu que Santa Teresa “expressa la vivència de la fe cristiana, que ens porta a viure en la comunió de l’Església” i que “Crist -contemplat en la seva humanitat i en la seva divinitat- és el centre de tot el pensament teresià”. Afirma que “Santa Teresa de Jesús és una mestra del sentit d’Església” i que “l’amor a Déu i la contemplació de Jesucrist la van fer estimar profundament l’Església i treballar en l’Església i per a l’Església”. També diu que “la reformadora de l’orde carmelita, amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços, va viure en un moment històric gens fàcil” i que “era conscient de les seves limitacions davant dels problemes del món i de l’Església del seu temps”. Finalment, el cardenal Omella diu que “Teresa de Jesús va ser també una gran mestra de pregària, sempre present en el seu ensenyament com un camí d’amistat amb Déu” i que “ella ens pot ensenyar a viure amb entusiasme aquest temps de pau, d’alegria interior, de llum, que és -com deia ella- un diàleg d’amor amb Aquell que sabem que ens estima”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, continua parlant del discerniment polític i diu que “entre les diverses preguntes que hem de formular-nos a l'hora de destriar una política o una altra n’hi ha dues de fonamentals”: “si les propostes polítiques concretes responen a grans ideals o són pur exercici del poder de caràcter pragmàtic” i “si en el cas que s'invoquin grans ideals, quins són, si són veritables, realment humans i ben fundats”. Reconeix que “voldríem que tota proposta política respongués a un ideal de societat, de món, de vida humana” i que l'ideal “ha de ser el motiu últim que justifiqui tota política” i “el ciutadà normal ha de conèixer-lo i decidir si hi està d'acord”. Diu que “en general això s'aconsegueix escoltant els discursos de les campanyes electorals o atenent les declaracions dels polítics”, però que “ens hem de fixar en tres aspectes molt importants”: “com “organitzen” aquests valors, quina prioritat donen a un sobre un altre”; “en què basen aquests ideals, si són valors que estan ben fundats en raons vàlides i coherents” i “com entenen la realitat social, històrica i present, com la interpreten”. Finalment, ens recorda que “des de l'Evangeli defensem la fe il·luminada”, que “la fe ens serveix els grans ideals humans (la persona de Jesucrist) i la intel·ligència ens permet de ser adults responsables” i que “així ens vol el Senyor”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, destaca una frase del profeta Jeremies, Us donaré pastors segons el meu cor que us pasturaran amb coneixement i seny, “que parla d’esperança al poble que viu en l’exili”, i diu que “aquestes paraules del profeta són plenes de sentit per a nosaltres. Perquè necessitem mirar amb esperança el nostre futur, i perquè tenim posada la nostra confiança en el Senyor que mai no abandona la seva Església”. Afirma que “els sacerdots són insubstituïbles en l’Església, perquè fan present enmig de l’Església i del món Crist sacerdot, cap, mestre i espòs de la seva Església”. Diu que “necessitem persones i grups que vulguin pregar per les vocacions sacerdotals al nostre bisbat” i que “qui té la missió d’anar al davant d’aquesta nostra Església, us encoratja a fer-ho i us en dóna gràcies”. Destaca que “les paraules del profeta tenen a més un altre sentit molt important, que s’aplica als qui hem rebut el do del sacerdoci ministerial a favor dels nostres germans” i és que “el Senyor ens demana més i més conversió i fidelitat, per a ser pastors segons el cor del Senyor”. Finalment, diu que necessitem sacerdots “amb el cor ple d’amor a Déu i als germans que siguin els capdavanters en la sortida evangelitzadora, tan necessària entre nosaltres”, “que siguin més i més transparència del bon Pastor”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, recorda que diumenge 21 d’octubre se celebra “la jornada mundial de les missions, el dia del DOMUND” i que “en les celebracions de l'Eucaristia recordarem als missioners i missioneres que han deixat la seua terra per anunciar l'Evangeli als qui no han sentit parlar de Crist”. Ens convida a agrair al Senyor “el testimoniatge d'aquests germans i germanes, que són un regal de Déu per a l'Església”. Reconeix que “quan escoltem els testimoniatges dels missioners ens sorprèn a tots la seua generositat, el lliurament de la seua vida, la capacitat de treball i l’atenció a tota forma de pobresa humana” i que “encara que sabem que no solucionen tots els problemes, tenim la seguretat que el món és millor gràcies a ells”. Remarca que l'essencial de la missió és treballar perquè tothom conegui i estimi Crist, que és “el camí de l'Església i, per tant, l'element essencial que unifica i dóna sentit al treball i al lliurament incansable de tants cristians que el testimonien en els països de missió”. Finalment, demana que “en aquesta jornada no els falte la nostra ajuda generosa”, així com que demanem al Senyor que el testimoniatge de lliurament a l'Evangeli dels nous sants “mogui el cor de molts joves cristians a donar la seua vida al Senyor i a l'Església”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que “és difícil comprendre la nostra història sense contemplar les meravelles artístiques, amb motiu religiós, que exposen temples, monestirs i museus” i que és “molt sensible al deteriorament dels nostres temples amb algun fet aïllat ocorregut recentment i a l’acusació que de vegades propaguen certs mitjans d’abandonament o despreocupació per part dels responsables del nostre patrimoni”. Afirma que és “digne d’elogi la tasca que en les nostres diòcesis de Catalunya porten a terme les delegacions de patrimoni amb la promoció i difusió dels béns culturals. Recuperació d’obres artístiques, visites guiades, publicacions, cursos i estudis per a experts i interessats en general”. I destaca en aquest sentit “la feina que porta a terme CATALONIA SACRA i els informes que anualment prepara per donar compte de la gran quantitat d’iniciatives que promou”, així com la revista (TAÜLL), “dirigida al públic en general i molt ben documentada, en la qual s’observa el progressiu augment d’obres restaurades”. Afegeix que “es té i s’agraeix la col·laboració de les administracions públiques en la recuperació i conservació del patrimoni religiós” i que “les comunitats cristianes participen de la preocupació i aporten recursos materials per al manteniment dels seus objectes i espais sagrats”. Finalment, diu que és important avivar l’interès i la col·laboració pel patrimoni també en l’actualitat, en un moment en el qual “es vol passar factura dels béns a la comunitat cristiana o se li retreu la seva falta de dedicació a la nostra secular cultura”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recull unes notes sobre el Sínode de bisbes que se celebra a Roma, des del dia 3 fins al dia 28 d'aquest mes d'octubre, que reflexiona sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional. Recorda que un Sínode “és una assemblea majoritàriament de bisbes de tot el món, presidida pel Papa, per reflexionar i proposar-li orientacions per respondre a problemes i reptes que es plantegen a la missió de l'Església en el món”. Diu que “aquest Sínode s'ha preparat molt, i s'ha fet amb una gran participació, sobretot dels joves mateixos”, que tot el material rebut prèviament “està resumit i recollit en un document de treball que serveix de guia i orientació durant les sessions del Sínode” i que aquest document s’estructura en tres parts, seguint el “mètode conegut de veure, jutjar i actuar”: reconèixer, perquè “cal mirar la realitat i escoltar la veu dels joves en la diversitat de condicions i contextos en els quals viuen”; interpretar “i avaluar la vida i situació dels joves, que s'ha constatat a partir d'una mirada de fe”; i escollir, ja que “cal ara la recerca dels estils i els instruments més adequats perquè l'Església pugui exercir la seva missió amb i per als joves: ajudar-los a trobar-se amb Jesucrist, el Senyor, sentir-se estimats per Ell, i respondre a la seva crida amb l'alegria de l'amor”. Finalment, el bisbe Pardo diu que “el document recorda que el procés sinodal «fer camí junts» és una invitació urgent a descobrir la riquesa de la identitat de l'Església, Poble de Déu, la dignitat i la llibertat del fills de Déu, i la llei de l'amor”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, diu que “l’Església està essent observada i assetjada mediàticament per continuar una secular operació de desacreditació” i reconeix que “algunes de les notícies que han omplert els diaris aquest estiu ens afligeixen profundament i demanen un nou temps de conversió de pastors i fidels com ha demanat el papa Francesc durant aquest mes d’octubre, amb una pregària especial per l’Església”. Diu que d’altres temes com el finançament de l’Església i la destinació d’aquests diners “són tractats pels mitjans de comunicació sovint amb la intenció de crear un clima negatiu sobre l’Església catòlica”. Informa que “la Conferència Episcopal va treure uns vídeos que es poden trobar al youtube o al portal de “portantos” que expliquen d’on provenen els diners de l’Església i quina tasca es duu a terme amb aquests recursos” i que “ara, aquests vídeos estan traduïts al català i el subdepartament d’autofinançament els ha penjat a la pàgina web del bisbat”, es tracta de “tres vídeos, d’aproximadament 3 minuts i mig de durada cada un, on s’explica”: la història del finançament de l’Església, la tasca de l’Església i mites i llegendes. Finalment, ens anima a “mirar aquests vídeos”, ja que “els catòlics tenim el deure d’informar-nos amb rigor i veracitat sobre les coses i més si ens importen i afecten” i espera que ens siguin útils.