Calassanç i l'aposta educativa pels nens més pobres

(Valentí Serra –Caputxins) No fa massa, en el 2007, la família calassància celebrà el record dels 450 anys de la naixença del fundador de les Escoles Pies, sant Josep de Calassanç; un naixement que s’esdevingué l’any 1557 a la població de Peralta de la Sal, a la Llitera. Aquest sant fundador fill de la nostra terra, tingué una vinculació molt directa amb l’Església de la Tarraconense a partir de la seva ordenació sacerdotal.

En efecte, l’any 1583 fou nomenat secretari del bisbe Benet de Toco i amb ell participà en la visita apostòlica efectuada al monestir de Montserrat l’any 1584. Després, en el 1587, Josep de Calassanç demanà de ser incardinat a la diòcesi d’Urgell, on féu de mestre de cerimònies a la catedral i, alhora, actuà de secretari del bisbe Andreu Capella, que li confià la visita pastoral dels arxiprestats de Tremp, Sort, Tírvia i Cardós, on maldà per implantar-hi les disposicions conciliars de la reforma tridentina.

Després de realitzar aquestes tasques pastorals, Josep de Calassanç renuncià als seus càrrecs i l’any 1592 anà a Roma on conegué de prop la misèria dels barris i la mancança d’instrucció dels nens dels estaments més pobres. Davant d’aquesta situació l’any 1597 obrí al primera escola pia, totalment gratuïta, al barri del Trastevere i, d’aquesta primera experiència l’any 1617 nasqueren els Clergues Pobres de la Mare de Déu –o Escolapis– que, ben aviat, a diverses poblacions d’Europa, hi fundaren escoles per als infants dels estaments més pobres de la societat.

Cada any, el 25 d’agost, l’Església commemora el record de sant Josep de Calassanç, i sempre és una magnífica oportunitat per aproximar-nos a la vida i testimoniatge de fe d’aquest gran sacerdot catalano-aragonès que fou pioner en dur a terme el dret dels infants a l’educació. No cal dir que els escolapis han estat sempre molt presents a Catalunya des de la seva primera fundació a Moià l’any 1683.

Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins