(Bisbat de Lleida) Aquesta setmana se celebra la Jornada de les persones sense sostre. L’entitat Arrels Sant Ignasi, que treballa amb aquest col·lectiu, reclama una vegada més posar rostre a aquestes persones. Hem parlat amb la seva directora, Rosa Majoral, i amb el seu sotsdirector, Òscar Costa.
Quins són els programes que oferiu des d’Arrels Sant Ignasi?
Òscar: Tenim sis programes dividits en dos blocs. Primer, els programes d’acostament o de primer contacte i, després, ja poden passar als altres programes, quan aquestes persones tenen la voluntat de fer un canvi. Hi trobem la Botigueta o servei d’aliments, Reducció de danys, per pal·liar els danys col·laterals que comporta el fet del consum de substàncies, i després, el Centre Obert, on acollim a les persones que estan en situació de sense llar i on poden socialitzar-se. Llavors, hi ha els programes de tractament en la unitat terapèutica, de reinserció i d’acompanyament. Comptem amb la Unitat Dependent del Segrià, que consisteix en un pis per a dones que estan en tercer grau.
Rosa: A nivell general afegir que tots els programes es regeixen per fer una acollida incondicional vers la persona que ens arriba, perquè es pugui sentir escoltada i estimada. És un dels valors que regeixen els nostres programes.
Quin és el perfil dels usuaris?
R: Sempre diem que treballem per les persones més vulnerables, que hauria de ser una situació temporal i no permanent. Ens hem adonat que bona part d’aquestes persones tenen una addicció i/o una malaltia mental. Trobem dificultats en el diagnòstic d’aquestes patologies, és un procés una mica més llarg. Però en els últims anys també hem atès a persones en situació de pobresa, de falta de recursos, de suport, de xarxa... Aquest últim gruix es va incrementant.
Ò: Majoritàriament són persones soles, amb qüestions multifactorials. Es van quedant fora de la xarxa social, aïllades... Però, al Servei d’Aliments hi accedeixen nuclis de famílies, amb més fills. A Centre Obert, també hi ha alguns joves sense addiccions i val la pena incidir-hi. També hi ha persones que fa molt temps que viuen en aquesta situació, i encara que costa una mica més treballar-hi, nosaltres estem amb ells.
Properament serà la Jornada de les Persones sense Sostre, què es reivindica?
Ò: Se celebra el proper 27 d’octubre, i a Lleida el dia 24 es farà una Flashmob a la plaça Paeria, punt neuràlgic de la ciutat, per reclamar a les autoritats locals que tinguin presents les persones sense sostre. La idea és posar cara a les persones que atenem i treure aquesta por que podem tenir a la seva mirada. Són persones igual que nosaltres. Si empatitzem amb elles, podem coresponsabilitzar-nos més tots. Volem fer una reclamació a l’administració pública, als ciutadans, als mitjans de comunicació i a les pròpies entitats socials que treballen amb persones sense sostre com nosaltres.
Com es pot prevenir una situació de sense sostre?
Ò: Si evitem una situació inicial serà molt més fàcil actuar. S’hauria de garantir una renda mínima perquè tota persona pogués viure dignament, evitant que ningú acabés vivint al carrer. Les administracions s’han de posar d’acord per garantir els drets fonamentals, sobretot el de l’habitatge digne. Cal un canvi de model social en el qual la persona es posi al centre.
R: La comunitat té molta força per fer que la persona senti que pertany a un barri, a un entorn o un context. La administració té unes obligacions, i la ciutadania és corresponsable de que la persona se senti persona. Hem cultivat una societat molt individualista i necessitem ser més cooperants ajudant-nos mútuament. Respecte els més vulnerables hauríem d’actuar més des de la planificació que des de l’emergència.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.