(CR) Un grup de 200 capellans han publicat aquest dilluns una carta oberta en la que demanen afrontar el conflicte català amb “un exquisit esperit de diàleg i confiança recíproca”. El text també demana l'alliberament dels presos. La carta oberta ha recollit un miler de firmes de laics i altres eclesiàstics i està oberta a adhesions. Ha estat promoguda pel mateix grup de capellans que va donar suport al referèndum de l’1 d’Octubre. Entre els signants inicials hi ha capellans i diaques de diversos bisbats, alguns amb responsabilitats en les cúries diocesanes, i de diverses congregacions religioses.
El text diu que vol “contribuir a una millor convivència social a Catalunya i a unes relacions més justes i harmonioses de Catalunya amb Espanya”. Per això assegura que “la màxima llei que ha d’inspirar la societat és el reconeixement de la dignitat de tota persona humana i el respecte dels seus drets fonamentals” i també “l’esforç de tots per acollir i tractar d’entendre les raons que mouen uns i altres a pensar i actuar com ho fan”.
La carta defensa que “una part molt significativa de la població catalana ha manifestat explícitament que vol ser reconeguda com a subjecte polític sobirà” i que aquesta demanada està avalada pel magisteri eclesial. També considera “injust i desencertat” l’empresonament dels membres del Govern i dels líders socials del sobiranisme i demana “el seu alliberament immediat” i “la cancel·lació de les querelles judicials presentades”.
Finalment, afirma que en aquest conflicte “podem ser capaços d’escoltar-nos i de cercar sincerament el bé de tots, més enllà dels nostres sentiments patriòtics. Ens il·lumina l'Evangeli de Jesús”. I aposta pel diàleg i la comprensió mútua: “Mirem-nos a la cara i escoltem-nos, i no anteposem cap projecte polític als grans valors que ens han de caracteritzar com a éssers humans i, si tenim fe, com a creients”.
Aquest és el text de la carta.
Pel respecte i la concòrdia
Carta oberta als catòlics i a tots els homes i dones de bona voluntat d’Espanya
Benvolguts germans i conciutadans,
Com a cristians i profundament preocupats per la situació generada a Catalunya i a Espanya arran dels fets ocorreguts en els últims mesos en referència al procés català, volem compartir amb vosaltres unes breus consideracions que esperem que puguin contribuir a una millor convivència social a Catalunya i a unes relacions més justes i harmonioses de Catalunya amb Espanya. Ens dirigim a vosaltres que us sentiu espanyols i que estimeu Espanya; nosaltres ens sentim catalans i estimem Catalunya. Però estem segurs que, per damunt de qualsevol causa, creiem tots que la màxima llei que ha d’inspirar la societat és el reconeixement de la dignitat de tota persona humana i el respecte dels seus drets fonamentals, juntament amb l’esforç de tots per acollir i tractar d’entendre les raons que mouen uns i altres a pensar i actuar com ho fan.
El contenciós entre Catalunya i Espanya s’ha plantejat reiteradament fa anys i segles. Ja al 1985 els bisbes de Catalunya van formular de manera clara i respectuosa la seva visió sobre aquest tema, en un document citat sovint com a referència: «Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història, i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d’un Estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats, han de ser respectats i, fins i tot, promoguts pels Estats, els quals de cap manera no poden, segons dret i justícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majoritària. L’existència de la nació catalana exigeix una adequada estructura juridico-política que faci viable l’exercici dels drets esmentats. La forma concreta més apta per al reconeixement de la nacionalitat, amb els seus valors i prerrogatives, pertoca directament a l’ordenament civil «(Arrels Cristianes de Catalunya. N.8)». Aquestes paraules ens recorden les del Papa S. Joan Pau II a l’ONU: «El dret de les nacions a l’existència és certament el pressupòsit dels altres drets d’una nació: ningú, doncs -ni un Estat, ni una altra nació ni cap organització internacional- no està mai legitimat a considerar que una determinada nació no és digna d’existir. Aquest dret fonamental a l’existència no exigeix necessàriament una sobirania estatal, ja que són possibles diverses formes d’agregació jurídica entre diferents nacions (…). Hi pot haver circumstàncies històriques en les quals agregacions diverses d’una sobirania estatal poden resultar fins i tot aconsellables, però a condició que hi hagi un clima d’autèntica llibertat, garantida per l’exercici de l’autodeterminació dels pobles» (5-X-1995).
Sobre aquesta base, una part molt significativa de la població catalana ha manifestat explícitament que vol ser reconeguda com a subjecte polític sobirà, amb la capacitat i el dret de decidir lliurement el seu futur polític, sigui aquest continuar tots com un sol Estat o bé constituir un nou Estat català que vehiculi i articuli unes relacions polítiques i econòmiques diferents entre Catalunya i Espanya. Molts catalans volen la independència, i també molts catalans se senten espanyols i volen seguir a Espanya. Per això cal afrontar la decisió sobre el futur de Catalunya amb un exquisit esperit de diàleg i de confiança recíproca perquè siguin respectats amb la màxima delicadesa els drets tant de la majoria com de la minoria. L’objectiu de tot aquest procés no és fomentar la confrontació sinó precisament el contrari, i lamentem profundament tot el que ha contribuït a alimentar la tensió i l’agressivitat. Creiem necessari un nou acord que faci possible una convivència respectuosa entre Catalunya i Espanya, fruit de negociacions amistoses i de pactes acordats.
Entre vosaltres hi ha persones amb altes responsabilitats polítiques, econòmiques i judicials, o bé amb la capacitat d’incidir en l’opinió pública. Ens dirigim especialment a vosaltres, que podeu influir decisivament en un canvi de rumb que faciliti el diàleg i una millor coexistència, lluny de tota violència i fractura social. Els nostres bisbes també al·ludien a aquesta comunicació en el document citat: «Voldríem que fossin, principalment, els nostres germans catòlics dels altres pobles d’Espanya els primers a comprendre i acollir aquestes aspiracions. També, en contrapartida, hauríem de ser els catòlics catalans els primers a obrir-nos als seus problemes. El sacerdot i escriptor Carles Cardó feia notar, el 1930, la importància que podria tenir per a la pau civil a Espanya que els catòlics emprenguessin la tasca nobilíssima de fer comprendre als seus respectius conciutadans el problema dels altres».
En aquest sentit, considerem injust i desencertat l’empresonament dels membres del govern català i dels dirigents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural, i ens entristeix també l’exili forçat del President Puigdemont i la resta dels seus consellers. Quan almenys dos milions de ciutadans catalans avalen la seva acció, ens sembla evident que no ens trobem davant d’una acció delictiva per part d’uns polítics sense escrúpols que es volen saltar les lleis, sinó d’un problema polític seriós que demana coratge i amplitud de mires als responsables de l’Estat. Us demanem, per amor de la justícia i en vista al bé comú de tots els catalans i espanyols, que feu tot el que estigui al vostre abast, no només per al seu alliberament immediat, sinó també per a la cancel·lació de les querelles judicials presentades.
Sabem que el tema dels conflictes nacionals ha ocasionat enfrontaments greus en el nostre món modern; però estem convençuts que podem ser capaços d’escoltar-nos i de cercar sincerament el bé de tots, més enllà dels nostres sentiments patriòtics. Ens il·lumina l’Evangeli de Jesús: «Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats. Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu» (Mt 5, 6-9). Aquest repte no és fàcil, però després d’un fracàs sempre és possible tornar a provar de nou el diàleg i la comprensió mútua. Mirem-nos a la cara i escoltem-nos, i no anteposem cap projecte polític als grans valors que ens han de caracteritzar com a éssers humans i, si tenim fe, com a creients.
1 Mn. Josep-Lluís Aguilar i Campdepadrós, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
2 Mn. Josep Alaró i Sala, bisbat de Vic
3 P. Xavier Alegre Santamaría, jesuïta
4 Mn. Ramon Alsina i Santandreu, bisbat de Solsona
5 Mn. Ramon Alventosa i Montfulleda, bisbat de Girona
6 Mn. Vicente Araque i Elvira, arquebisbat de Barcelona
7 Mn. Josep Anton Arenasi i Sampere, arquebisbat de Barcelona
8 P. Miquel Armengol i Barniol, salesià
9 Mn. Pere Artigas i Reverter, bisbat de Girona
10 Mn. Joan Aurich i Casals, bisbat de Vic
11 Mn. Jaume Avellí i Bastons, jesuïta
12 Mn. Jaume Aymar i Ragolta, arquebisbat de Barcelona
13 Mn. Pere-Lluís Aymeric i Armengol, bisbat de Girona
14 Mn. Xavier Aymerich i Miñarro, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
15 P. Joan Badia i Morera, carmelita descalç
16 Mn. José Baena i Iniesta, bisbat de Terrassa
17 P. Manel Bagunyà i Valls, escolapi
18 Mn. Josep Balateu i Coromina, bisbat de Girona
19 P. Josep Baquer i Sistach, jesuïta
20 Mn. Miquel Barbarà i Anglès, arquebisbat de Tarragona
21 Mn. Josep Barcons i Muntada, bisbat de Girona
22 Mn. Enric Bartrina i Corominas, bisbat de Solsona
23 P. Josep Miquel i Bausset, monjo de Montserrat
24 P. Enric Benito i Canadés, cistercienc
25 Mn. Blai Blanquer i Cutrina, bisbat de Terrassa
26 Mn. Pere Boixaderas i Sadurní, arquebisbat de Barcelona
27 Mn. Lluís Bonet i Armengol, arquebisbat de Barcelona
28 Mn. Lluís Bonet i Riera, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
29 Mn. Antoni Boqueras i Bailina, bisbat de Vic
30 P. Lluís Borràs i Goixart, franciscà
31 P. Joan Botam i Casals, caputxí
32 Mn. Martirià Brugada i Clotas, bisbat de Girona
33 Mn. Joaquim Brustenga i Miquel, arquebisbat de Barcelona
34 Mn. Ramon Bufí i Puigoriol, bisbat de Vic
35 P. Josep M Bullich i Sarró, jesuïta
36 Mn. Christian Burillo i Henric, bisbat de Perpinyà-Elna
37 Mn. Cinto Busquet i Paredes, focolar
38 Mn. Jesús Calm i Masó, bisbat de Girona
39 Mn. Tomàs Calvo i Talaverano, bisbat de Solsona
40 Mn. Joan Camps i Tomàs, bisbat de Solsona
41 Mn. Armand Carbonell i Bergès, arquebisbat de Tarragona
42 Mn. Joan Carreres i Péra, bisbat de Girona
43 P. Francesc Carreró i Vidal, escolapi
44 Mn. Jordi Carreter i Cambra, arquebisbat de Barcelona
45 Mn. Carles Casademont I Oller, bisbat de Terrassa
46 Mn. Joan Casals i Cubinsà, bisbat de Solsona
47 Mn. Xavier Casas i Ros, arquebisbat de Barcelona
48 Mn. Josep Casas i Vaqués, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
49 P. Jordi Castanyer i Bachs, monjo de Montserrat
50 Mn. Josep Mª Castellà i Marcet, bisbat de Girona.
52 P. Josep Castellà i Sarriera, carmelita descalç
53 Mn. Jordi Castellet i Sala, bisbat de Vic
51 P. Enric Castells i Mas, caputxí
54 Mn. Joaquim Ciuró i Ribas, bisbat de Vic
55 Mn. Joaquim Claver i Caselles, arquebisbat de Tarragona
56 P. Pere Codina i Mas, claretià
57 Mn. Sebastià Codina i Padrós, bisbat de Vic
58 P. Jaume Codinachs i Fabré, franciscà
60 Mn. Josep Colomer i Busquets, arquebisbat de Barcelona.
59 Mn. Josep Colomer i Puig, bisbat de Girona
61 Mn. Estanislau Corrons i Graells, bisbat de Vic
62 P. Josep Costa i Planagumà, franciscà
63 Mn. Ricard Cots i Massan, bisbat de Solsona
64 Mn. Joan Cuadrench i Aragonès, arquebisbat de Barcelona
65 Mn. Miquel Cubero i Balboa, arquebisbat de Barcelona
66 P. Ramon Cusidó i Ferràs, salesià
67 P. Bernabé Dalmau i Ribalta, monjo de Montserrat
68 Mn. Alexandre Damians i Belart, arquebisbat de Barcelona
69 Mn. Rossend Darnés i Bosch, bisbat de Girona
70 Mn. Gaietà de Casacuberta i Franco, arquebisbat de Barcelona
71 Mn. Pere Domènech i Feixas, bisbat de Girona
72 Mn. Josep Maria Domingo i Ferrerons, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
73 Mn. Ramon Donada i Madirolas, bisbat de Vic
74 Mn. Jordi Fàbregas i Oliva, bisbat de Terrassa
75 P. Silvestre Falguera i Noya, jesuïta
76 Mn. Miquel Farràs i Farràs, bisbat de Solsona
77 P. Marian Federico i Ribalta, escolapi
78 Mn. Jesús Ferrer i Morta, bisbat de Solsona
79 P. Francés d’Assís Figueras i Funtané, claretià
80 P. Víctor Filella Muset, escolapi
81 Mn. Josep Maria Fisa i Bosch, arquebisbat de Barcelona
82 Mn. Eduard Flores i Serradell, bisbat de Vic
83 P. Joaquim Folqué i Nicolau, salesià
84 P. Joan Font i Gumfaus, claretià
85 Mn. Jaume Fontbona i Missé, arquebisbat de Barcelona
86 P. Marcel.lí Fonts i Bosch, claretià
87 Mn.Ignasi Forcano i Isern, bisbat de Girona
88 Mn. Benet Galí i Johera, bisbat de Girona
89 Mn. Lucio García i Espiga, arquebisbat de Barcelona
90 Mn. Oriol Garreta i Torner, arquebisbat de Barcelona
91 P. Josep Gendrau i Valls, franciscà
92 Mn. Daniel Gómez i Fernández, bisbat de Lleida
93 Mn. Jaume Grané i Calvó, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
94 P. Andreu Mª Guim i Galceran, carmelita
95 Mn. Josep Hortet i Gausachs, arquebisbat de Barcelona
96 P. Gabriel Isal i Tornel, carmelita descalç
97 P. Francesc Jordà i Capellera, carmelita
98 Mn. Josep Maria Jubany i Casanovas, arquebisbat de Barcelona
99 P. Ramon Julià i Saurí, escolapi
100 P. Josep de C. Laplana i Puy, monjo de Montserrat
101 Mn. Joan Lladó i Vilaseca, bisbat de Solsona
102 Mn. Ignasi Lleal i Tulsa, bisbat de Girona
103 Mn. Joaquim Lluís i Corominas, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
104 Mn. Xavier Machacon i Nevado. bisbat de Vic
105 Mn. Josep M. Maideu i Puig, salesià
106 Mn. Fancesc Malgosa i Riera, bisbat de Terrassa
107 Mn. Francesc Manresa i Manresa, arquebisbat de Tarragona .
108 Mn. Xavier Margalef i Jornet, bisbat de Tortosa
109 P. Jordi Marimon i Canela, claretià
110 Mn. Joan Ramon Marín i Torner, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
111 Mn. Fermí Martín i Fernández, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
112 Mn. Josep Maria Mas i Busqué, bisbat de Vic
113 Mn. Josep Massana i Cortina, bisbat de Vic
114 Mn. Manel Masvidal i Castro, bisbat de Girona
115 Mn. Jacint Medina i Fabregó, bisbat de Vic
116 P. Jordi Molas i Rifà, monjo de Montserrat
117 Mn. Ignasi Montraveta i Cinc, bisbat de Solsona
118 Mn. Gaspar Mora i Bartrès, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
119 Mn. Xavier Morlans i Molina, arquebisbat de Barcelona
120 P. Josep Manuel Morros i Castelltort, escolapi
121 Mn. Carles Muñiz i Pérez, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
122 Mn. Fèlix Mussoll i Segura, bisbat de Girona
123 P. Francesc Nolla i Cavallé, jesuïta
124 P. Ramon Novell i Carré, escolapi
125 Mn. Pere Oliva i March, bisbat de Vic
126 Mn. Ricard Olivella i Mitjans, arquebisbat de Barcelona
127 Mn. Miquel Oliveras i Coll, bisbat de Girona
128 Mn. Ramon Oller i Hereu, bisbat de Girona
129 Mn. Albert Palacín i Artiga, arquebisbat de Tarragona
130 P. Ramiro Pàmpols i Colomines, jesuïta
131 P. Tura Pedemonte i Feu, escolapi
132 Mn. Joan Perera i Faura, bisbat d’Urgell
133 P. Josep Peñarroya i Artola, prior de Solius
134 Mn. Josep Perich i Serra, bisbat de Girona
135 P. Angel Pinto i Comas, salesià
136 Mn. Jordi Pla i Planas, bisbat de Girona
137 Mn. Francesc Planella i Arnau, bisbat de Girona
138 P. Xavier Poch i Ferrer, monjo de Montserrat
139 Mn. Xavier Pont i Camps, arquebisbat de Tarragona
140 Mn. Lluís Portabella i d’Alós, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
141 P. Jordi Prunera i Tort, carmelita
142 Mn. Carles Pubill i Gamisans, bisbat de Solsona
143 Mn. Josep Puig i Font, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
144 Mn. Joan Puig i Mas, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
145 Mn. Joan Pujol i Prat, bisbat de Girona
146 P. Miquel Ramon i Campins, franciscà
147 P. Joan Ribalta i Balet, jesuïta
148 P. Josep Ribalta i Jovell, franciscà
149 Mn. Eduard Ribera i Jovell, bisbat de Solsona
150 P. Ignasi Ricart i Fàbregas, claretià
151 Mn. Carles Riera i Fonts, bisbat de Vic
152 Mn. Salvador Riera i Mimó, bisbat de Vic
153 P. Carles Riera i Montserrat, jesuïta
154 P. Josep Maria Rierola i Roqué, escolapi
155 P. Josep Roca i Alsina, claretià
156 Mn. Andreu Rodríguez i Morales, bisbat d’Urgell
157 Mn. Manuel Roig i Cisteré, arquebisbat de Barcelona
158 Mn. Agustí Roig i Marcè, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
159 Mn. Joan Roig i Montserrat, arquebisbat de Tarragona
160 Mn. Toni Roman i Luis, arquebisbat de Barcelona
161 Mn. Salvador Roura i Comas, arquebisbat de Barcelona
162 Mn. Enric Roura i Sabà, bisbat de Girona
163 Mn. Albert Ruiz i Elias, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
164 Mn. Creu Sáiz i Ruiz, arquebisbat de Tarragona
165 Mn. Jaume Sala i Cortada, bisbat de Solsona,
166 Mn. Enric Sala i Villegas, bisbat de Girona
167 P. Ignasi Salat i Suñé, jesuïta
168 Mn. Josep Mª Sancliments i Torres, bisbat de Solsona
169 Mn. Joan Sanglas i Banús, bisbat de Vic
170 Mn. Joan Sanmartí i Roset, arquebisbat de Barcelona
171 Mn Joan Segalés i Miralles, escolapi
172 P. Josep Maria Segarra i Latorre, caputxí
173 Mn. Joan Serrabassa i Faja, bisbat de Vic
174 P. Jordi Seubas i Goixart, caputxí
175 Mn. Jesús Miguel Silvestre i Garcia, bisbat de Vic
176 Mn. Pere Soldevila i Plans, bisbat de Vic
177 Mn. Ferran Solé i Mianes, bisbat d’Urgell
178 Mn. Josep Soler i Llopar, arquebisbat de Barcelona
179 Mn. Pere Soler i Puigoriol, bisbat de Vic
180 Mn. Joan Soler i Soler, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
181 Mn. Enric Subirà i Blasi, arquebisbat de Barcelona
182 P. Miquel Sunyol i Esquirol, jesuïta
183 Mn. Jesús Tarragona i Muray, bisbat de Lleida
184 Mn. Ramon Tarrés i Margarit bisbat de Terrassa
185 P. Santiago Thió i de Pol, jesuïta
186 Mn. Manuel Tort i Martí, arquebisbat de Barcelona
187 P. Joan Travé i Cassals, jesuïta
188 Mn. Melcior Trèmols i Capo, arquebisbat de Barcelona
189 Mn. Miquel Tresserres i Majó, bisbat de Vic
190 Mn. Joan Triadó i Serracant, bisbat de Girona
191 P. Andreu Trilla i Llobera, escolapi
192 P. Sadurní Tudela i Prats, escolapi
193 Mn. Llorenç Utgés i Ginesta, bisbat d’Urgell
194 P. Joan Valls i Ferrer, salesià
195 Mn. Jordi Vila i Borràs, arquebisbat de Tarragona
196 P. Ignasi Vila i Despujol, jesuïta
197 Mn. Francesc d’Assis Vilamala i Collell, arquebisbat de Barcelona
198 P. Josep Vilarrúbias i Codina, claretià
199 P. Antoni Vilarrubla i Grau, salesià
200 Mn. Pere Vivó i Gili, arquebisbat de Barcelona
201 Mn. Jordi Yglesias i Cornet, arquebisbat de Barcelona
202 P. Francesc Xammar i Vidal, jesuïta
203 Mn. Xavier Xutglà i Ruiz, bisbat de Girona
Diaques
1 Mn. Francisco J. Alvarez i Vega, arquebisbat de Tarragona
2 Mn. Joan Josep Castaño i Santos, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
3 Mn. Josep Maria Gómez i del Perugia, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
4 Mn. Miquel Àngel Jiménez i Colàs, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
5 Mn. Ignasi López i Cleville, bisbat de Girona
6 Mn. Juan Luengo i Alvarado, arquebisbat de Barcelona
7 Mn. Miquel Miras i Núñez, bisbat de Terrassa
8 Mn. Antoni Monclús i Marquès, bisbat de Vic
9 Mn. Josep Montoya i Viñas, bisbat d’Urgell
10 P. Aniol Noguera i Clofent, escolapi
11 Mn. Eduardo Ocio i Ugartondo, bisbat de Terrassa
12 Mn. Sebastià Payà i Sánchez, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
13 Mn. Josep Maria Rufas i Martínez, bisbat de Sant Feliu de Llobregat
14 P. Lluís Solà i Segura, monjo de Poblet
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.