”la Caixa” reivindica l'ànima de Moragas, el seu fundador

(Obra Social "la Caixa") Fa 150 anys, el 13 de desembre de 1868, naixia a Barcelona Francesc Moragas, fundador, el 1904, de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, ”la Caixa”, i de l’Obra Social que ha definit l’entitat des de la seva creació fins avui dia.

Amb motiu d’aquesta efemèride, Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària ”la Caixa”, ha aprofundit en la figura de Moragas, el seu pensament, projectes i llegat, plenament vigent a l’Obra Social actual. Ho ha fet en el transcurs d’una conferència que aquest dilluns ha marcat l’inici de l’homenatge que l’entitat ret al seu fundador a través de diferents iniciatives.

«La figura de Francesc Moragas ha estat cabdal, tant per a ”la Caixa” com per al país. Va ser un home d’acció, però també, i sobretot, un home de reflexió, de fortes conviccions. Es movia sense fer soroll i amb prudència, però era atrevit en els projectes i en el saber fer, ja que les seves idees es plasmaven en fets concrets», ha explicat Fainé.

«La transformació de ”la Caixa” al llarg de més d’un segle s’ha fet conservant-ne l’essència, els valors, la cultura organitzativa i, per descomptat, el compromís amb la societat, les persones, la cultura, l’educació i la ciència. Que la memòria de tot allò que va fer Moragas i tots els qui han arribat després ens ajudi a poder continuar construint aquesta gran institució que avui és i representa ”la Caixa”», ha conclòs.

La conferència ha estat precedida per una lectura teatralitzada basada en el text que Josep Pla va escriure sobre Moragas. La peça, dirigida pel dramaturg Jordi Prat i Coll i interpretada per l’actor Oriol Vila, ha estat ambientada amb música d’Amadeu Vives, que va ser amic personal del fundador de ”la Caixa”.

A aquesta commemoració cal afegir la presentació de l’exposició L’home darrere l’ànima, ubicada al vestíbul dels Serveis Centrals de l’entitat a Barcelona. La mostra repassa el context de la seva època i la trajectòria vital de Moragas, decisiva per a la modernització del país.

Aquestes propostes coincideixen en el temps amb la publicació del volum Francesc Moragas. L’anhel altruista, que resumeix les múltiples facetes de la seva personalitat: l’«optimista permanent», el defensor dels drets de les dones, la seva visió de futur i la seva excel·lència. Aquesta obra es complementa amb una nova biografia de Moragas, a càrrec de Francesc Cabana.

«Com que no tinc necessitats, he fet meves totes les dels altres»

Moragas va ser abans que res un pioner. La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, i la seva Obra Social, constitueixen la seva gran aportació al desenvolupament social i econòmic del país. També va contribuir a la creació, el 1908, de l’Institut Nacional de Previsió, precedent del sistema de la Seguretat Social a Espanya.

Advocat, fill d’una família de notaris i lletrats, format en assegurances i previsió, només aspirava a «la comprensió social del país», i va tenir, des de molt jove, el propòsit d’entendre i millorar el món. Aquesta inquietud el va portar, al començament del segle xx, a desenvolupar un projecte de reforma social per protegir els sectors més fràgils de la societat.

El 1902, una vaga general i les seves conseqüències van demostrar la necessitat urgent del seu projecte: milers d’obrers reclamaven millores laborals, i la repressió va acabar amb morts i ferits. Un sector de l’empresariat, amb Moragas al capdavant, va fer una crida pública amb l’objectiu de recaptar diners per als familiars de les víctimes. L’excedent es va destinar, el 1904, a la creació d’una caixa de pensions: naixia així ”la Caixa”. «Soc l’home més ambiciós del món: com que no tinc necessitats, he fet meves totes les dels altres», explicava Moragas.

«Farem una caixa de gran volum. Ja ho veurà de seguida»

Fidel als seus valors cristians, va buscar sempre la millor manera de preservar la pau social. En aquest sentit, va escriure: «Per als qui no s’aturen a la superfície de les coses i els agrada endinsar-se en l’examen de les causes i en la indagació dels efectes, en la qüestió social bateguen ànsies d’harmonia, desitjos de pau i esperances de justícia que han d’acabar per determinar un pas de progrés».

La resposta de les classes populars a l’aparició de ”la Caixa” no es va fer esperar, i en molt pocs anys aquesta administrava més de la meitat de l’estalvi dels catalans. En vida de Moragas, fins al 1935, s’havien obert un centenar d’oficines a tot Catalunya i a Balears, Madrid i Andorra. Les propostes d’estalvi i previsió es popularitzen, i ”la Caixa” creix de forma constant, fins a arribar, al començament dels anys trenta, al 60 % de l’estalvi català i el 25 % del conjunt de l’espanyol. «Farem una caixa de gran volum. Mantingui la calma. Ja ho veurà de seguida», va assegurar Moragas a Josep Pla.

En aquest sentit, Isidre Fainé ha destacat a la conferència: «No es pot ser emprenedor si no s’és optimista i es té fe en allò en què un creu que es pot fer realitat. Moragas, amb un gest de complicitat, deia: “L’impossible només és una mica més difícil que les coses difícils”».

«L’home més humil de vegades té la millor idea»

Coneixia molt bé, i des de molt a prop, el territori: la seva gran afició era el ciclisme, que li va permetre comprovar de primera mà les mancances de les persones a diferents poblacions. De jove va recórrer amb bicicleta Catalunya i diferents zones d’Espanya. Va tenir temps per fundar i dirigir una revista sobre la seva passió, La Velocipedia. Amb un velocípede, precursor de la bicicleta, va arribar a París i va tornar a Barcelona via Sant Sebastià, a raó d’uns 150 quilòmetres diaris.

Francesc Moragas sempre va tractar els empleats de l’entitat amb un gran respecte i de manera personalitzada, i els va atorgar un paper molt important, ja que la seva feina requeria un estret compromís amb els valors de ”la Caixa” i amb la seva missió social. Li deien el Pare. No en va, una de les seves màximes vitals va ser «La feina al cap, la gent al cor»

Segons Josep Pla, Moragas «era un dels homes més importants del país, i no ho semblava». Pla també remarcava que els seus empleats eren «com les ninetes dels seus ulls». En opinió del seu nebot, Arístides Vallès, Moragas «era molt decidit i ràpid en l’acció. Estudiava bé els afers, tenia poder de convicció, serenitat i energia. Era partidari del treball en equip. Escoltava tothom i deia: “L’home més humil de vegades té la millor idea”. Era senzill i no s’avergonyia de seguir les directrius d’altres si comprenia que era en benefici de la finalitat perseguida. Aquesta modèstia era una altra de les virtuts que posseïa, i que feien que es guanyés el cor dels qui l’envoltaven».

«Defensem la caritat, però no oblidem la previsió»

L’any 1918, amb el precedent el 1915 dels Homenatges a la Vellesa, actes de reconeixement a la gent gran, i el 1917 de l’Obra Maternal, el fundador va poder posar en marxa l’Obra Social, un gran projecte de promoció social dirigit a la dignificació de les persones grans i de les més necessitades, així com a l’erradicació de malalties.

Atendre els ciutadans més vulnerables, i fer-ho en un entorn de dignitat, va ser un dels objectius fundacionals de l’Obra Social, amb un conjunt d’iniciatives anticipadores que incloïen les principals necessitats sanitàries i assistencials de l’època: l’Institut de la Dona que Treballa (1920), la Clínica de Cirurgia de Santa Madrona (1921), la Llar per a Dones i Infants Malalts (1922), la Clínica de Medicina (1925), la Clínica Maternal (1928), l’Empar de Santa Llúcia (1920), l’Institut Català per a Cecs (1921), l’Institut Català per a la Rehabilitació Física de Mutilats (1922) i l’Institut de Serveis Socials (1929) són només algunes de les primeres d’aquestes iniciatives.

Fins a Moragas només hi va haver caritat, i amb ell es va iniciar un concepte més modern i filantròpic. Segons les seves pròpies paraules, «la caritat és una virtut santa i excel·lent, però des del punt de vista social els seus resultats són incomplets. Defensem la caritat, però no oblidem la previsió».Abans de l’aparició dels antibiòtics, després de la Segona Guerra Mundial, la tuberculosi era la principal causa de mort. El 1931, com a homenatge a Moragas, que havia rebut la Gran Creu de Beneficència, ”la Caixa” va llançar una subscripció per crear l’Institut Antituberculós, que després de la mort del fundador va passar a anomenar-se Institut Antituberculós Francesc Moragas, considerat el primer centre de recerca biomèdica de Barcelona.

Moragas va morir als 66 anys, el 27 de març de 1935, en una habitació de la Clínica de Cirurgia de l’Institut de Santa Madrona, que ell mateix havia inaugurat. Els diaris es van omplir de necrològiques i semblances de la seva persona: «Un home senzill, modest i treballador incansable», «Es va saber guanyar l’afecte i el respecte de tothom». La seva comitiva fúnebre, que va sortir de la que era llavors la seu central de ”la Caixa” a la Via Laietana dos dies després, va ser multitudinària i va aplegar milers de ciutadans al centre de Barcelona.