"Cada nen i nena a cada instant són un signe d'esperança"

(Bisbat de Lleida) Entrevista a Dolors Esteve, mestra de religió de la diòcesi de Lleida.

Com animes als pares d'un nen o nena a que s'apuntin a la classe de religió?

En primer lloc intento saber qui són el pares, d'on venen, com pensen... i després parlo amb ells, intentant posar-me al seu lloc, utilitzant el llenguatge adient perquè el seu fill i ells mateixos tinguinl'oportunitat de compartir i conèixer les vivències dins la classe de religió.

Què es pot trobar un alumne en l'actualitat a la classe de religió?

Avui, els alumnes es troben amb un considerable índex de nens i nenes de diferents cultures i religions que han d'aprendre a conviure plegats.

Actualment els alumnes abans de començar fan uns minuts de meditació. Des de petits els infants són capaços de tenir a la seva manera una vida interior. A poc a poc anirà descobrint la importància cap al respecte per la vida (i per nosaltres mateixos) i tenir la capacitat de meravellar-nos davant una flor, observar un núvol, la mirada del company... de veure més enllà de que els ulls miren.

Quins reptes té l'assignatura de religió?

Jo, personalment pensó que és quelcom més que una assignatura, per això és voluntària. Per això cal ensenyar amb el que sóc; Saber escoltar amb el cap, però deixar parlar el cor; que els coneixements, vivències els hi siguin útils per fer un bon ús de la seva llibertat. A més, cal aprendre a conviure i actuar en la diversitat de l'alumnat i societat. "Dóno gràcies a Déu per donar-me l'oportunitat de sentir-me el seu instrument per transmetre els seus valors"

Explica'ns un signe d'esperança que hagis viscut recentment a l'aula.

Cada nen i nena a cada instant és un signe d'esperança, perquè ells són el meu llibre d'aprenentatge i formen part de la meva vida i del meu cor. Dóno gràcies a Déu per donar-me l'oportunitat de sentir-me el seu instrument per transmetre els seus valors envoltada de nens i nenes.