Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

Aquest any un monjo de Montserrat ha estat distingit amb un dels màxims reconeixements de l’àmbit cultural català. El pare Josep Massot, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va rebre el passat mes de juny el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Com a personatge rellevant de l’any, ha estat un honor que hagi acceptat escriure felicitació de Nadal d’aquest any a CatalunyaReligió.cat. Com cada any, és el text de la Lletra de Nadal que han rebut els membres de la Xarxa CatRel. 

 

En l’acte al Palau de la Música Catalana del 13 de juny, el benedictí Josep Massot se sumava a la llista d’altres personalitat vinculades a l’Església que també han rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes com Albert Manent –l’any passat-, Antoni M. Badia i Margarit o Miquel Batllori.

 

Amb el pare Josep Massot, tots els qui fem CatalunyaReligió.cat us desitgem Bon Nadal.

 

(Josep Massot) Un cop més hem arribat al temps de l’Advent i un cop més recordarem ben aviat, amb el poeta, que tots els camins duen a Roma, però no tots duen a Betlem. El Nadal d’enguany tindrà la màgia de sempre i ens permetrà de felicitar-nos els uns als altres, de desitjar-nos moltes coses bones i de prometre’ns que tirarem endavant molts projectes, que farem millor la nostra feina de cada dia i que ens esforçarem per ajudar i per fer més feliços tots aquells que ens envolten.

 

El Nadal d’enguany, en alguns aspectes, serà un Nadal esperançat, un Nadal il·lusionat davant les noves situacions que s’han donat al nostre país i que ens conviden a recobrar la dignitat que des de fa segles les circumstàncies ens van arrabassar, a sentir-nos poble en marxa que vol decidir lliurement el seu futur, a caminar endavant sense defallir, dins el respecte mutu i amb un esperit pacífic i pacificador.

 

El Nadal d’enguany, tanmateix, tindrà molts altres aspectes negatius. La situació de crisi que ens afecta des de tants costats ens angunieja i ens preocupa. Mentre el gran capital manté els seus privilegis, mentre els més afavorits per la fortuna no s’han de privar de res, els ciutadans normals veiem cada cop més que el futur que se’ns presenta no va en el sentit que desitjaríem. L’atur arriba a xifres molt preocupants, els sous són congelats

o rebaixats, les pensions són retallades, la seguretat social topa amb obstacles que en dificulten el funcionament adequat i que obliguen a despeses suplementàries i que no tothom es pot permetre, l’ensenyament perd qualitat, les taxes universitàries són augmentades d’una manera que molts consideren excessiva... I no parlem dels atacs contra la nostra personalitat, la nostra llengua i la nostra cultura que vénen des d’institucions de Madrid o que es produeixen al País Valencià, a les Illes Balears o a la Franja de Ponent, en nom d’una pretesa llibertat que no fa sinó afavorir els interessos inconfessables dels enemics de la democràcia i de l’autèntica llibertat.

 

Com sempre, doncs, la nostra vida es mou dins l’ambigüitat, amb caires positius i caires negatius, i en la mesura de les nostres possibilitats ens caldrà treballar perquè la nostra societat millori i per evitar l’empobriment progressiu de molts sectors d’aquesta societat, que a la curta o a la llarga podria dur a un retrocés lamentable dels guanys socials i econòmics de les darreres dècades.

 

Atès que m’adreço als amics de CatalunyaReligió.cat, no puc deixar de recordar que fa pocs mesos vam celebrar el cinquantenari de la inauguració del Concili Vaticà II, una iniciativa de l’enyorat papa Joan XXIII que va sotraquejar el món catòlic i va obrir portes i finestres en molts àmbits del món cristià i fins i tot en les relacions entre tota mena de religions. Tant de bo que aquest aniversari ens serveixi per recuperar els reptes que l’Església d’avui té encara pendents i ens estimuli a viure amb fidelitat la crida tallant de l’Evangeli, de la bona nova de Jesús de Natzaret.

 

Amb un optimisme que passa per sobre dels núvols i de les maltempsades us desitjo ben de cor un bon i sant Nadal.

Josep Massot i Muntaner. Montserrat, 2012