(Roger Vilaclara –CR) Quina llegenda amaga la Mare de Déu de l'Alegria? Per qui és venerada la Mare de Déu de la Llum? Són algunes de les curiositats que el periodista i escriptor gironí Àngel Rodríguez i Vilagran explica des dels passadissos de la Catedral de Barcelona. Amb ell hem parlat sobre Maria, un personatge que pren una rellevància especial en les dates nadalenques.
Una Mare de Déu per a cada dia de l'any. Amb aquesta premissa, Àngel Rodríguez recull diferents advocacions de la Mare de Déu al llibre 365 dies amb Maria, publicat per l'Editorial Claret. Totes elles es veneren a les diòcesis amb seu a Catalunya i, en les seves explicacions, s'hi poden trobar llegendes, anècdotes i, fins i tot, un petit fragment dels goigs de l'advocació conservant l'ortografia en què van ser escrits.
"La Mare de Déu s'incardina al poble allà on és venerada"
"Al llibre n'hi ha 365, però podrien haver-hi moltes més", explica Rodríguez. I perquè n'hi ha tantes de diferents? El periodista explica que la Mare de Déu es representa "de la manera que el poble la veu o la interpreta". És una peculiaritat que no tenen la resta de sants, "el poble la fa seva". De fet, per a Rodríguez, "la Mare de Déu s'incardina al poble allà on és venerada". Són els atributs de cada indret els que fan la imatge de la Mare de Déu.
Les llegendes també col·laboren en la iconografia de les diverses advocacions marianes. És el cas de la Mare de Déu del Pi que se celebra l'1 de gener. S'explica que un pescador va decidir construir la seva barca amb la fusta d'un pi de prop de l'església de Santa Maria del Pi de Barcelona. Durant la seva construcció, el pescador va descobrir la Mare de Déu al cor d'aquell pi.
Altres exemples de Mares de Déu són la de la llum o la de l'alegria que es troben a la Catedral de Barcelona. Àngel Rodríguez explica que la primera és venerada pels electricistes. La segona, en canvi, amaga una llegenda d'amor. Per aquest motiu, "es venerada per algunes parelles", assegura el periodista i escriptor.
Bon any nou als lectors de Catalunya Religió
És, precisament, des del terrat de la Catedral de Barcelona que Àngel Rodríguez desitja un bon any 2022 a tots els lectors de Catalunya Religió: "per seguir aprofundint en les diverses religions que hi ha a casa nostra".
Cada any una personalitat desitja un bon any als lectors de Catalunya Religió: el 2012 va ser la ninotaire Pilarín Bayés a Vic; el 2013, sor Lucia Caram a Manresa; el 2014 la música del Grup de Gospel dels maristes; el 2015 el bisbe Joan Piris, ho feia des dels pisos del seminari de Lleida; el 2016 ho va fer la comunitat parroquial de la parròquia Sant Francesc d'Assís de les Franqueses del Vallès; el 2017 el grup Kairoi vinculat als maristes; el 2018 els promotors de la campanya #TrencantFronteres; el 2019 els mercedaris amb motiu dels seus 800 anys; el 2020 fra Valentí ens explicava el significat del pessebre; i el 2021 Carles Muñiz Pérez, Eduard Flores, Zouhair El Hairan i Anna Centelles, ens explicaven la seva experiència amb la Covid-19 en els darrers mesos.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.