La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

Aquest any, en la Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, el sant pare Francesc ha tingut el detall de recordar-nos amb la carta apostòlica Candor lucis aeternae la solidesa cristiana amb què Dante Alighieri, un geni de la literatura universal, descriu en la seva Divina Commedia l’itinerari creient a través de les vicissituds de la vida humana, sempre tan agitada, fins a assolir la plenitud de vida en Déu.

Llegim a la premsa que les converses entre els actuals socis de govern s’han reactivat després del parèntesi de la Setmana Santa. També que a les trobades hi ha hagut un intercanvi de documents sobre mesures concretes del futur programa de govern del nou executiu. I, entre aquests temes, dues qüestions: la col·laboració público-privada i la defensa de l'escola concertada.

 

 

La llei de l’eutanàsia que ha aprovat el parlament espanyol era, crec jo, una llei necessària. No me l’he estudiada, certament, ni tinc prou coneixements per valorar-la a fons. Però crec, pel que he vist i sentit, que no és una llei frívola, sinó que conté prou garanties com perquè ningú no pugui fer cap disbarat aprofitant-se d’ella.

La disposición adicional primera de la nueva ley orgánica de la regulación de la eutanasia afirma: «La muerte como consecuencia de la prestación de ayuda para morir tendrá la consideración legal de muerte natural a todos los efectos, independientemente de la codificación realizada en la misma.» ¿Se trata de un juego de palabras para encubrir el resultado de la eutanasia? El texto habla de muerte «natural».

La disposició addicional primera de la nova llei orgànica de la regulació de l’eutanàsia afirma: «La mort a conseqüència de la prestació d’ajuda per morir tindrà la consideració legal de mort natural a tots els efectes, independentment de la codificació realitzada en la mateixa.» Es tracta d’un joc de paraules per encobrir el resultat de l’eutanàsia? El text parla de mort «natural».