La frase no es mía. Es de uno de los chiquillos de casa. El interrogante cayó a media cena. Son frecuentes las preguntas sobre tecnología, el clásico ¿qué cuesta ese trasto electrónico nuevo? O de actualidad infantil: con el coronavirus, ¿vendrán los Reyes Magos? O de temporada: ¿puedo ir con pantalones cortos ahora que hace frío? Después de todo, preguntas que piden un criterio, para terminar conformando el suyo.

Me van a perdonar porque este artículo caducará en 24 horas. Pero estoy asombrado de cómo algunos han convertido la elección del nuevo presidente de la Conferencia Episcopal Española en una campaña política, mediática y digital. No descubriremos ahora que en los procesos de elección de estos cargos siempre hay intereses y poder. Pero en esta ocasión quizás ha llegado a extremos casi cómicos.

La revista online per a preveres EL BON PASTOR va ser fruit directe de l’Any Sacerdotal 2009 i, més concretament, d’una conferència que va donar el Cardenal Clàudio Hummes en la Facultat de Teologia de Catalunya uns quants mesos abans del gener de 2010, data del primer número de la revista. Les paraules del Cardenal Hummes, aleshores Prefecte de la Congregació per al Clergat, amarades d’espiritualitat i saviesa, van estimular-nos a proposar un instrument que contribuís a la unió dels preveres, tant diocesans com religiosos.

Els bisbes de Catalunya han tret un petit comunicat on parlen amb autoritat sobre la realitat del país. Els bisbes han donat un pas important per sortir d’un llarg silenci mantingut en els darrers temps sobre el moment polític de Catalunya. És evident que davant dels dilemes de la societat catalana l’Església catòlica no pot estar en  silenci o amagar-se en la indiferència de la neutralitat.

Hi ha moltes maneres de classificar esglésies.

S’ha obert ja la recepció de fotografies pel XVIIè Concurs Fotogràfic del Programa Família-Escola, Acció Compartida (FEAC), que compta amb el patrocini de l’editorial Santillana. Està obert a tota la comunitat educativa de les escoles de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i s’hi poden presentar fotografies de temàtica lliure fins el setze de novembre de 2022. En la darrera edició es va comptar amb 306 fotografies lliurades per part de 73 participants provinents de 24 centres educatius.

Les ciències socials qualifiquen un “sistema de provisió mixta” quan el servei es presta a través d’entitats de titularitat pública i de titularitat privada. En el cas educatiu queda  constitucionalitzat de conformitat amb els tractats internacionals i  reflectit a les lleis educatives, tal i com podem llegir al preàmbul de la LODE: “(...) el marc educatiu establert per la Constitució Espanyola, un marc de compromís i concòrdia que, alhora que reconeix implícitament el sistema mixt heretat, proporciona l'espai normatiu integrador en el qual poden conviure les diverses opcions educatives”.

Ara que estem acabant la Pasqua, voldria fixar-me en un text dels Fets dels Apòstols que exemplifica la mar de bé quins haurien de ser els criteris d’actuació de l’Església quan apareixen nous plantejaments que no quadren amb el que es considera habitual o normatiu. De fet, d’aquest text ja n’he parlat algun cop en aquesta mateixa pàgina, però és que em resulta extraordinàriament suggerent. Es troba al llibre dels Fets 11,19-26, i diu així:

Amb tota la barra del món (de fet, ho vaig haver de llegir dues vegades perquè no m’ho podia creure), aquest és el títol del punt 11.12, de la proposta onze ("Iglesia, Cultura, Educación y Sociedad") de les Constituciones del Sínodo Diocesano de Valencia. I dic amb tota la barra del món, perquè una Església, o millor dit, una jerarquia com la valenciana, que menysprea, arracona i ignora el valencià, ¿com pot dir que la nostra llengua és una realitat en “la vida eclesial”?

Tinc encara present el dia que, estant en una cafeteria, vaig poder sentir la conversa de la taula que tenia al costat. Es tractava d’uns joves que parlaven en veu alta i el que recordo és la pregunta que va formular un d’ells: “Digueu-me, expliqueu-me com es pot demostrar que Déu existeix?" La resposta va quedar a l’aire i el mateix que havia formulat la pregunta digué: "és que no es pot demostrar"