Els homes hem establert que en acabar-se l’estiu i començar la tardor, iniciem intel·lectualment un temps nou. Viure a la natura et fa percebre el madurar dels dies i les hores del dia,  el pas de les setmanes i amb elles el canvi de les estacions. Petites senyals que queden ben precises quan pots viure la vida de la muntanya i coneixes les olors, les ombres i les llums dels camins en mig de l’arbreda.

(Fra Lluís Arrom) Per discernir l’acció de l’Esperit Sant en la nostra pròpia vida, en la vida de l’Església, hi ha tres grans sants de la tradició cristiana que ens poden ajudar: Francesc d’Assís, Teresa de Jesús i Ignasi de Loiola.

Economia, del grec oikonomós, significa literalment administrar (némein) la casa (oîkos). Amb el pas del temps, però, el seu ús es va estendre a qualsevol tipus d’administració, sense estar circumscrita a la casa. Així, avui dia, en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans es defineix com «administració ordenada dels béns d’una comunitat, d’un estat, d’un establiment».

Economía, del griego oikonomós, significa literalmente administrar (némein) la casa (oîkos). Pero con el paso del tiempo, su uso se extendió a cualquier tipo de administración, sin estar circunscrita a la casa. Así, hoy en día en el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española se define como la «administración eficaz y razonable de los bienes».

La parábola de los trabajadores que van a la viña y reciben todos el mismo sueldo (Mt 20, 1-16) es suficientemente conocida y la leemos en el evangelio de este domingo. La parábola despliega con imágenes ilustrativas el enunciado del versículo 16 que cierra, a manera de conclusión, el texto que nos ocupa: "Los últimos serán los primeros y los primeros serán últimos". Este dicho es casi idéntico al que se encuentra al final del capítulo 19 y, en este caso, serviría de introducción a la parábola. Hay un nexo entre la finalización de la c. 19 y el comienzo del 20.