La insuficient formació cristiana dels cristians

Fa quinze dies parlava en aquesta pàgina de la igniorància religiosa dels polítics i els responsables públics. I deia que, en el fons, molts d’ells tenien la idea que el cristianisme és allò que havien conegut de petits, i no havien tingut mai l’interès de conèixer-ne res més. Més o menys com si la literatura fos només allò que van estudiar al col·legi, i, com la literatura, qualsevol altre camp de coneixement.

Les qüestions entorn l’espai sacre actual són ben diverses i parteixen d’àmbits ben diferents. N’hi ha que s’hi aproximen des d’un interès que podríem anomenar “fenomenològic”, és a dir, que parteix de l’anàlisi del que les diferents cultures han entès com espai sagrat. D’altres s’hi atansen des del diàleg amb la natura. Encara en tenim que els preocupa el diàleg de l’espai sacre en una societat plural o “trencaclosques” en els no-llocs de la gran ciutat que pugui incloure també espais d’espiritualitat no confessional.

7 EL SOPAR DELS AMICS

Som amics. Cada mes ens trobem per sopar, xerrar i pregar. Abans de l’hora dos o tres preparen el menjar; de vegades, excepcionalment, han anat al mercat. És un sopar senzill, preparat amb molta cura i buscant que faciliti la comunicació. Aquest és l’objectiu: trobar-nos, desconnectar-nos de les rutines i els lligams de tota mena, xerrar, escoltar, pregar i renovar. Quan marxem ens hem tret uns anys de sobre. Hem rejovenit.