Dilluns passat parlava aquí del comiat de l’Empar i avui he de parlar del de la Graci. Amb vuit dies de diferència he dit adeu a dues amigues, totes dues de 66 anys. La Graci era la dona del meu germà Jaume, i va morir el passat dia 21 d’un càncer de pàncrees, detectat fa deu mesos.

(Eduard Rey –URC) Em demanen que escrigui algunes ratlles en l’avinentesa d’un nou aniversari de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). Se m’acuden algunes preguntes, de present i de futur, tant respecte a l’URC com a institució com respecte a la vida religiosa a Catalunya en general.

(Justícia i Pau) Series capaç de parlar al responsable de la mort del teu fill? I d’abraçar-lo? Podries perdonar-lo després de saber tota la veritat sobre aquest fet? Són més importants (i efectius) els càstigs exemplars o la reparació del dolor mitjançant la veritat, la memòria i el perdó? Totes elles són qüestions al voltant de les quals, Justícia i Pau Barcelona, vam estar dialogant a Colòmbia, entre el 24 i el 28 de febrer.

Audiència General 27 d’abril 2022  

Noemí, l’aliança entre les generacions que obre el futur

Estimats germans i germanes, bon dia!

Dos dels principis rectors del sistema educatiu català són la inclusió escolar i la cohesió social (art. 2.1.f LEC). La inclusió escolar és alhora un dels principis bàsics de l’educació, d’acord amb l’article 1.b) de la LOE, que al seu títol II (“Equitat en l’educació”) esmenta l’acció que han de dur a terme les administracions educatives en aquest àmbit i conté previsions en relació amb l’ “Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu” (capítol I) i la “Compensació de les desigualtats en educació” (capítol II).

El 27 d’abril de 1947 va ser un dia de festa grossa a Montserrat amb motiu de l’entronització de la imatge de la Moreneta en el seu nou tron de plata. Avui fa 75 anys Montserrat es va vestir de festa en una diada que no va tindre només una dimensió religiosa, sinó que va ser també un acte d’afirmació catalanista, un esdeveniment que la dictadura no va poder evitar.

Entre las cartas a las siete iglesias y las visiones de los siete sellos, el libro del Apocalipsis presenta a Juan invitado a contemplar el cielo y a una liturgia celestial que acaba con una doxología – estallido de alabanza dirigida a quien se sienta en el trono y al Cordero – que leemos en la segunda lectura de este domingo ( Ap 5,11-14).

Entre les cartes a les set esglésies i les visions dels set segells, el llibre de l’Apocalipsi presenta Joan invitat a contemplar el cel i una litúrgia celestial que acaba amb una doxologia – esclat de lloança dirigida al qui seu al tron i a l’Anyell – que llegim a la segona lectura d’aquest diumenge ( Ap 5,11-14).

(Arrels Sant Ignasi) De les moltes maneres de com podríem definir Arrels Sant Ignasi la que més ens agrada és la de dir que som una comunitat, una comunitat de persones al servei de persones. I és que la dimensió comunitària obre un ventall molt ric de joc de relacions. 

L’Empar Gil, amiga de la Mercè, la meva dona, i per extensió amiga meva, el Dilluns Sant va patir un vessament cerebral. La van mantenir en vida perquè era donant d’òrgans i calia fer-ho així per poder extreure’ls-hi amb garanties, i va morir el dimecres. Tenia 66 anys.