(Àlex Romero) Des que estic al Convent d’Arenys he anat alguns cops al metge: a una anàlisi de sang, al traumatòleg i al podòleg. Quan vaig anar a l’anàlisi de sang, em va atendre una infermera de mitjana edat i em va preguntar, entre d’altres coses, què estudiava. Tot i que em va costar, li vaig dir que estava estudiant per ser frare al convent dels Caputxins d’Arenys. Em va sorprendre que s’ho va prendre molt bé, fins i tot em va explicar que el germà d’un amic seu era monjo de Montserrat. 

Primera part

Aquella mirada transparent i tan intel·ligent va provocar un moment de silenci, que tu Clara, que deus tenir 6 o 7 anys, vas aprofitar per fer la pregunta: “Escolteu, i per què hi ha fronteres?”

Ara sí, que el silenci era nostre. Tots callarem. Havíem estat comentant una notícia del diari. Tots els grans estats s’estan armant per defensar o atacar els satèl·lits que han enviat a l’espai i dels quals depèn pràcticament tota la informació i el control de les nostres societats i de les nostres vides.

8 de setembre: Diumenge 23 de durant l’any

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu de la llum i de la vida, que en Jesús ens heu mostrat una vida humana plena,

feu que, seguint-lo a ell, sapiguem ser, tant amb la nostra paraula com amb la nostra manera de d’actuar, llum per als qui tenim a prop.

Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

Pregària de comiat:

Cuando era pequeña ya sentía cierta fascinación por las palabras: quería descubrir sus curiosidades, su origen, qué relación tenían con las demás palabras, me gustaba cómo sonaban y podía estar un buen rato repitiendo una palabra concreta, gozando de sus sonidos... Pero después de estar demasiado rato pensando en ella, llegaba un momento que esa palabra se hacía extraña y era difícil volver a asociarla con el objeto correspondiente: sin saber cómo, esa palabra había perdido su significado. En ese punto necesitaba descansar y volver a descubrir la palabra.

Quan era petita ja sentia certa fascinació per les paraules: descobrir-ne curiositats, d’on venien, quina relació tenien amb altres paraules, m’agradava com sonaven i podia arribar a estar uns quants minuts repetint la paraula, gaudint dels sons... Però després d’estar tanta estona pensant-hi arribava un moment que aquella paraula se’m feia estranya i em costava associar-la a l’objecte corresponent: ves a saber com, havia perdut el significat. Arribada a aquest punt necessitava descansar una estona i redescobrir la paraula una altra vegada.