(Genoveva Sacristán) Des d’Homer, l’èpica del “viatge” com a procés iniciàtic d’uns personatges que són cridats a una “missió” essencial per a la salvació del poble, travessa tota la literatura occidental. Virgili, el Dant, Goethe o Joyce, beuen d’aquesta estructura formal de l’“itinerari” interior i exterior, malgrat ja faci temps que hagin desaparegut de la fe les figures dels déus del món homèric.

Una amiga li va traduir, en missatge de veu, a un capellà andalús que és a l’Equador, els tres articles sobre la moral sexual catòlica que vaig publicar en aquesta pàgina l’any passat, els dies 23 i 30 de novembre i 7 de desembre. El capellà li va respondre a aquesta amiga amb un altre missatge de veu comentant el tema, i l’amiga me l’ha reenviat a mi. I aquí us el transcric, sense cap comentari, que no cal.

Sabato (20 febbraio), per circostanze non casuali, mi sono trovato in piazza Lesseps a Barcellona tra quanti stavano montando barricate, dopo aver distrutto i negozi di Passeig de Gracia, e la linea dei Mossos (polizia della Catalogna, ndt) pronti a intervenire. Da lontano ho visto anche un sacerdote della parrocchia di Lesseps che discuteva con quelli che accatastavano barriere e cassonetti in mezzo alla strada, nel tentativo di convincerli a non farlo.

Leemos entre la primera y segunda lectura de este domingo fragmentos del salmo 25 (vv. 4bc.5ab.6-7b.8.9). Es un salmo acróstico, es decir, que cada verso del salmo comienza con una letra del alfabeto hebreo y sigue el orden de este. Parece que fue escrito en una época tardía. El salmo no era usado en el culto del templo, más bien parece un salmo de súplica individual o grupal. Es un salmo convencional, carente de singularidad y originalidad. El hecho de ser acróstico explica que se vayan introduciendo temas sin que el salmo presente una estructura bien organizada.

Llegim entre la primera i segona lectura d’aquest diumenge fragments del salm 25 (vv. 4bc.5ab.6-7b.8.9). És un salm acròstic, és a dir, que cada vers del salm comença amb una lletra de l’alfabet hebreu i segueix l’ordre d’aquest. Sembla que fou escrit en una època tardana. El salm no era usat en el culte del temple, més aviat sembla un salm de súplica individual o grupal. És un salm convencional, mancat de singularitat i originalitat. El fet de ser acròstic explica que es vagin introduint temes sense que el salm presenti una estructura ben organitzada.

La neuroquímica del cerebro humano cada vez atrae más la atención de los investigadores. Es interesante la entrevista divulgativa que corre por las redes a Robert Lustig, neuro-endocrinólogo e investigador de los circuitos de los neurotransmisores del cerebro. Su perspectiva es coincidente con el que es un gran conocedor del cerebro y también divulgador, Ignacio Morgado, recogida en su libro de 2019 Deseo y placer. Vamos a exponer brevemente un principio de este complejo ámbito de investigación:

La neuroquímica del cervell humà cada vegada atreu més l’atenció dels investigadors. És interessant l’entrevista divulgativa que corre per les xarxes a Robert Lustig, neuro-endocrinòleg i investigador dels circuits dels neurotransmissors del cervell. La seva perspectiva és coincident amb el que és un gran coneixedor del cervell i també divulgador de casa nostra Ignacio Morgado recollida en el seu llibre del 2019 Deseo y placer. Anem a exposar breument un principi d’aquest complex àmbit de recerca.