El segon llibre dels Reis és el darrer dels que formen la historia deuteronomista (Josué, Jutges, 1.2 Samuel i 1.2 Reis). En ell s’hi troba el cicle de narracions que tenen com a protagonista el profeta Eliseu. D’aquestes narracions llegim, a la primera lectura d’aquest diumenge (2Re 4,8-11.14-16a), la primera part del relat que explica la resurrecció del fill d’una xunemita.

A Albània, país que va patir una dictadura fortíssima durant molts anys, vaig aprendre que les representacions de Sant Joan Baptista també podien ser alades. El Precursor era representat com un àngel, sense espasa ni llança, només amb el seu vestit de pells que ens recordava la vida de Sant Joan en el desert.

 

 

Dintre el meu procés personal de desconfinament, fa uns quants dies em vaig animar a muntar-me una excursió que em va fer tornar uns trenta-bastants anys enrere. L’excursió va ser a les ermites de Sant Miquel i Sant Martí de Mata, a Mataró, per camins que feien olor de fonoll i amb els marges plens de floretes. I això dels trenta-bastants anys enrere és perquè les ermites les tinc associades als inicis del moviment de joves de Mataró, que va acabar formant part de la Jobac.

Des que vas fer la pregunta em repeteixo molt sovint l’interrogant. No suporto enganyar-me. Però em fa certa por pensar que no hi ha ningú. Em trobaria absolutament sol i perdut en una habitació sense finestres i sense cap llum.

Cercant una sortida que m’ajudi a mirar atentament la realitat he subdividit la pregunta en dues. Em pregunto QUI hi ha dintre del meu cor i em pregunto QUÈ hi ha dintre del meu cor.

Diumenge XII de durant l’any

Barcelona, 21 de juny de 2020

L’Evangeli és exigent. I predicar el Regne de Déu, molt perillós. Per què? Perquè generarà conflictes: amb el poder establert i amb la mateixa Església.

L’Evangeli és bondat, misericòrdia, perdó i llibertat. Però, si acceptem això, ¿podem seguir indiferents davant de tants de sofriments, de tantes injustícies, de tantes cobdícies, de tants escàndols, com estem veient i vivint i suportant?

Que Déu ens doni llum i força per assumir-ho, per suportar-ho, per millorar-ho.

(escrit en el 51è aniversari de la meva ordenació presbiteral)

Aquests dies, tot el poble està perfumat: fa olor d’oli nou, del fruit de la olivera, signe de pau.

Audiència General 17 de juny 2020

Catequesi - 7. La pregària de Moisès

Estimats germans i germanes, bon dia!

En el nostre itinerari sobre el tema de la pregària, ens estem adonant que a Déu no li ha agradat mai tenir tractes amb els qui fan oracions “fàcils”. Moisès tampoc serà un interlocutor “dèbil”, des del primer dia de la seva vocació.

He trobat colpidor el valent testimoni de Jordi Pesarrodona, exregidor de Sant Joan de Vilatorrada, en una entrevista a la revista Catalunya Cristiana i que recull la seva intervenció en el cicle, “Memòria, resilència i superació de sentiments de guerres i dictadures”, un acte organitzat per la Fundació Pere Tarrés i la Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU.  Ja fa dos anys, Jordi Pesarrodona també participà en un debat on va

Ja som a final de curs, a les escoles i facultats ja posem les notes finals als nostres alumnes. Les darreres classes les hem passat sense comiats especials, sense intercanvi d’abraçades i petons, sense les mirades d’alegria i agraïment  per haver compartit tantes hores de presència a les aules, bé,  aquest semestre extraordinari a “les aules virtuals”.