Diumenge XXIII de durant l’any

Barcelona, 6 de setembre de 2020

No resulta gens fàcil saber què està passant en la consciència religiosa de les persones.

Encara que convivim en la mateixa societat i ens trobem diàriament en la llar, en el treball o en les relacions socials, el cert és que ben poques vegades sabem de debò què pensa l’altre sobre Déu, o la fe o el sentit últim de la vida. Els interrogants, dubtes o recerques de cadascú només se les sap ell.

Ara que encetem la recta final del 2020, he començat a fer-ne una relectura. He viscut grans canvis: pis nou, noves responsabilitats, iniciar un procés de dol, la pandèmia, l’adaptació al teletreball i les noves maneres de fer... Però també he viscut petits canvis que m’han marcat molt, començant pel fet que he fet 30 anys (últim any de Carnet Jove!) i acabant per la crescuda exponencial de les vegades que m’han dit: “Quants cabells blancs que tens!”. És a dir que, inevitablement, m’estic fent gran.

Petites llavors digitals

Ahora que iniciamos la recta final del 2020, llega el momento de hacer una relectura del año. He vivido grandes cambios: piso nuevo, nuevas responsabilidades, iniciar un proceso de duelo, la pandemia inesperada, la adaptación al teletrabajo y a nuevas metodologías… Pero también he vivido pequeños cambios que me han marcado mucho, empezando por el hecho de que he cumplido 30 años (¡último año de Carné Joven!) y terminando con el aumento exponencial de las veces que me dicen: “¡Cuantas canas tienes!”. Es decir que, inevitablemente, me hago mayor.

Pequeñas semillas digitales

Audiència General 9 de setembre 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

(Janusz Korczak)

Que n’és de trist, Déu meu, que n’és de trist!
Una tristor grisa, sense sons ni colors.
El món és gris i trist.
He pres el meu cor, me l’he tret del pit,
Mira com tremola, Déu meu, mira com es plany.
Pobre cor curull de llàgrimes,
trist cor que batega fora del pit.
El món és trist i gris. (Llegir més)

Hi ha dues actituds que sovint es presenten com a contràries i incompatibles: la crítica i la humilitat. Alguns pensen que, si una persona és humil, no ha de ser crítica amb els altres, i que una persona crítica no és humil. Conclouen que la crítica personal i social van contra la humilitat i que la humilitat és incompatible amb la crítica. Tanmateix, ambdues actituds són necessàries, complementàries i s’enriqueixen mútuament.

Un dels perills de la informació és la producció excessiva. Tot i que els manuals de comunicació diuen que en temps de pandèmia la font oficial ha de difondre missatges de manera constant a través dels mitjans disponibles, disposar de massa informació, encara que sembli un contrasentit, no serveix per a instruir-nos, sinó que pot desinformar-nos i confondre’ns, convertint-ne en perjudicial la permanent presència i fàcil accés.

 

 

A l’article d’abans del parèntesi d’agost comentava la situació del meu germà Jordi, que té una discapacitat intel·lectual, i deia que a l’article següent, o sigui en aquest d’avui, parlaria del desinterès de les administracions públiques pels discapacitats i les seves famílies.

Los centros educativos preparan estos días el inicio de curso. Desde las guarderías hasta las universidades. Ya sabemos que no se prevé que sea un curso nada normal. Todo parece que será excepcional. Se plantean una serie de retos, los retos social o educativo de cada contexto o situación, que son muy importantes, pero sobre todo el reto de preservar la salud de todos los miembros de todas las comunidades educativas.

Els centres educatius preparen aquests dies l’inici de curs. Des de les escoles bressol fins a les universitats. Ja sabem que no es preveu que sigui un curs gens normal. Tot sembla que serà excepcional. Es plantegen una sèrie de reptes, els reptes social o educatiu de cada context o situació, que són molt importants, però sobretot el repte de preservar la salut de tots els membres de totes les comunitats educatives.