Presentar i relats on apareixen algunes situacions on Déu i els essers humans volen viure com a aliats, amics i compromesos. Aquestes histories reflecteixen sobretot l’interès de Deu per fer les coses bé, per manifestar que tot es por fer  i es possible des d’Ell. D’aquí el seu interès a viure en un pacte constant amb els essers humans. Si Déu i les persones treballem en equip tot es mol més fàcil i millor.

El podeu descarregar, aquí:

Aquest any en fa vint-i-cinc que la Mercè i jo ens vam casar i, amb aquest motiu, us voldria explicar com es va formar la meva família i com és ara.

Jo era capellà, i estava sastisfet del meu ministeri, en el qual em sentia realitzat humanament i cristianament, i vivia la meva tasca com una cosa tasca útil i profitosa. Però alhora cada cop em pesava més l’organització eclesial en la qual havia d’exercir aquest ministeri, que em resultava cada cop menys estimulant i més frustrant. I també hi pesava, certament, la llei del celibat, que em semblava una imposició innecessària.

(Si vols entendre de què va, és la continuació del 725 “Renoi! 40 anys”.)

Com que a la primera conversa volíem parlar de Jesús i tu no en tenies ni idea, vàrem convenir que la trobada no seria ni en un despatx, ni en una església, ni en cap lloc que condicionés la teva llibertat o la meva intenció. Ens vam trobar a les 7 de la tarda d’un dijous a l’altell d’una cafeteria de les Rambles. Entre tu i jo... una tauleta i dues cerveses.

Diumenge 2n de durant l’any

Barcelona, 19 de gener de 2020

En alguns ambients, els cristians del segle primer tingueren molt interès de no ser confosos amb els seguidors del Baptista. La diferència, segons ells, era abismal. Els “baptistes” vivien d’un ritus extern que no transformava les persones: un baptisme d’aigua.

Audiència General 15 de gener 2020

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

Acabem avui la catequesi sobre els Fets dels Apòstols, amb l’última etapa missionera de Sant Pau: és a dir Roma (cf. At 28,14).

La clau d’interpretació

Un dels serveis més sovintejats que se’ns demana als preveres és acompanyar la pregària per un difunt. D’entre les oracions que la litúrgia ens proposa n’hi ha una que sempre m’ha fet una gran impressió; al final de tot, significant el darrer viatge vers la casa del Pare, la pregària diu:

Que els àngels t’acompanyin al paradís; que, a la teva arribada et rebin els màrtirs i et facin entrar a la ciutat santa de Jerusalem. Que el cor dels àngels t’aculli i tinguis amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern.

La clave de interpretación

Uno de los servicios más comunes que se nos pide a los sacerdotes es acompañar la oración por un difunto. De entre las oraciones que la liturgia nos propone hay una que siempre me ha causado una profunda impresión; al final de todo, significando el último viaje hacia la casa del Padre, la oración dice así:

Al paraíso te lleven los ángeles, a tu llegada te reciban los mártires y te introduzcan en la ciudad santa de Jerusalén. El coro de los ángeles te reciba, y junto con Lázaro, pobre en esta vida, tengas descanso eterno.

La parroquia, lugar de acogida, especialmente los pobres

Seguint la regla no escrita, però absolutament actual, que cada govern central que assumeix les tasques executives ha de modificar la legislació educativa, PSOE i Unides Podem signaven el 31 de desembre de l’any passat el document “Coalición Progresista. Un nuevo acuerdo para España”, un conjunt d’acords de govern per a tota la legislatura que vincularien els Pressupostos Generals de l’Estat i que haurien d’elaborar-se en base a aquests pactes.

El doctor Flavio Comim amplia la mirada sobre qué es la pobreza.

Unos cuantos versículos del segundo canto del siervo del Señor (Is 49,3.5-6) ​​los leemos en la primera lectura de este domingo. Los llamados cantos del siervo son un grupo de textos (42,1-4; 49,1-6; 50,4-9; 52,3 a 53,12) que se encuentran insertados en el libro del Segundo Isaías o Deuteroisaías, así es como se suele llamar a la segunda parte del libro de Isaías. Es una lástima que, por unos pocos versículos, la liturgia no disponga leer el canto entero.