Dos petits fragments de la tercera part del llibre del profeta Isaïes ( Is 61,1-2a. 10-11) llegim a la primera lectura d’aquest diumenge. La primera part d’aquest text és prou conegut perquè és el que cita l’evangelista Lluc en el relat que presenta la intervenció de Jesús a la sinagoga de Natzaret (Lc 4,16-30).

La solemnitat de la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist té una riquesa litúrgica notable. Amb el pas dels segles aquesta festa ha adquirit nous formularis d'oracions i major abundància de textos bíblics. Exactament tenim quatre misses diferents del mateix dia, amb la seva eucologia pròpia i les seves lectures, també, per a cadascuna d'elles.

Estem en temps  d’Advent. Temps que la litúrgia catòlica convida als creients a meditar el sentit de l’espera de la vinguda de Jesús. El Nadal culmina l’Advent. El temps d’Advent ens porta, dia darrera dia, cap a la gran festa de Nadal. Els cristians esperem i anunciem l’adveniment del Crist. Esperem el temps en el qual la pau i la justícia del Crist faran realitat el Regne de Déu. Durant la celebració de la missa del Gall direm amb alegria que ens ha nascut el salvador del món.

És probable que, aquests dies propers, moltes persones es refereixin al Nadal d’enguany, 2020, com el Nadal de la Covid. Aquesta denominació semblaria evident. La Covid és el gran tema, la realitat immediata a curt i, potser, a mitjà termini, a escala global. I, de fet, aquest serà un Nadal diferent en molts aspectes. Un dels més colpidors serà el dol que faran, aproximadament, un milió cinc-centes mil famílies pels qui se n’han anat d’aquest món, enduts per una pandèmia mortífera.