Durant aquest temps de pandèmia han finalitzat les obres pel nou cancell i mobiliari litúrgic per l’Ermita de la Mare de Déu de Bellvitge, culminant un llarg procés que es va iniciar al juliol de 2018. És una mostra més d’una Església que, més que confinada, és confiada i segueix sent  oferint allò que és als món contemporani.

El tramo final de la carta de Pablo a los Romanos (Rm 8,35-39) que leemos este domingo es un himno que proclama que nada puede separar de quienes creen del amor de Dios. El himno arranca en el versículo 31 del capítulo.

El tram final de la carta de Pau als Romans (Rm 8,35-39) que llegim aquest diumenge és un himne que proclama que res pot separar els qui creuen de l’amor de Déu. L’himne arrenca en el verset 31 del capítol.

En un article del mes de gener explicava en aquesta pàgina que la meva família estava formada per la Mercè i jo, i pel meu germà Jordi, que pateix una discapacitat intel·lectual i viu amb nosaltres. El Jordi té 55 anys, la Mercè 63 i jo 69. I avui voldria escriure sobre ell, perquè aquests mesos de confinament i semi/pre/post/confinament m’han obligat a fixar-me d’una manera especial en ell i en el que significa per a la Mercè i per a mi viure amb ell.

La pregària pot comparar-se a una casa amb 3 estances o habitacions molt connectades entre si com ens deia Santa Teresa. Presentem tres estances que es poden donar en el procés de la meditació i la pregària: Seguiment, Alteritat, Comunió.

Els orígens del pare eren els d’una família de pagès i, durant tota la seva vida va treballar la terra amb les seves mans i ens va transmetre aquesta estima per la terra i els seus fruits. Ens va ensenyar a netejar el camp, a cuidar l’hort, a regar-lo i a saber quan s’havia de plantar i quan collir. En el seu fer tot semblava fàcil! El pare era un home callat, pacient i de mirada tranquil·la. Ara, pensant-hi me n’adono que el seu bon fer, en gran part, es devia a la paciència que els pagesos aprenen a tenir amb la terra.