DESCENTRAMENT

Avui, tot meditant, t'adones que sempre dones voltes i més voltes en el teu tan conegut jo. Em va passar això... faré allò... no sé què pensen de mi... em trobo cansada... i si m’estan criticant...? Jo, jo i jo.

La veu interior ara parla, suaument i delicada: No creus que ja està bé de ser el centre del món? Vols dir que no és massa avorrit? Potser que et descentressis una mica. No del tot, que és impossible, però un tant per cent important. Intentem-ho. T’ajudaré.

Diumenge XXIV de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 15 de setembre de 2019

Tot el C. 15 de l’Evangeli de Lluc està dedicat a explicar-nos l’actitud de Déu davant els perduts. Lluc ho explica agrupant tres paràboles de Jesús: l’ovella perduda, la moneda extraviada i el fill perdut que anomenem ‘pròdig’.

Fa temps en una conversa entre amics, algú va comentar: «Si ho penseu bé, els cristians, vivim en un espòiler constant: ja sabem com acabarà la història; i tot i això continuem celebrant l’Eucaristia cada setmana i continuem preparant les celebracions cada setmana com si fossin úniques». Després d’aquesta afirmació el company del costat li va respondre: «Bé, és que encara que sempre celebrem el mateix, en el fons, cada celebració és diferent». I la conversa es va transformar en un debat per veure qui tenia raó.

¿Les celebracions són úniques?

Unos meses atrás, en una conversación entre amigos, alguien comentó: «Pensándolo bien, los cristianos ya sabemos cómo terminará la historia; y a pesar de eso seguimos celebrando la Eucaristía cada semana y seguimos preparando las celebraciones cada semana como si fueran únicas». Después de esta afirmación un compañero le respondió: «Bueno, es que aunque siempre celebramos lo mismo, en el fondo, cada celebración es diferente». Y la conversación se transformó en un debate per ver quién tenía razón.

¿Las celebraciones son únicas?

Audiència General 11 de setembre 2019

Catequesi sobre el Viatge Apostòlic a Moçambic, Madagascar i Maurici

Estimats germans i germanes, bon dia!

 

 

15 de setembre: Diumenge 24 de durant l’any

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Pare, que ens estimeu amb un amor immens i espereu sempre el retorn dels vostres fills,

feu que reconeguem sincerament el nostre pecat i, sentint-nos pobres i febles, tornem cap a vós buscant la vostra misericòrdia.

Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

 

Pregària de comiat:

Acabades unes gaudides vacances, a casa nostra, com a tantes llars, comença el nou curs escolar, aquell que fixa una rutina, un horari, un calendari per a gairebé tota la societat. Família i escola, mestres/professors i alumnes es retrobaran de nou o es coneixeran per primer cop.

Leemos en el evangelio de este domingo la parábola de la oveja perdida, la de la dracma perdida y la de los dos hijos (Lc 15,1-32) que responden, por parte de Jesús, a la crítica que le hacen los fariseos y los maestros de la ley: "Este acoge a los pecadores y come con ellos". Hay detalles en la tercera parábola del conjunto que permiten enriquecer la comprensión del texto.

Llegim a l'evangeli d'aquest diumenge la paràbola de l'ovella perduda, la de la dracma perduda i la dels dos fills (Lc 15,1-32) que responen, per part de Jesús, a la crítica que li fan els fariseus i els mestres de la llei: "Aquest home acull els pecadors i menja amb ells". Hi ha detalls en la tercera paràbola del conjunt que permeten enriquir la comprensió del text.

(CR) Aquest 11 de setembre s’ha celebrat com cada any una missa a la Basílica de Santa Maria del Mar pels defensors de Catalunya. L’acte està organitzat per la Lliga de la Mare de Déu de Montserrat i l’ha presidit el seu consiliari i monjo de Montserrat, Josep Miquel Bausset.

Aquest és el text de l’homilia.

 

Homilia. Diada Nacional de Catalunya.

11 de setembre de 2019

Josep Miquel Bausset, osb