"Encetem la darrera sessió de FEAC d’aquest curs i ho fem amb el títol “Obrim finestres!”, al qual s’hi pot afegir el subtítol “connectem persones!”, tal com serà en el webinar que farà l’Anna Ramis, impulsora inicial del Programa Família-Escola, Acció Compartida. En aquest lliurament volem fer mirada crítica, per la part positiva i també la notant-positiva, del que ha estat la nostra relació família-escola al llarg d’aquests dos anys, tant a nivell intern de cada col·lectiu (intra-escola i intra-familiar) com entre els dos col·lectius. Les relacions telemàtiques...

Per al proper 14 de maig ha estat convocada una mobilització en defensa de l’educació pública en la que s’exigeix revertir les retallades i eliminar progressivament la concertació de centres privats. A la convocatòria, que inicialment es treballava unitàriament, hi romanen USTEC-STEs (IAC), Intersindical-CSC, aFFaC, Professors de Secundària, CGT i Sindicats d’Estudiants.

Vaig tornar, després d’una colla d’anys, a la mani del Primer de Maig. Havia deixat d’anar-hi perquè els meus genolls no estaven en condicions, però ara, un cop operats i rehabilitats, les coses ja són molt diferents. De fet, si fa quatre o cinc anys m’haguessin dit que tornaria a la manifestació, no m’ho hauria pas cregut. O sigui que em va agradar molt tornar-hi. Perquè em vaig descobrir a mi mateix podent caminar normal, i perquè vaig retrobar un ambient reivindicatiu i festiu, tot alhora, que feia goig.

Aquest cap de setmana he fet la primera xerrada (de dues) sobre “Art sacre actual” per l’escola diocesana del Bisbat d’Urgell, al Santuari del Sant Crist de Balaguer. Abans hi han passat Mn. Jaume Mayoral, Mn. Robert Baró, Mn. Josep M. Mauri, Teresa Font i la delegada de patrimoni del Bisbat d’Urgell, la Clara Arbués, així que, ja d’entrada, no ho he tingut molt fàcil i m’he centrat, atès el públic, en la vessant pastoral d’aquet “breu” període que em toca: des del barroc fins a l’actualitat.

Acariciar la palabra, mimarla, escudriñarla, conocer sus raíces y significados, descubrir su lugar en una constelación de miles de palabras estampadas en un libro impreso o digital… De eso se trata. La palabra aglutina lo que se quiere expresar y vehicula la comunicación. Cada libro viene a ser una concha que contiene acaso una perla de sabiduría. Las librerías todas están llenas de mis ignorancias y las bibliotecas todas están repletas de mis deseos. La palabra no es una creación ni una conquista.

Acaronar la paraula, mimar-la, escodrinyar-la, conèixer-ne les arrels i els significats, descobrir el seu lloc en una constel·lació de milers de paraules estampades en un llibre imprès o digital… D’això es tracta. La paraula aglutina el que es vol expressar i vehicula la comunicació. Cada llibre és com una petxina que potser conté una perla de saviesa. Totes les llibreries són plenes de les meves ignoràncies i les biblioteques, totes plenes dels meus

En la vida de san Pablo ocupa un lugar muy importante la ciudad de Antioquía. Fue allí donde descubrió la primera comunidad cristiana formada por judíos y paganos convertidos, y donde tomó conciencia plena de la urgencia de la misión que fuera más allá de las fronteras del Israel histórico. Gracias al ánimo de la comunidad, Pablo pudo instalar allí su base de operaciones para el resto de sus grandes correrías apostólicas. Y allí volvió siempre al final de las mismas para asociar a sus hermanos a la acción de gracias por el progreso del Evangelio.

En la vida de sant Pau ocupa un lloc molt important la ciutat d’Antioquia. Va ser allà on va descobrir la primera comunitat cristiana formada de jueus i de pagans convertits, i on va prendre consciència plena de la urgència de la missió que anés més enllà de les fronteres de l’Israel històric. Gràcies a l’encoratjament de la comunitat, Pau va poder instal·lar allà la seva base d’operacions per a la resta de les seves grans correries apostòliques. I allà va tornar sempre al final de les mateixes per associar els seus germans a l’acció de gràcies pel progrés de l’Evangeli.