En aquests dies convulsos i confusos, i després dels poc encoratjadors resultats electirals d’aquest diumenge, em permetreu oferir un petit espai verd i amable: dos esplèndids auguris de felicitat que trobem en els profetes.

Com és que quan vas pel carrer portes les orelles connectades i mentre camines escoltes la música de sempre? Ni tens el gust de caminar, ni et pots deixar portar pel que escoltes, i sempre fas dues o tres coses alhora.

Em vas convidar a dinar. Moltes gràcies. I quan érem al segon plat ja havies tret el mòbil i el tenies sobre la taula; és clar, segons el que dèiem consultaves el GOOGLE i m’explicaves alguna curiositat. Però, home, jo el que desitjava era parlar amb tu, de debò, tinc els meus mitjans per cercar el que m’interessa. 

10 de novembre: Diumenge 32 de durant l’any

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu del cel, Pare nostre, que coneixeu el nostre cor i ens estimeu profundament.

Us preguem que ens porteu sempre ben agafats de la vostra mà, i ens doneu la vostra força i la vostra gràcia en tot moment, i sobretot en els moments en què la vida se’ns faci més dura i ens sobrevingui el desconcert i el desànim.

Retomamos el camino de profundización en las partes de la Eucaristía. En el día de hoy, siguiendo el artículo del día 24 de octubre, terminaremos la Liturgia de la Palabra y nos centraremos en el evangelio, la homilía, la profesión de fe y la oración de los fieles.

El evangelio

El evangelio –la última de las lecturas de la Liturgia de la Palabra– tiene un relieve especial, subrayado por una serie de signos que destacan el carácter de Palabra de Jesucristo que se dirige a la asamblea.

Reprenem la ruta d’aprofundiment en les parts de l’Eucaristia. Avui, seguint el fil de l’article del dia 24 d’octubre, acabarem de parlar de la Litúrgia de la Paraula i ens centrarem en l’evangeli, l’homilia, la professió de fe i l’oració dels fidels.

L’evangeli

L’evangeli, que és la darrera de les lectures de la litúrgia de la Paraula, té un relleu especial, remarcat per tot de signes que en destaquen el caràcter de Paraula de Jesucrist que s’adreça a l’assemblea.

En l’arquitectura sacra el disseny del mobiliari litúrgic és un altre projecte dins del projecte global. A voltes, fins i tot només amb la disposició del mobiliari – la disposició del “trident” de la seu, l’altar i l’ambó i la relació de l’assemblea amb aquests - es pot definir ja un espai religiós, com va demostrar ja als anys vint del segle passat l’arquitecte Rudolf Schwarz en les trobades del moviment de joves catòlics al castell de Rothenfels sota el guiatge del teòleg i bisbe Romano Guardini.

Altar.