Dolor i nostàlgia profunda per la pàtria llunyana i perduda, amor indestructible per la ciutat santa, Jerusalem, ara destruïda i un odi furibund vers els autors del gran desastre que representa l’exili i la deportació. Tot això és que trobem en salm 137 que avui, diumenge quart de Quaresma ( cicleB) llegim (Sl 137 1-6) menys la part que fa referencia a l’odi a Babilonia.

El dia 8 de desembre de 2020 el papa Francesc va decretar un any dedicat de manera especial a Sant Josep (carta apostòlica Patris corde), ran dels 150 anys de proclamació de l’espòs de Maria com a patró de l’Església Universal per part del papa Pius IX (Quemadmodum Deus, 8 de desembre de 1870).

Estos días se habla de los jóvenes y su futuro, de su cansancio por los confinamientos, de sus pocas expectativas -dicen-, al tiempo que se intenta comprender este estallido de disturbios con este componente incívico o delictivo. Hay muchos análisis aunque parece que, a pesar de las imágenes que vemos, hemos de hablar de unos pocos jóvenes más que de un rasgo generalizable.

Aquests dies es parla dels joves i el seu futur, del seu cansament pels confinaments, de les seves poques expectatives –diuen-, al mateix temps que s’intenta comprendre aquest esclat d’aldarulls amb aquest component incívic o delictiu. Hi ha moltes anàlisis tot i que sembla que, malgrat les imatges que veiem, hem de parlar d’uns pocs joves més que d’un tret generalitzable.