Fa uns quants anys, potser més de 25, érem ben joves. Teníem molta força i érem pastors d’una església on hi havia molta feina. Un mes d’agost vàrem anar a Suïssa de vacances i a visitar uns bons amics, que eren un bàlsam per nosaltres. Un dels dies, tot passejant, vàrem trobar uns coneguts dels nostres amics i al presentar-nos amb molta cordialitat i cortesia ens varen preguntar com era que havíem anat de vacances a Suïssa. La meva resposta va ser ràpida, franca, sincera. Diria que em va sortir de l’ànima.