El 21 de gener de 1995 s’inaugurava a la Catedral de Tarragona el Concili Provincial Tarraconense, el primer dels temps moderns –el darrer s’havia celebrat en ple segle XVIII. Hi participaven les set diòcesis de la Província Eclesiàstica Tarraconense i, amb el vistiplau de la Santa Seu, la diòcesi de Barcelona. Així, doncs, totes les diòcesis amb seu a Catalunya, convocades sota l’impuls de l’arquebisbe primat Ramon Torrella i Cascante, eren presents en aquell esdeveniment eclesial de primera magnitud, del qual se celebren els vint-i-cinc anys.

(Jordi Listerri) Mi perdonerete se personalizzo ma un incontro con il Papa è soprattutto un momento emozionante per chiunque. Direi addirittura che non c’è quasi distinzione tra cattolici, credenti di altre fedi e non credenti. Ed è un regalo per quanti abbiamo vocazione per il giornalismo religioso.

Ja em perdonaran que ho personalitzi però una trobada amb el papa és sobretot un moment emotiu per a qualsevol. Fins i tot diria que no hi ha gaire distinció entre catòlics, altres creients i no creients. I un regal pels que tenim vocació pel periodisme religiós.

Me van a perdonar que lo personalice, pero un encuentro con el Papa es sobre todo un momento emotivo para cualquiera. Incluso diría que no hay mucha distinción entre católicos, otros creyentes y no creyentes.

Nunca hemos creído con el papolatría. El mismo Francisco repite a menudo que somos seguidores de Jesús, no del papa. Pero también es verdad que el Papa Francisco es de los que da gusto seguir. Y es sorprendente la capacidad que tiene de acoger lo que le quieren transmitir las decenas de personas con las que se encuentra cada día.

          Quan vaig fer 39 anys em va començar un rum-rum interior que cada vegada era més freqüent i molest. Fins que un dia vaig decidir amb la més gran bona voluntat afrontar el que em passava. Va ser relativament fàcil: d’aquí a uns mesos en faré 40! Renoi! 40! Aquest és el problema.

Celebrant missa a la Casa Santa Marta, Francesc reflexiona sobre la primera lectura. Sant Joan indica la manera d’arribar a la pau: hem de “romandre en el Senyor” amb l’amor que es reconeix en les “petites coses”. La pau al món es construeix a partir de la pau en els cors

Baptisme del Senyor

Barcelona, 12 de gener de 2020

El Baptista parla d’una manera molt clara: Jo us batejo amb aigua. Però, amb això sol no n’hi ha prou. Cal que acollim a la nostra vida algú més fort, ple de l’Esperit de Déu: “Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.”

Audiència General 8 de gener 2020

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

Quantes vegades ens hem dit: aquest director de cants ho fa amb tot l’amor però ja hauria de plegar... o bé, avui a missa més hauria valgut que no cantéssim, pels quatre gats que érem: pocs i desafinats, o potser també: com ens han ajudat avui els cants de l’Eucaristia a pregar millor!

La situació actual

El cant com a forma de participació

Cuántas veces hemos dicho: este director de cantos lo hace con todo el amor pero ya debería dejarlo... O bien, con los cuatro gatos desafinados que éramos, hoy en misa más nos hubiera valido no cantar; o quizá también: ¡cómo nos han ayudado hoy los cantos de la Eucaristía a orar mejor!

La situación actual

El canto como forma de participación