Graciela Speranza, autora argentina, ha publicat recentment el llibre Lo que no vemos, lo que el arte ve. El títol és suggeridor. L’art dona visibilitat a realitats invisibles. Els significats que, sovint, s’escapen de la nostra consciència queden plasmats a les obres dels artistes. La pintura juga amb els llums i les ombres, amb les línies i els colors. Els ulls que contemplen un quadre es nodreixen, a través de la bellesa de l’obra pictòrica, amb els retalls d’infinit.

Una de les coses que vaig aprendre ja des de ben petita a casa amb els pares és que Déu sempre ens sorprèn, més del que podem imaginar.

És cert que tinc un caràcter positiu i sempre tendeixo a veure la part bona de les circumstàncies o de les diferents situacions de la vida malgrat viure en un món que es desintegra en la seva maldat, en el seu dolor i en el seu propi pecat.

No és que no vegi la realitat però penso realment que Déu segueix tenint un propòsit d’amor per a aquells que el busquen i una benedicció a través d’aquells que el lloen.

El títol d’aquest article, a part de ser, diguem-ho així, el “lema” dels boxejadors, fa també referència a unes paraules que trobem als Fets dels Apòstols, quan Sant Pau posa en boca de Jesús aquesta expressió: “Fa més feliç donar que rebre”. D’una manera semblant, Josep Massot, que ens ha deixat recentment, també deia: “Penso que és molt més útil treballar per als altres que no treballar per a un mateix”.

Fotografia: Premsa Ajuntament de Torrent, sota llicència C.C. BY-SA 2.0

(Fra Josep Manuel Vallejo)

Som secs. Una de les coses més curioses de la nostra forma de ser és que no ens creiem que veiem malament. Tots els evangelis diuen que som cecs: “teniu ulls i no hi veieu...” A l’evangeli de Marc, sobretot, el deixeble és un cec que no hi veu, per això necessita que Jesús l’il·lumini amb els seus criteris. (Llegir més)

La primera lectura de este domingo narra la finalización del primer viaje del proyecto misionero de Pau. El texto se encuentra en el libro de los Hechos de los Apóstoles (Hch 14,21b-27).

La primera lectura d’aquest diumenge narra l’acabament del primer viatge del projecte missioner de Pau. El text es troba al  llibre dels Fets des Apòstols (Ac 14,21b-27).

Catequesi sobre la Vellesa

Judit. Una joventut admirable, una vellesa generosa

Estimats germans i germanes, bon dia!

"Encetem la darrera sessió de FEAC d’aquest curs i ho fem amb el títol “Obrim finestres!”, al qual s’hi pot afegir el subtítol “connectem persones!”, tal com serà en el webinar que farà l’Anna Ramis, impulsora inicial del Programa Família-Escola, Acció Compartida. En aquest lliurament volem fer mirada crítica, per la part positiva i també la notant-positiva, del que ha estat la nostra relació família-escola al llarg d’aquests dos anys, tant a nivell intern de cada col·lectiu (intra-escola i intra-familiar) com entre els dos col·lectius. Les relacions telemàtiques...

Per al proper 14 de maig ha estat convocada una mobilització en defensa de l’educació pública en la que s’exigeix revertir les retallades i eliminar progressivament la concertació de centres privats. A la convocatòria, que inicialment es treballava unitàriament, hi romanen USTEC-STEs (IAC), Intersindical-CSC, aFFaC, Professors de Secundària, CGT i Sindicats d’Estudiants.

Vaig tornar, després d’una colla d’anys, a la mani del Primer de Maig. Havia deixat d’anar-hi perquè els meus genolls no estaven en condicions, però ara, un cop operats i rehabilitats, les coses ja són molt diferents. De fet, si fa quatre o cinc anys m’haguessin dit que tornaria a la manifestació, no m’ho hauria pas cregut. O sigui que em va agradar molt tornar-hi. Perquè em vaig descobrir a mi mateix podent caminar normal, i perquè vaig retrobar un ambient reivindicatiu i festiu, tot alhora, que feia goig.