Pare nostre, que esteu en el cel. Aquí, el centre de tot, i de tota la pregària sencera, és la paraula “Pare”. Expressa el desig, la voluntat, la capacitat, d’adreçar-nos a algú que no som nosaltres mateixos, que ens fa sortir de nosaltres, i que, alhora, se’ns fa present i viu en el més íntim de nosaltres. Algú a qui podem adreçar-nos amb la confiança “del nen petit a la falda de la mare”. És el Déu que Jesucrist ens ha mostrat, el Déu Pare i Mare.