El papa Francesc ho va escriure de manera entranyable a l'exhortació Gaudete et exsultate: «m'agrada veure la santedat en el poble de Déu pacient». També en els preveres diocesans que donen signes de santedat a través d'humils signes quotidians i, a vegades, donant un testimoniatge fins al vessament de la sang.

La tramitació de la LOMLOE ha tornat a posar sobre la taula el recurrent debat entorn l’educació al nostre país, reflex de la manca de superació de la dicotomia entre les dues concepcions del servei i l’absència d’un pacte educatiu a l’Estat no resolta encara.

Pare nostre, que esteu en el cel. Aquí, el centre de tot, i de tota la pregària sencera, és la paraula “Pare”. Expressa el desig, la voluntat, la capacitat, d’adreçar-nos a algú que no som nosaltres mateixos, que ens fa sortir de nosaltres, i que, alhora, se’ns fa present i viu en el més íntim de nosaltres. Algú a qui podem adreçar-nos amb la confiança “del nen petit a la falda de la mare”. És el Déu que Jesucrist ens ha mostrat, el Déu Pare i Mare.

Un dels cants tradicionals al final de la missa del Gall és l’himne Adeste, fideles. És una de les cançons nadalenques més coneguda internacionalment. S’atribueix la seva creació, lletra i música,  a John Francis Wade (1711-1786), un anglès exiliat, professor de llatí i d’anglès al Centre Catòlic de Douay, a França. Sembla que Wade va escriure les quatre primeres estrofes i d’altres en van afegir fins arribar a vuit estrofes. La tornada del cant és “veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo, veniu i adorem tots el Crist Salvador”.

La previsió del tràmit de la LOMLOE ens indica que hi ha voluntat d’aprovar-la abans de finalitzar l’any. No podem entendre un compte enrere tan accelerat per aprovar una Llei que és inconvenient per partida triple: pel moment triat per a la tramitació, per les formes que s’han utilitzat i pel contingut.

Demà al vespre ja serem a Hanukah, la festa del calendari jueu, el 25 de Kislev, que recorda el miracle de la llum, de la pervivència de l’oli pur que va il·luminar durant vuit dies el Temple de Jerusalem: quan només en quedava oli pur a la menorà per un sol dia, miraculosament aquell oli pur va durar tot el necessari fins que va haver de nou oli purificat. El miracle de Hanukah! El miracle de la llum en la reinauguració i purificació del Temple de Jerusalem en el s. II aC.