Actualment, la nostra societat occidental té una visió extremadament estreta i limitada tant de la vida com de la mort. Deixem que passin les hores, els dies, els anys, sense preguntar-nos més enllà de les futileses que ens mantenen ocupats en el dia a dia. Anem saltant d’una cosa a l’altra, intentant omplir tot el nostre temps. Dediquem tots els esforços a assegurar que no haguem de confrontar-nos amb cap espai buit, amb cap silenci, que ens faci plantejar els aspectes més essencials de la nostra existència.

Fa tot just un any recollíem a l’editorial del FECC Informa la presa de consciència davant la colossal dimensió de la pandèmia del Covid-19: el dia 11 de març, l’Organització Mundial de la Salut declarava la pandèmia; el mateix dia, apareixia el brot a Igualada, preludi de l’anunci que dijous, dia 12, feia el President de la Generalitat ordenant el cessament d’activitats dels centres educatius a partir de divendres dia 13; el dia 16 de març, la declaració de l’estat d’alarma, amb l’anunci d’un confinament inicial de 15 dies que es va allargar tres mesos...

 

 

Copio aquí l’article que va publicar la Mercè, la meva dona, el passat dia 6 en el seu bloc “El mosquit i el camell”. Tant de bo hi hagués alguna gent cristiana rellevant, tant del món indepe com del no indepe, que s’animessin a tirar endavant la proposta.

 

Audiència General 10 de març 2021

Catequesi sobre el Viatge apostòlic a l’Iraq

Estimats germans i germanes, bon dia!

L’Església institucional a Europa viu un temps de redimensionament. La secularització, la minva en la pràctica religiosa, menys preveres i religiosos amb carisma emprenedor i mobilitzador de comunitats, així com els serveis públics universalitzats units a ideologies polítiques que no creuen en la societat civil i la lliure iniciativa social són factors que representen una nova realitat que provoca que projectes fundats en altres èpoques siguin difícils de mantenir.

Més clar no ho podia dir: «Jo soc catòlic romà i, si l’Església em diu que no ordena dones, ho admeto, per fidelitat. Però si em dona cinc raons i, davant l’exegesi i davant la teologia, totes elles són falses, haig de protestar. Penso que el magisteri que apel·la a aquestes raons falses, o no creu en el que diu o no sap o menteix o tot alhora. A més, l’Església és infal·lible en qüestions de fe i de costums (morals); i el tema de l’ordenació de les dones no és de fe, ni de costums morals, sinó d’administració.

L’interès de diferents institucions educatives envers els espais pastorals va en augment i, el que semblava, a priori, un tema d’un cert “exotisme” dins l’àmbit escolar, ha forçat l’“èxode” vers la recerca de propostes i solucions. En aquesta exploració sobre com pot esdevenir un agent evangelitzador el que s’ha anomenat el “quart agent educatiu”, l’espai escolar (a saber: el primer agent es consideraria l’aprenentatge entre iguals; el segon, la relació amb els docents; el tercer, la relació amb les famílies), hi trobem respostes molt “arquitectòniques”, d’altres molt “artístiques”...

L’interès de diferents institucions educatives envers els espais pastorals va en augment i, el que semblava, a priori, un tema d’un cert “exotisme” dins l’àmbit escolar, ha forçat l’“èxode” vers la recerca de propostes i solucions. En aquesta exploració sobre com pot esdevenir un agent evangelitzador el que s’ha anomenat el “quart agent educatiu”, l’espai escolar (a saber: el primer agent es consideraria l’aprenentatge entre iguals; el segon, la relació amb els docents; el tercer, la relació amb les famílies), hi trobem respostes molt “arquitectòniques”, d’altres molt “artístiques”...

La propera setmana s’iniciarà el procés de preinscripció dels alumnes al Servei d’Educació de Catalunya. Un procediment reglat, que ha d’estar concebut per a garantir el dret a l’educació per a tothom en un marc de llibertat.

Dolor y nostalgia profunda por la patria lejana y perdida, amor inquebrantable por la ciudad santa, Jerusalén, ahora destruida y un odio furibundo hacia los autores del gran desastre que representa el exilio y la deportación. Todo ello es lo que encontramos en salmo 137 que hoy domingo cuarto de Cuaresma (ciclo B) leemos (Sal 137 1-6) menos la parte que hace referencia al odio a Babilonia.