Audiència General 29 d’abril 2020

Catequesi sobre les Benaurances: «Benaurats els perseguits per la justícia perquè d’ells és el regne dels cels» (Mt 5,10)

Estimats germans i germanes, bon dia!

Amb l’audiència d’avui, acabem el recorregut sobre les Benaurances evangèliques. Tal com ho hem sentit, en l’última es proclama la joia escatològica dels perseguits per la justícia.

(Fra Josep Manuel Vallejo) L’epidèmia generalitzada que estem passant ens fa viure el que viu normalment la major part de la població mundial, que no tenen la sanitat que tenim nosaltres... Experimentem la nostra feblesa com a humans i la por a la pròpia mort i a la dels éssers estimats…

Enmig d’aquesta situació de confinament a les cases, enmig d'un soroll impressionant a través de les xarxes i del mitjans de comunicació, de veritat penso que ens convé una mica de silenci. 

Ja sé que no és gaire fàcil considerant que estem tancats a casa i molts de nosaltres compartim la casa amb nens, adolescents, joves o grans, i cadascú fa soroll potser sense voler d'una manera o altra, però el que em sembla sobretot és que no tenim l'hàbit de fer silenci.

El primer fragmento del discurso sobre Jesús que es puerta y pastor (Jn 10, 1-10) se lee en el evangelio de este domingo. El texto sigue el gran relato del ciego de nacimiento (9,1-41). Por un lado parece que entre ambos textos hay un cambio radical: la introducción de las imágenes de la puerta y el pastor totalmente ausentes en el relato del ciego, del tema de la luz y el ver se pasa a hablar del seguir y el escuchar. Con todo, hay un consenso muy extendido en señalar los nexos que hay entre un relato y otro.

El primer tram del discurs sobre Jesús que és porta i pastor (Jn 10, 1-10) el  llegim a l’evangeli d’aquest diumenge. El text segueix el gran relat del cec de naixement (9,1-41). Per una banda sembla que entre els dos textos hi ha un canvi radical: la introducció de les imatges de la porta i el pastor totalment absents en el relat del cec, del tema de la llum i el veure es passa a parlar del seguir i l’escoltar. Amb tot, hi ha un consens molt estès en senyalar els nexes que hi ha entre un relat i un altre.

Me van a perdonar que conteste en abierto un correo que hemos recibido estos días en la redacción. "Primero gracias por vuestro esfuerzo para seguir informando en tiempo de confinamiento.

[Foto: Bisbat de Girona]

Ja em perdonaran que contesti en obert un correu que hem rebut aquest dies a la redacció. “Primer gràcies pel vostre esforç per seguir informant en temps de confinament.

[Foto: Bisbat de Girona]

Fa un mes i mig, en els primers dies de la setmana aquella en què tot es va aturar i que ara sembla que faci una eternitat, vaig ser a Perpinyà i, en passar per davant de La Llibreria (per si mai us interessa, és a la plaça Jean Payra, 7), vaig veure a l’aparador un llibre que feia alguns mesos havia llegit que una amiga el recomanava, i vaig entrar i me’l vaig comprar.

Demà és la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat. Avui, des del meu confiament he repetit la tradicional Vetlla de la Mare de Déu, com a signe de comunió en esperança amb la comunitat de monjos i amb totes aquelles persones que confien en la protecció de Verge bruna. En aquest vetlla he escrit aquestes variacions lliures de la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat del bisbe Josep Torres i Bages.

La Universitat no és aliena a la situació excepcional, dura i difícil que vivim. Per una banda hi ha el patiment per les conseqüències directes o indirectes de la pandèmia per part d’alguns membres de la comunitat universitària o les seves famílies. Per una altra hi ha la situació de llarg confinament que afecta la vida de tots els joves universitaris i també del professorat i del personal de la universitat. No estan essent temps fàcils.