Audiència General 19 d’agost 2020

L’opció preferencial pels pobres i la virtut de la caritat

Estimats germans i germanes, bon dia!

La pandèmia ha posat en evidència la difícil situació dels pobres i la gran desigualtat que regna en el món. I el virus, tot i que no fa diferències entre les persones, ha trobat, en el seu camí devastador, grans desigualtats i discriminacions. I les ha fet créixer!

El tramo de la carta de Pablo a los romanos que va del capítulo 9 al 11 termina con un himno de alabanza y admiración (Rm 11,33-36) respecto a lo que ha dicho en 11,25-32. Se acabaron las exposiciones y argumentaciones. Podríamos decir que, si éstas no han conseguido hacer entender cuál es el trato que da Dios a Israel y los no judíos, queda todavía algo que va más allá de todo argumento: contemplar y admirar la riqueza, la sabiduría y el conocimiento de Dios. La incomprensión humana radica en la incapacidad para comprender y admirar la sabiduría y los designios de Dios.

El tram de la carta de Pau als romans que va del capítol 9 a 11 acaba amb un himne de lloança i admiració (Rm 11,33-36) respecte al que ha dit a 11,25-32. S’han acabat les exposicions i argumentacions. Podríem dir que, si aquestes no han aconseguit fer entendre quin és el tracte que dona Déu a Israel i als no jueus, queda encara quelcom que va més enllà de tot argument: contemplar i admirar la riquesa, la saviesa i el coneixement de Déu. La incomprensió humana rau en la incapacitat per comprendre i admirar la saviesa i els designis de Déu.

A la Seu de València algun canonge (amb la connivència del bisbe) té la dèria d’esborrar les quatre barres de la senyera del rei Jaume I

Així ho podem veure en la manipulació de la pintura de Marçal de Saix que hi ha en una capella de la Seu de València: concretament, la part manipulada d’aquesta obra pictòrica correspon a la part central d’aquest retaule, amb sant Jordi i el rei Jaume I en la batalla del Puig. 

 No voldria passar per alt una recent celebració que tingué lloc el 6 d’agost.  És la commemoració de la Transfiguració de Nostre Senyor; una data que es troba en ple estiu i pot passar desapercebuda, per molts de nosaltres.  El seu missatge però el volem retenir,  és un missatge que ens revela la Llum que ve de Dalt i que la pedagogia de l’Església ens ho recorda. 

Diumenge XX de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 16 d’agost de 2020

Quan cap als anys 80 del segle primer, Mateu escriu el seu evangeli, té plantejada una greu qüestió. Què han de fer els seguidors de Jesús? Tancar-se en el marc del poble jueu o bé obrir-se també als pagans?

L’Assumpció

Barcelona, 15 d’agost de 2020

La festa de l’Assumpció de Maria al cel representa i concreta l’exaltació suprema que la religió fa del femení. Encara que aquest dogma ha sigut l’últim entre els dogmes marians que l’Església ha proclamat l’any 1950 per Pius XII.

Sí que cal recordar avui que la fe del poble en l’Assumpció de Maria prové dels primers segles del cristianisme. Què significa aquesta fe?

Són aquestes les paraules que canta sant Pere quan, al Misteri d’Elx, es troba amb Maria. I és així com els cristians, cada any en la festa de l’Assumpció de Santa Maria, reconeixem i invoquem la Mare de Jesús: “Verge humil, flor d’honor, Mare del nostre Redemptor”.

La Festa d’Elx, proclamada per la Unesco el 2001 “Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat”, ens recorda cada agost (enguany amb l’anomalia de la Covid-19), la devoció del poble valencià a la Mare de Déu, “Verge santa i pura”.

Leemos este domingo dos fragmentos del capítulo 11º de la carta de Pablo a los romanos (Rom 11,13-15.29-32). Pablo habla a los romanos como apóstol de los paganos. ¿Por qué este calificativo? Después de la estancia en Damasco, de la conversión y de una persecución, fue a parar a la ciudad de Antioquia, allí estaba establecida una comunidad de tendencia helenista, es decir, distanciada de los grupos cristianos que consideraban que para ser seguidores de Jesús era indispensable mantener las tradiciones judías de la circuncisión y las normas de pureza ritual.

Llegim aquest diumenge dos fragments del capítol 11é de la carta de Pau als romans (Rm 11,13-15.29-32). Pau parla als romans com apòstol dels pagans. Per què aquest qualificatiu? Desprès de l’estada a Damasc, de la conversió i d’una persecució, anà a parar a la ciutat d’Antioquia, allà hi havia establerta una comunitat de tendència hel·lenista, és a dir, distanciada dels grups cristians que consideraven que per ser seguidors de Jesús era indispensable mantenir les tradicions  jueves de la circumcisió i les normes de puresa ritual.