Com és possible que en un món amb tantes urgències trobem normal l’existència de tants artefactes atòmics, tantes bombes nuclears i terribles armaments de “destrucció massiva“?

Com és possible que aquesta capacitat destructiva gaudeixi de l’acceptació o del silenci de tanta gent que es diu culta, demòcrata, religiosa, i és capaç d’emocionar-se davant d’una obra d’art?

Com és possible que en molts estats la despesa militar superi la de la sanitat i l'educació, ignorant la misèria i la fam de grans multituds humanes?

Diumenge XV de durant l’any

Barcelona, 12 de juliol de 2020

En l’al·legoria del sembrador, Jesús identifica la terra amb la capacitat humana d’escoltar. Què passa amb això de l’escoltar?

Que la gent xerra molt però escolta poc. O gens. No n’hi ha prou de fer servir les oïdes. Cal saber i voler escoltar, cosa bastant difícil. Per què difícil? Perquè comporta esforçar-se per captar i per comprendre sense distorsionar ni estrafer el pensament de l’altre.

Enguany es commemora el cinquantè aniversari del traspàs de Josep Carner i Puig-Oriol, conegut amb el sobrenom de príncep dels poetes catalans, ocorreguda el 4 de juny de 1970 a la ciutat de Brussel·les. En ocasió d’aquesta efemèride, serà bo recordar, en unes breus pinzellades, la personalitat literària de Josep Carner, valorar la importància de la seva obra així com les característiques específiques de la seva producció literària.

És així com es defineix el P. Xavier Morell, monjo de Montserrat (des de fa molts anys al santuari del Miracle) que avui 8 de juliol compleix 70 anys de l’inici del noviciat.

Nascut a Sant Andreu de Palomar el 4 de gener de 1934, Xavier, “un noi amb uns ulls grans i blaus”, va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 29 de setembre de 1943. Durant la seva etapa d’escolà, el pintor Josep Obiols va prendre el petit Xavier com a model per a un mosaic que esta a l’esquerra del tron de la Mare de Déu i que formà part de les reformes fetes per al nou tron.

Avui al casal que es fa a les nostres dependències, he vist nenes i nens d’infantil com jugaven al sorral que hi ha en un dels patis.

El sorral està just acabat de fer, així que gairebé l’estrenaven. És un espai bastant gran, uns 20 metres quadrats, limitat per uns travessers de via envellits i ple fins a vessar d'una sorra fina blanca.

“Després de molt temps, per fi puc fer la meva feina amb la seguretat de tenir un contracte laboral darrera que defensa els nostres drets,...”

Així s’expressava una treballadora de la llar després d’una colla d’anys fent feines per cases particulars. Malauradament aquest no és un cas aïllat, el sector de la neteja, en molts casos, no compta amb la seguretat d’un contracte laboral que dona accés a una sèrie de drets i deures.

Seguimos leyendo, en la segunda lectura, textos de la carta de Pablo a los romanos. Concretamente este domingo corresponde un fragmento (Rm 8,18-23) del capítulo 8 º, el tema estrella del cual es la vida en el Espíritu.

Seguim llegint a la segona lectura textos de la carta de Pau als romans. Concretament aquest diumenge pertoca un fragment (Rm 8,18-23) del capítol 8é, el tema estrella del qual és la vida en l’Esperit.

Aquests darrers dies, el debat al voltant de l’escola concertada ha tornat a adquirir un especial protagonisme. Dimecres passat, dia 1 de juliol, el document de conclusions de la Comissió de Reconstrucció del Congrés promogut pel PSOE i per Unidas-Podem tirava endavant amb el suport d’ERC, l’abstenció de Bildu i els vots en contra de PP, Ciudadanos, PNV i JxCat.