El desig de David de construir un temple a fi de traslladar-hi l’arca de l’aliança i les paraules del profeta Natan sobre la perpetuïtat de la dinastia de David, prova del favor de Déu es narren en el text ( 2 Sa 7,1-5.8b.11-16) que llegim, tot i que fragmentàriament,  a la primera lectura d’aquest diumenge.

El doctor Llorenç Puig, de la Catedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS, reflexiona sobre la darrera encíclica del Papa Francesc, 'Fratelli Tutti'.

 

La pandemia por la Covid-19 ha alterado las prioridades de investigación en las universidades. En nuestro grupo, por ejemplo, decidimos abrir una línea con el fin de estudiar los efectos psicológicos del confinamiento en la población española. Empezamos a tener resultados de estos estudios sobre los efectos de las cuarentenas en la salud mental de las personas. Los resumiré brevemente.

La pandèmia per la Covid-19 ha alterat les prioritats en la  recerca a les universitats.  En el nostre grup, per exemple, vàrem decidir obrir una línia per tal d’estudiar els efectes psicològics del confinament en la població espanyola. Comencem a tenir resultats d’aquests estudis sobre els efectes de les quarantenes en la salut mental de les persones. Els resumiré breument.

En aquest any tan complex, on mica en mica hem hagut d’hipotecar les nostres petites llibertats, s’ha construït un estat col·lectiu de desil·lusió. Hem arribat a pensar que, fins hi tot, no podrem gaudir del Nadal com sempre. Per això sembla que hi hagi una conspiració per “salvar” el Nadal!!

El que em pregunto és quin Nadal hem de “salvar”?

El papa Francesc ho va escriure de manera entranyable a l'exhortació Gaudete et exsultate: «m'agrada veure la santedat en el poble de Déu pacient». També en els preveres diocesans que donen signes de santedat a través d'humils signes quotidians i, a vegades, donant un testimoniatge fins al vessament de la sang.

La tramitació de la LOMLOE ha tornat a posar sobre la taula el recurrent debat entorn l’educació al nostre país, reflex de la manca de superació de la dicotomia entre les dues concepcions del servei i l’absència d’un pacte educatiu a l’Estat no resolta encara.

Pare nostre, que esteu en el cel. Aquí, el centre de tot, i de tota la pregària sencera, és la paraula “Pare”. Expressa el desig, la voluntat, la capacitat, d’adreçar-nos a algú que no som nosaltres mateixos, que ens fa sortir de nosaltres, i que, alhora, se’ns fa present i viu en el més íntim de nosaltres. Algú a qui podem adreçar-nos amb la confiança “del nen petit a la falda de la mare”. És el Déu que Jesucrist ens ha mostrat, el Déu Pare i Mare.

Un dels cants tradicionals al final de la missa del Gall és l’himne Adeste, fideles. És una de les cançons nadalenques més coneguda internacionalment. S’atribueix la seva creació, lletra i música,  a John Francis Wade (1711-1786), un anglès exiliat, professor de llatí i d’anglès al Centre Catòlic de Douay, a França. Sembla que Wade va escriure les quatre primeres estrofes i d’altres en van afegir fins arribar a vuit estrofes. La tornada del cant és “veniu i adorem-lo, veniu i adorem-lo, veniu i adorem tots el Crist Salvador”.

El 12, 13 i 14 de desembre de 1970 (ara fa 50 anys), tingué lloc a Montserrat la Tancada de 300 intel·lectuals en protesta pel consell de guerra de Burgos.