En el evangelio de Mateo se encuentran, repartidos a lo largo de toda la obra, 5 grandes discursos que algunos comentaristas han utilizado para delimitar las grandes partes en que se puede dividir el evangelio. El sermón de la montaña (5-7); el discurso de misión (10,5-11,1); el discurso de las parábolas (13,1-53); el discurso comunitario (18,1-19,1); el discurso escatológico o sobre los últimos tiempos (24,1-26,). De este último discurso leemos hoy un fragmento en el evangelio de este domingo (Mt 24,37-44).

En l'evangeli de Mateu s'hi troben, repartits al llarg de tota l'obra, 5 grans discursos que alguns comentaristes han fet servir per delimitar les grans parts en que es pot dividir l'evangeli. El sermó de la muntanya (5-7); el discurs de missió (10,5-11,1); el discurs de les paràboles (13,1-53); el discurs comunitari (18,1-19,1); el discurs escatològic o sobre els darrers temps (24,1-26,).  D'aquest darrer discurs en llegim un fragment a l'evangeli d'aquest diumenge (Mt 24,37-44).

Entre els dies 12 i 14 de novembre s’ha celebrat, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, el Congrés «L’aportació del Papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església». Han estat tres dies excepcionals que han permès d’entrar en el cor d’un pontificat que manté la centralitat de l’Evangeli però que en fa canviar la manera de viure’l.

A les darreres assemblees de titulars hem anant reiterant la importància de la unitat del sector. Davant els reptes, que en ocasions superen els centres i les mateixes institucions, és important la participació en les organitzacions que agrupen les escoles cristianes per enfortir el sentit de pertinença i fomentar la col·laboració, la formació, la utilització de serveis comuns i la presència conjunta en la societat civil i davant l'Administració.

Començo dient que jo, amb el bisbe Novell, no m’hi sento en gaire sintonia. La seva manera de veure com ha de ser l’Església té moltes diferències amb la meva manera. Però el que sí que li he de reconèixer és que és conscient de la situació de crisi que està patint la comunitat cristiana i es pren seriosament la necessitat de buscar-hi sortides. Més, diria, que cap altra bisbe català. En general a mi no m’agraden, aquestes sortides, però el cert és que hi treballa.

—Avi, què vol dir “anyell de Déu que esborra el pecat del món”? Què és un anyell? (Això deia l’altre dia el Marc, de 6 anys, al seu avi.)

—Marc, un anyell és un be menut, el que al poble en diem un corder.

—Avi, i Déu té corders? Com ho fan per esborrar el pecat del món? I què vol dir el pecat? El món ja sé què significa.

—Mira, nen, preguntes massa. Quan siguis més gran ja t’ho explicaré. Son maneres de parlar amb Déu.

—I tu, avi, com ho fas per parlar amb Déu?

A l’agost hi va haver una petita polèmica amb l’elecció de Mn.Turull com a prior de la capella de la Generalitat de Catalunya. Alguns, potser fins aleshores ignorants d’aquest càrrec o d’aquest indret, van dir si no fora l’hora que deixés de funcionar (per la separació Església/estat, l’eliminació de privilegis,etc…). La meva dimensió ciutadana hi està en contra.

Diumenge XXXIV de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 24 de novembre de 2019

L’evangelista Lluc descriu, amb accents tràgics, l’agonia de Jesús enmig de les burles i bromes dels que l’envolten. Ningú sembla valorar el seu gest altruista. Ningú ha captat ni valorat el seu amor envers els més desgraciats. Ningú ha vist en el seu rostre la mirada compassiva de Déu a la persona humana.

 

 

24 de novembre: Crist Rei

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu, Pare nostre, que heu volgut reunir totes les coses en el vostre Fill estimat, Rei de l’univers;

feu que tota la creació, alliberada de l’esclavatge, us serveixi fidelment i us glorifiqui per sempre.

Per nostre Senyor Jesucrist, el vostre Fill, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

 

Pregària de comiat:

La carta a los colosenses contiene un himno dedicado a la persona de Jesús de una gran belleza y de una considerable densidad teológica. Es la segunda lectura de hoy, festividad de Cristo Rey, (Col 1,12-20).