×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Diumenge XVI de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 21 de juliol de 2019

Hi ha persones – i no poques – que consideren la vida interior com una realitat perfectament inútil i supèrflua. Innecessària. De fet, ni tan sols saben de què es tracta. Són persones que s’organitzen la vida només des de fora, des de l’exterior.

 

 

21 de juliol: Diumenge 16 de durant l’any

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu sant, Déu fidel, vós ens heu enviat el vostre Fill perquè ens mostri el camí de la vida.

Feu que, units a ell, el seguim sempre per aquest camí que ens ha mostrat, i així puguem arribar fins a vós.

Ell, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

 

Pregària de comiat:

(Ivan Cid / Secretariat Interdiocesà de Joventut) Quan el papa Francesc parla d’anar a les perifèries ens demana sortir de la nostra dinàmica de comoditat i benestar per gastar la vida donant resposta a les diferents formes de marginació que trobem en els ambients on vivim, ens movem i som.

Una marginació que es tradueix en dislikes, soledat, addiccions, angoixa, atracció al mateix sexe, violència, racisme, tristesa, crítica, corrupció, destrucció, suïcidi... que segur la reconeixem ben prop i millor.

Las encuestas europeas de valores (EVS) se llevan realizando desde 1977 por oleadas, más o menos cada diez años. La última, la quinta, en 2018. Ya tengo en mis manos la publicación francesa. En España, ya se ha efectuado el trabajo de campo. Por la Universidad de Deusto. Su Equipo de estudio de los valores está analizando los datos, luego habrá que esperar a que presenten su Informe.

Al Centre de Pastoral Litúrgica ja es noten els aires d’estiu: alguns ja estan de vacances, d’altres les començaran d’aquí poc. Les converses dels últims dies giren entorn dels viatges que farem, què falta per planificar, què visitarem... Esperem que com nosaltres, vosaltres, lectors, també tingueu l’oportunitat de marxar uns dies a l’estiu. És per això que volem fer-vos unes quantes preguntes, la primera: ¿Què posareu a la maleta?

A la maleta

A la maleta

En el Centre de Pastoral Litúrgica ya se notan los aires de verano: algunos ya están de vacaciones, otros las empezarán dentro de poco. Las conversaciones de los últimos días giran alrededor de los viajes que haremos, qué falta por planificar, qué visitaremos… Esperamos que como nosotros, vosotros, lectores, también tengáis la oportunidad de viajar durante unos días de verano. Es por eso que queremos haceros un par de preguntas; la primera: ¿Qué llevaréis en la maleta?

En la maleta

En la maleta

Me van a perdonar porque es un tema que no debería tener mucho recorrido. El pasado viernes el cardenal Juan José Omella fue a declarar a un juzgado de Barcelona por una denuncia de falsificación de documento privado interpuesta por un exsacerdote. Miguel Ángel Barco lo acusa de haber ocultado información en el procedimiento canónico que lo condujo a la reducción al estado laical. Todo es de la época en que Omella era obispo de Logroño.

Ja em perdonaran perquè és un tema que no hauria de tenir gaire recorregut. Divendres passat el cardenal Joan Josep Omella va anar a declarar a un jutjat de Barcelona per una denúncia de falsificació de document privat interposada per un excapellà. Miguel Ángel Barco l’acusa d’haver ocultat informació en el procediment canònic que va portar-lo a la reducció a l’estat laical. Tot és de l’època en que Omella era bisbe de Logronyo.

La Carta apostòlica Maximum Illud sobre la propagació de la fe catòlica en el món sencer (= MI) va ser signada pel Papa Benet XV el 30 de novembre de 1919. Feia un any que s’havia acabat la Primera guerra europea o Gran Guerra (1914-1918), i els estralls d’aquell terrible conflicte havien afectat greument les missions de l’Església catòlica, també anomenades «missions estrangeres». La guerra havia implicat molts estats d’Europa i els Estats Units d’Amèrica –Espanya en va ser una excepció– i havia comportat la mort de disset milions de persones, entre militars i civils.

Miro al meu voltant, un cop, dos, tres... No hi trobo ningú conegut, i tothom és ben diferent a mi, però això no em fa sentir perduda, ni esporuguida, ni em fa posar a la defensiva, ni m’omple d’odi. I, perquè, us preguntareu, faig aquest plantejament davant d’un fet tant quotidià com trobar-se envoltat de gent a qui no coneixes? Doncs, perquè no puc deixar de donar voltes a una qüestió per a mi vital: Què veiem en els altres? Què ens transmeten?  Quins fantasmes desperten en cadascun de nosaltres perquè no sempre sigui ben rebut?