Artícle publicat a La Vanguardia, en l'edició de diumenge dia 27 d'octubre 

(Fra Josep Manuel Vallejo) 

Un dels esports més practicats pels humans de les nostres latituds és el de la murmuració, que consisteix en parlar malament de l’altre, quan no hi és present.

Però, fixem-nos que quan critico a alguna persona per alguna cosa que no fa bé, pressuposo que jo ho faig bé. Si li dic que dibuixa malament, és perquè jo dibuixo bé. Si li dic que canta malament, és perquè jo canto bé. Si penso que porta una vida poc cristiana, és que penso que jo sí que la porto...

XXX Diumenge del Temps Ordinari, 27 octubre 2019
Basílica Vaticana

La Paraula de Déu ens ajuda avui a pregar a través de tres personatges: en la paràbola de Jesús preguen el fariseu i el publicà, en la primera Lectura es parla de la pregària del pobre.

 

 

La ràdio i la televisió donen molta importància als temes de proximitat i actualitat. És a dir, al que és a prop en el temps i en l’espai. I és clar, aquests temes agafen una importància i una urgència que de fet poden desplaçar realitats molt més importants que són lluny o de fa dos o tres dies. Una desgràcia a Badalona de fa una estona, la vius amb major intensitat que una barca carregada d’immigrants que s’enfonsa en el Mediterrani fa cinc dies.

Que limitats que som!! Aquesta és la primera consideració.

 

Avui s’ha tret el dictador Franco del Valle de los Caídos. Avui és un dia una mica millor per a tots els qui van patir la seva dictadura. Tan se val on estigui enterrat ara, el que és important és que no està el seu mausoleu de la repressió. Aquesta exhumació era necessària per respecte als morts republicans que estan en les osseres d’aquesta basílica. Avui, som un mica més dignes. Ara està per resoldre el futur d’aquest gran mausoleu on perviu encara la força simbòlica del monumentalisme franquista, gran monument a la memòria de la indignitat.

 

No es que hayamos puesto un santo boca abajo, castigándolo de cara a la pared o como quien gira el cuadro de un rey desafortunado, pero el proyecto que presento hoy trata de "girar 180 grados" el esquema funcional del templo parroquial de San Antonio Abad, en Vilanova y la Geltrú.

No és que haguem posat un sant cap per avall, castigant-lo de cara a la paret o com qui gira el quadre d’un rei desafortunat, però el projecte que presento avui tracta de “girar 180 graus” l’esquema funcional del temple parroquial de Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú.  La situació que ha motivat aquest projecte és digna de tenir en compte, atès que es tracta d’un cas en el que els canvis urbans afecten el funcionament de la peça eclesial; en d’altres paraules, la transformació urbana de l’entorn d’una església no és aliena a la manera de relacionar-se i entendre el vincle de la comun

Diumenge XXX de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 27 d’octubre de 2019

La paràbola de Jesús és prou coneguda. Un fariseu i un recaptador d’impostos pugen al temple a pregar. Tots dos comencen la pregària amb la mateixa invocació: Oh Déu! Però el contingut de la seva oració i, sobretot, la seva manera de viure davant d’aquest Déu és molt diferent.

 

 

27 d’octubre: Diumenge 30 de durant l’any

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Senyor Jesús, vós ens heu obert el camí de la vida amb la vostra sang vessada a la creu;

feu que la gràcia que brolla la vostra entrega ens transformi i ens faci fidels seguidors del vostre Evangeli, per arribar un dia a compartir la vida nova de la vostra resurrecció.

Vós, que viviu i regneu amb Déu Pare en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles del segles.

 

Pregària de comiat: