Leemos en la segunda lectura de este domingo los primeros versículos del capítulo segundo de la 1ª carta de Pablo a los Corintios (1C 2,1-5). El texto está estrechamente relacionado con lo expuesto en el capítulo 1º. Pablo se ha enfrentado a los griegos que, valorando la oratoria y la retórica, rechazan el lenguaje de la cruz, al igual que lo rechazan los judíos que piden señales. Son los representantes de la sabiduría del mundo que se oponen al poder de la cruz. Más adelante, presenta la comunidad de Corinto, débil a los ojos del mundo pero fuerte por estar unida a Cristo.

Llegim a la segona lectura d'aquest diumenge els primers versets del capítol segon de la 1a carta de Pau als corintis (1C 2,1-5). El text està estretament relacionat amb el que ha exposat al capítol 1er. Pau s'ha encarat als grecs que, valorant la oratòria i la retòrica, refusen el llenguatge de la creu, igual que el refusen els jueus que demanen prodigis. Són els representants de la  saviesa del món que s'oposen al poder de la creu. Més endavant, presenta  la comunitat de Corint, feble als ulls del món però forta pel fet d'estar unida a Crist.

Fa pocs dies els bisbes espanyols han fet públic un document titulat “Sembradores de esperanza” que tracta sobre Acollir, protegir i acompanyar a les persones en l’etapa final de la vida. És un document molt interessant que, en forma de preguntes, fàcil de llegir, tracta de cóm viure el millor possible l’etapa final de la vida i de cóm ajudar a les persones passen per aquesta etapa.

Ahir, tres de febrer, va tenir lloc la vint-i-unena sessió del Seminari Intern de Patrimoni Sacre (SIPS) de la Fundació Joan Maragall. Amb aquesta, ja fa cinc anys que el SIPS va començar a funcionar després d’aquella presentació oficial amb el Bisbe Pardo (delegat del SICPAS. Sigles del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció d’Art Sagrat) i la comunicació de Jordi Coll sobre el nou temple parroquial de Sant Antoni Maria Claret a Sant Boi del Llobregat, el primer temple de nova planta del Bisbat de Sant Feliu.

Fa un parell d’anys, un amic capellà va anar de viatge a no recordo quin  país asiàtic i va tornar impressionat per la imatge de pau i felicitat que transmet l’estàtua de Buda que presideix els temples budistes: un senyor rodanxó, pacífic, somrient, simpàtic... i ho contrastava amb la imatge que donen en general les nostres esglésies catòliques.

Tinc, també, una amiga, en aquest cas atea, que de tant en tant em comenta que les esglésies catòliques donen sovint una imatge “gore”, com diu ella, que resulta més aviat ben poc atractiva.

(continuació de les pregàries anteriors)

“Amic, he estat pensant molt en el que em vas dir, que a Jesús el puc trobar a la meva vida. No em vull enganyar ni viure en una mena de bombolla creada per mi mateix. Em manca una base sòlida per arribar a creure i a sentir que Jesús, una persona admirable, sàvia, bona de debò, avui, en ple segle 21, és a la meva vida. De vegades penso si és un conte de fades.”

(Fra Jacint Duran) Ja fa uns quants anys que algunes televisions van fer una enquesta entre la gent per veure quins eren els programes que més els agradaven, per poder així ajustar la seva programació a allò que agradava més a la gent. El resultat de l’enquesta, després d’haver-la fet diferents empreses, va ser que a la majoria de la gent els agradaven els reportatges, sobretot de naturalesa i d’història, i els programes informatius. Això és el que li agradava més a la gent.

El nostre estil de vida, la nostra manera de considerar els altres és plenament cristiana, és a dir, generosa i plena d’amor, i no tem les humiliacions, perquè amb la mateixa mesura amb la que jutgem serem jutjats al final de la nostra existència. Això és el que ha volgut destacar el Papa, de la pàgina d’avui de l’evangeli de Marc, en l’homilia dita la missa a la Casa Santa Marta

Audiència General 29 de gener 2020

Catequesi sobre les Benaurances:

Estimats germans i germanes, bon dia!

La Candelera. La Presentació del Senyor

Barcelona, 2 de febrer de 2020

El tema nadalenc de la llum es repeteix en aquesta nova manifestació del Senyor. Ell és la llum plena. Però cadascú pot tancar-se o obrir-se a aquesta llum. Per això és signe de contradicció, caiguda pels que la refusen i salvació pel que l’accepten.