Audiència General 23 d’octubre 2019

Catequesi sobre els Fets dels Apòstols

Estimats germans i germanes, bon dia!

Continuamos la serie de artículos dedicados a las partes de la Eucaristía. La semana pasada hablamos del significado de la Liturgia de la Palabra, hoy seguimos con esta parte tan importante de la celebración y nos centraremos en las moniciones, las lecturas y el salmo.

Unas consideraciones previas

Palmo a palmo (2)

Seguim la sèrie d’articles dedicats a les parts de l’Eucaristia. La setmana passada vam parlar del significat de la Litúrgia de la Paraula, avui continuem amb aquesta part tan important de la celebració i ens centrarem en les monicions, les lectures, i el salm.

Unes consideracions prèvies

Pam a pam (2)

La conocida parábola del fariseo y el publicano que van al templo a orar la leemos en el evangelio de este domingo (Lc 18,9-14). Fijémonos en que la introducción de la parábola nos advierte que los destinatarios son los que se fían de la justicia y en la conclusión se afirma que fue el cobrador de impuestos el que volvió a su casa justificado.

La coneguda paràbola del fariseu i el cobrador d’impostos que van al temple a pregar la llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 18,9-14). Fixem-nos que la introducció de la paràbola ens adverteix que els destinataris són els qui es refien de ser justos i en la conclusió s’afirma que va ser el cobrador d’impostos el que va tornar a casa seva justificat.

Paraules al començament de l’assemblea de la Unió de Religiosos de Catalunya

Estimades germanes, estimats germans, Pau i Bé!

Un pensament de Josep Maria Ballarín per començar

(Gabriel Casanovas / Secretariat Interdiocesà de Joventut) El document final Els joves, la fe i el discerniment vocacional del Sínode dels joves del 2018 «reconeix i aprecia la importància que els joves donen a l’expressió artística en totes les seves formes (...). Del tot peculiar és la importància de la música, que representa un veritable ambient en el qual els joves estan constantment immersos, així com una cultura i un llenguatge capaços de suscitar emocions i de plasmar la identitat.

 

 

La setmana passada comentàvem que en la nostra cultura valorem molt més que en èpoques anteriors les possibilitats humanes de fer del nostre món un món més digne, i que per tant no considerem aquesta vida actual com una vall de llàgrimes que només pot ser viscuda gràcies a l’esperança de la vida eterna. I dèiem també que aquesta manera de veure i viure el món sembla més d’acord amb l’Evangeli que no pas la manera anterior, aquella manera que va fer, per exemple, que Marx digués que la religió era l’opi del poble.  

Fa dues hores que xerrem sense parar. M’has explicat la teva vida, com et vas allunyar de la fe. Ho he entès, perquè el que t’ha passat a tu és com una història, més o menys semblant a la de molta gent de la teva generació. I, ara, després de donar voltes i més voltes, i seguint el silenci que has anat aprenent del ioga, em dius:

–Em manca quelcom. He trobat el camí interior, et diria que fins hi ha moments que toco la felicitat, però sento una buidor amable i distant.

Diumenge XXIX de durant l’any. Cicle C

Barcelona 20 d’octubre de 2019

La paràbola és breu i s’entén més que bé. Ocupen l’escena dos personatges que viuen a la mateixa ciutat. Per un costat, un jutge al que li falten dues actituds considerades bàsiques a Israel per a ser humà: “No tem Déu ni li importen les persones.” Avui, són molts i moltes els que viuen així. És un home sord a la veu de Déu, indiferent a la sofrença dels oprimits i desvalguts. Un cas extrem de pocavergonya judicial.