«De quina manera la humanitat es podria alliberar de les amenaces de la guerra?» Milions de persones es formulen avui aquesta qüestió. Llegim aquesta pregunta en una carta, escrita a Caputh (Postdam), el 30 de juliol del 1932. El seu autor és un geni científic i un pacifista actiu fins a la medul·la. Es tracta d’Albert Einstein. La Societat de Nacions i el seu

Es parla de la "Nova Consciència" però en realitat, no és nova. Aquesta percepció més àmplia de la realitat: inclusiva, integradora, interdependent i holística, que actualment revela la física quàntica, la trobem en les cosmovisions del taoisme, hinduisme i budisme, (religions oceàniques) però també en la dimensió mística i espiritual de les religions teistes: el cristianisme, el judaisme i l'islam, així com en les cultures indígenes, que encara avui dia sobreviuen.
 

(Pau Matheu)

Audiència General 25 de maig de 2022

Catequesi sobre la Vellesa

Cohèlet: la nit incerta del sentit i de les coses de la vida

Estimats germans i germanes, bon dia!

En el séptimo domingo de pascua corresponde leer un fragmento de la llamada oración de Jesús (Jn 17,1-26). Los tres ciclos litúrgicos reparten la oración en tres fragmentos. En el ciclo C se leen los versículos 20-26. La introducción a la oración (v 1) comienza diciendo: “Después de haber dicho todo esto, Jesús...” , de este modo enlaza la oración de Jesús con los anteriores discursos de despedida (cc.13-16). En la tradición veterotestamentaria judía después de pronunciar un discurso de despedida el patriarca o héroe que se despedía de los suyos pronunciaba una última oración.

En el setè diumenge de pasqua pertoca llegir un fragment de l’anomenada pregària de Jesús (Jn 17,1-26). Els tres cicles litúrgics reparteixen la pregària en tres fragments. En el cicle C es llegeixen els versets 20-26. La introducció a la pregària (v 1) comença dient: “Desprès d’haver dit tot això, Jesús...” , d’aquesta manera enllaça la pregària de Jesús amb els anteriors discursos de comiat (cc.13-16). En la tradició veterotestamentària jueva després de pronunciar un discurs de comiat el patriarca o heroi que es s’acomiadava  dels seus pronunciava una darrera pregària.

S’ha obert ja la recepció de fotografies pel XVIIè Concurs Fotogràfic del Programa Família-Escola, Acció Compartida (FEAC), que compta amb el patrocini de l’editorial Santillana. Està obert a tota la comunitat educativa de les escoles de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i s’hi poden presentar fotografies de temàtica lliure fins el setze de novembre de 2022. En la darrera edició es va comptar amb 306 fotografies lliurades per part de 73 participants provinents de 24 centres educatius.

Les ciències socials qualifiquen un “sistema de provisió mixta” quan el servei es presta a través d’entitats de titularitat pública i de titularitat privada. En el cas educatiu queda  constitucionalitzat de conformitat amb els tractats internacionals i  reflectit a les lleis educatives, tal i com podem llegir al preàmbul de la LODE: “(...) el marc educatiu establert per la Constitució Espanyola, un marc de compromís i concòrdia que, alhora que reconeix implícitament el sistema mixt heretat, proporciona l'espai normatiu integrador en el qual poden conviure les diverses opcions educatives”.

Ara que estem acabant la Pasqua, voldria fixar-me en un text dels Fets dels Apòstols que exemplifica la mar de bé quins haurien de ser els criteris d’actuació de l’Església quan apareixen nous plantejaments que no quadren amb el que es considera habitual o normatiu. De fet, d’aquest text ja n’he parlat algun cop en aquesta mateixa pàgina, però és que em resulta extraordinàriament suggerent. Es troba al llibre dels Fets 11,19-26, i diu així:

Amb tota la barra del món (de fet, ho vaig haver de llegir dues vegades perquè no m’ho podia creure), aquest és el títol del punt 11.12, de la proposta onze ("Iglesia, Cultura, Educación y Sociedad") de les Constituciones del Sínodo Diocesano de Valencia. I dic amb tota la barra del món, perquè una Església, o millor dit, una jerarquia com la valenciana, que menysprea, arracona i ignora el valencià, ¿com pot dir que la nostra llengua és una realitat en “la vida eclesial”?