Homilia en la inauguració de curs de l’Ateneu Universitari Sant Pacià

2 d’octubre de 2019. Sants Àngels de la Guarda.

Ne 2,1-8; Salm 136; Mt 18,1-5.10

En entrades anteriors hem parlat del misteri pasqual com a element central de l’Eucaristia, del gest de pau i del diumenge com a origen d’aquesta celebració litúrgica. També hem parlat de la importància de dedicar cert temps a la preparació de la celebració, de donar-hi profunditat.

Anem a pams

(Frederic Raurell) Vigor creador d’una època

El text de l’Evangeli per a Francesc és la regla de la seva fraternitat: s’ha de llegir i practicar sine glossa. El sine glossa no s’oposa a la seva actualització, sinó a la seva frivolització acomodatícia.

La segunda carta a Timoteo de la que leemos un fragmento (2 Tm 1,6-8.13-14) es un escrito elaborado por seguidores de Pablo a principios del siglo II. La carta encaja en el género literario de los discursos de despedida, donde un antepasado ilustre da instrucciones a sus seguidores sobre cómo deben comportarse cuando él falte.

La segona carta a Timoteu de la qual en llegim un fragment ( 2Tm 1,6-8.13-14) és un escrit elaborat per seguidors de Pau a principis del segle II. La carta encaixa en el gènere literari dels discursos de comiat, on un avantpassat il·lustre dóna instruccions als seus seguidors sobre com s’han de comportar quan ell falti.

 

Aquests dies s’està tancant la inscripció al VIè CIARC (Congrés Internacional d’Arquitectura Religiosa Contemporània) que s’esdevindrà a Oporto del 10 al 12 d’octubre d’enguany, amb el lema “Arquitectures per a una nova litúrgia. Intervencions sobre el patrimoni religiós després del Concili Vaticà II”. Aquesta edició és interessant perquè torna el CIARC a la Península Ibèrica, després que les dues darreres edicions hagin tingut lloc i temàtica llatinoamericana.

El 29 de setembre se celebra la Jornada Mundial del Migrant i Refugiat. És un dia en què la comunitat eclesial pretén ser la veu i testimoniatge del sofriment de milions de persones que es veuen obligades a deixar les seves llars, la seva família, el seu treball, les seves amistats… per a emprendre un llarg camí incert, però amb un únic objectiu, un futur per a viure.

Potser semblarà molt aventurada aquesta apreciació, però almenys a mi no m’ho sembla. L’apreciació és que, com he dit ja en algun article anterior, el CPL està començant una tercera etapa. La primera va ser la de la reforma litúrgica; la segona, des de l’any 1968, la de la creació de materials de tota mena per facilitar les celebracions i també la vida cristiana en general; i ara, la tercera, que caldrà veure com ha d’encaminar-se. Perquè el cas és que en la primera i la segona etapes el CPL tenia els vents a favor, i ara no els hi té tant.

Diumenge XXVI de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 29 de setembre de 2019

El pobre Llàtzer – pobre i malalt – està allà mateix, morint-se de gana, al costat de la porta, però el ric evita tot contacte i relació i segueix vivint esplèndidament, totalment desinteressat del sofriment del pobre.

És més que una obsessió, és quasi una malaltia. La major part del teus pensaments, del que fas, en el fons, cerca caure bé als de casa, als amics, a la gent que et coneix, i fins a qui t’observa quan vas en transport públic.

Si algun cop algú, per la raó que sigui, ha dit que ets intel·ligent, que vals molt, que promets encara més... com t’ha agradat! Ho has repensat moltes vegades i t’ha envaït una mena de gust llaminer i molt especial.