La recent beatificació de Joan Roig al temple de la Sagrada Família ha estat escàndol per uns i per altres l’exercici legítim del dret a la llibertat religiosa. El sector de les activitats escèniques, i el món de la cultura en general, sempre molt sensibles a les qüestions de les pràctiques religioses, han protestat immediatament. Consideren que hi ha un tracte desigual. Les activitats escèniques estan tancades fins a una nova ordre del Procicat i aquest autoritza la celebració d’un esdeveniment religiós que aplega a més de 600 persones. No s’enten. ¿Per què aquesta diferència de criteris?

El senyor Pere Aragonès, vicepresident amb funcions de president de la Generalitat de Catalunya (uf), va mostrar ahir a Twitter, que és on viuen permanentment alguns polítics, el seu delit per tancar esglésies.

.@perearagones, sobre la missa a la Sagrada Família: "No podem tancar esglésies perquè a la Constitució espanyola el dret a la religió és fonamental i el dret a la cultura no" https://t.co/EAyhlVYvuV

 

 

Me van a perdonar porque el sábado me fui a la cama disgustado. Molesto porque era previsible. Cuando tenemos hospitales al borde del colapso, cuando nos dicen que nos quedemos en casa, cuando tenemos un montón de empresarios y trabajadores desesperados, cuando la cosa está muy jodida, no es el momento de hacer una celebración religiosa convocando a 800 personas.

La cita tiene calado. El papa Francisco en su reciente encíclica «Fratelli tutti» reflexiona sobre el conflicto inevitable en el séptimo capítulo que versa sobre caminos de encuentro. En el núm. 240 cita un fragmento de la encíclica «Centesimus annus” del papa Juan Pablo II, que dice: “La Iglesia sabe muy bien que, a lo largo de la historia, surgen inevitablemente los conflictos de intereses entre diversos grupos sociales y que frente a ellos el cristiano no pocas veces debe pronunciarse con coherencia y decisión”.

La cita té una gran incidència. El papa Francesc en la recent encíclica Fratelli tutti reflexiona sobre el conflicte inevitable en el setè capítol que versa sobre camins de trobada. En el núm.

Ja em perdonaran perquè dissabte me’n vaig anar a dormir emprenyat. Emprenyat perquè es podia veure a venir. Quan tenim hospitals al límit del col·lapse, quan ens diuen que ens quedem a casa, quan tenim una pila d’empresaris i treballadors desesperats, quan la cosa està molt fotuda, no és el moment de fer una celebració religiosa convocant a 800 persones.

Lamentablement he de tornar a parlar d’un amic mort inesperadament. Escric per acomiadar-me del sacerdot jesuïta Joan Travé. Ho faig per amorosir el meu esperit perquè tinc la sensació de no haver pogut fer-ho el darrer dia que ens vàrem veure. Tenia previst veure’l el dilluns vinent, però no serà possible. El seu despatx de Cristianisme i Justícia restarà buit i tancat. Volia comentar-li els resultats de les eleccions nord-americanes perquè m’agradava escoltar la seva capacitat d’anàlisi política. Sempre prudent i radical; analista fi  i equilibrat.

Audiència General 4 de novembre 2020

Estimats germans i germanes, bon dia!

El libro de la Sabiduría se presenta dividido en tres partes fácilmente identificables. En la primera parte (cc 1-5) se encuentra una serie de consideraciones de tipo moral donde se mencionan los beneficios que percibirán quienes sigan las enseñanzas de la sabiduría. Su premio es la inmortalidad, en cambio, para los que desprecian la sabiduría y hacen mofa de los justos las consecuencias que sufrirán serán fatales. La segunda parte (cc. 6-9) contempla la sabiduría más bien desde un punto de vista filosófico e intelectual.