Estamos inmersos, estos domingos entre Navidad y el comienzo de la Cuaresma, en la lectura del sermón de la montaña del evangelio de Mateo. El texto de hoy presenta a Jesús como intérprete autorizado de la Escritura judía (Mt 5,17-37).

Estem immersos, aquests diumenges entre Nadal i el començament de la Quaresma, en la lectura del sermó de la muntanya de l'evangeli de Mateu. El text d’avui presenta Jesús com intèrpret autoritzat de l’Escriptura jueva (Mt 5,17-37).

El passat divendres i dissabte tingué lloc a Barcelona la 13a Jornada de Pastoral Educativa, que, sota el lema Portem aquest tresor en gerres de terrissa, perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de nosaltres (2 Co 4-7), aplegà més d’un centenar de pastoralistes, mestres i professors de Religió al Seminari Conciliar de la capital catalana.

«Amic, aquesta tarda he acabat els dos dies de recés i tinc moltes ganes de comunicar-t’ho. Començant pel més extern: el lloc és fantàstic; des de la finestra del petit apartament que la Maria em va deixar veig el Pedraforca que emergeix com un gegant endormiscat sobre un matalàs de boscos i cobert de roca. Silenci absolut. La primera nit vaig dormir 8 hores sense parar i en repòs total.

(Fra Lluís Arrom) En la figura de Miguel de Unamuno hi ha una riquesa de pensament i una profunditat molt més gran del que jo hagi pogut captar o expressar. Però té alguns punts que ens poden ajudar en el nostre camí de fe. 

Don Miguel de Unamuno va néixer l’any 1864 a Bilbao. Va viure en un període de la història d’Espanya particularment difícil però molt ric, també a la vegada, en pensament. Va morir quan acabava de començar la Guerra Civil, l’any 1936. 

Avui és prou evident que una de les malalties socials més greus, més esteses i més contagioses és el consumisme. Parlo d’aquella tendència social, de la que és molt difícil escapar, consistent en consumir de forma massiva i creixent una quantitat cada cop més nombrosa, diversa i tecnificada de béns i serveis, produïts mitjançant l’acaparament i depredació constant de recursos naturals, convertida en un hàbit profundament arrelat en la vida de les persones i en element fonamental de mediació de les relacions personals i d’estructuració de la societat i de l’economia.