Fa molts anys, a una amiga que es deia Magda, li vaig enviar pel seu sant –el 22 de juliol, demà passat– una mena de composició on explicava qui era la seva patrona, i em va contestar agraint-me l’obsequi perquè fins llavors, em deia, l’única cosa que sabia de Maria Magdalena és que era una dona que plorava molt...

El ginecòleg ha dit que ara el vostre fill té uns pocs centímetres, i fins hem sentit ja el batec del seu cor. UNA PASSADA!

Anirà bategant setmanes, mesos, a dintre teu, mare. Després, ja a fora, anys i anys. Possiblement molts. Tic tac... tac i tic... Uns cops anirà a bona marxa, altres s’accelerarà. Si és esportista, s’alentirà. Enviarà la sang primer a poca distància, després a un cos gran i extens. Oxigenarà, renovarà, farà possible la vida. Quasi sempre sense fer soroll, amb silenci i quietud. Quina meravella, el cor!

Diumenge XVI de durant l’any
Barcelona, 19 de juliol de 2020

A on tendim a buscar Déu? Tendim a buscar Déu en allò que és espectacular i prodigiós i no el busquem en el que és petit i insignificant. Per això, als galileus se’ls feia difícil creure Jesús quan deia que Déu ja estava actuant en el món.

On es podia sentir el seu poder? On eren els “senyals prodigiosos” de què parlaven els escriptors apocalíptics? Jesús va haver d’ensenyar-los reiteradament a captar la presència salvadora de Déu d’una altra manera.

Que bonica que és la Mare de Déu del Carme!, i que bonic és el seu santuari en una carena muntanyosa que és una "porta perfumada de pinassa i d’herbes del sud, sobretot quan bufa el vent de mar o el xaloc".

Sabemos que hemos estado unos meses sin publicar en este Blog. Los miembros y trabajadores del Centre de Pastoral Litúrgica, como todas las demás entidades e instituciones, hemos dedicado todos nuestros esfuerzos a adaptarnos a un nuevo modo de trabajo, con la distancia, las dificultades y las incertidumbres que caracterizan la pandemia del COVID-19. Y es por eso que este canal ha estado en silencio. Sin embargo, esto no quiere decir que esté abandonado, ya que estamos preparando nuevos contenidos de cara a septiembre que esperamos os interesen.

¡Buen verano y hasta septiembre!

Sabem que hem estat uns mesos sense publicar res en aquest Blog. Els membres i treballadors del CPL, com totes les altres entitats i institucions, hem hagut de dedicar tots els nostres esforços a adaptar-nos a unanova manera de treballar, amb la distància, les dificultats i les incerteses que caracteritzen la pandèmiade la COVID-19. I és per això que hem estat silenciosos en aquest canal. Però això no vol dir que l'haguem abandonat, ja que estem preparant nous continguts de cara al setembre que esperem que us siguin interessants.

Bon estiu i fins setembre!

Aquesta va ser la idea que expressava el papa Francesc el passat 29 de juny, dia dels Apòstols Pere i Pau, en l’al·locució que adreçà als fidels aplegats al Vaticà. El papa deia que “el més important de la vida, és fer de la vida un regal”. I crec que aquesta va ser la manera de viure de set persones que, en pocs dies de diferència, van morir durant l’estat d’alarma ocasionada per la Covid-19. Encara tinc el telèfon o el mail d’alguns d’aquests homes i dones que van fer de la seva vida un regal i que ens van deixar enmig d’unes circumstàncies doloroses i difícils.

Avanzamos en la segunda lectura de este domingo con la lectura del capítulo 8º de la carta de Pablo a los Romanos. Hoy tan sólo leemos dos versículos, el 26 y el 27. En los versículos anteriores el apóstol ha hablado de los gemidos del universo (v.22), después de los gemidos de los creyentes (v. 23) y se suman los gemidos del Espíritu.

Continuem en la segona lectura d’aquest diumenge amb la lectura del capítol 8é de la  carta de Pau als Romans. Avui tan sols llegim dos versets, el 26 i el 27. En els versets anteriors l’apòstol ha parlat dels gemecs de l’univers (v.22), desprès dels gemecs dels creients (v. 23) i ara s’hi afegeixen els gemecs de l’Esperit.

La filla de la María és psicòloga i observa com en aquests dies s’han incrementat els casos d’angoixa, depressió i incertesa que molta gent està vivint a causa de la pandèmia. Més que mai es necessita un suport que ajudi a superar, si més no, a pal·liar aquests estats que comporten una desorientació i un sofriment per a molta gent. A part del dolor que es viu per la partença dels éssers estimats.