Durant aquest temps de confinament, de contínues notícies sobre la Covid19, per moments sembla que el món s’ha aturat, com si fos les agulles d’un rellotge  que s’han detingut a l’hora de la malaltia letal que pren protagonisme en les nostres vides i que tot gira entorn d’ella.  Hem hagut d’aprendre a organitzar-nos i,  en gran manera, hem tingut el temps per no deixar de comunicar-nos.  

Sant Ignasi de Loiola acaba el seu llibre dels Exercicis espirituals amb un apèndix que porta per títol “Reglas para sentir con la Iglesia”. En són 18, i la quarta diu: “Alabar mucho religiones, virginidad y continencia, y no tanto el matrimonio como ninguna destas”. Per a una millor comprensió, cal dir que “religiones” vol dir “consagració religiosa”. La resta de coses ja s’entenen prou.

La primera part del títol d’aquest article fa referència a les paraules del papa, quan l’any passat visità i inaugurà a Roma un nou centre d’acolliment nocturn i diürn al Palazzo Migliori. En la seva estada en aquest lloc, el papa veié primer la planta baixa, destinada a l’acolliment de dia, decorada amb alguns frescos d’època moderna. Després el Sant Pare visità la capella del centre, en el primer pis, dedicada a Sant Jordi. Contemplant aquests espais, el papa Francesc exclamà: “La bellesa guareix”.

  FONS VIVUS

—Saps una cosa? Jo ja pensava que aquesta pujada era molt dura, però no podia ni imaginar que avui faria tanta calor. I, mira, quan hem sortit encara era negra nit. La primera hora anàvem pel bosc i tot semblava fàcil i agradable, però després de tres hores diria que em costarà molt arribar.

—Parem uns moments, si vols, o mirem el mapa. Veus? Ara som aquí. La primera tartera deu ser a una mitja hora, més o menys... Però, mira aquesta petita figura. Oi que és una font? Tu que tens bona vista, què diu a sota de la figura?

Trinitat

Barcelona, 7 de juny de 2020

Què ens ve a dir aquest misteri? Déu Pare ens ha enviat el seu Fill perquè amb la força de l’Esperit puguem assolir la nostra pròpia humanitat. Ser bons i honrats de veritat, perdre la por a la bondat i a la tendresa. Només això pot arreglar el món desgavellat.

Necessitem a Déu. Com el trobarem?

Estimant-nos sense por. Estimar fins a l’heroisme. Aquí hi ha Déu.

Audiència General 3 de juny 2020

Catequesi: 5. La pregària d’Abraham

Estimats germans i germanes, bon dia!

Hi ha una veu que de sobte ressona en la vida d’Abraham. Una veu que el convida a emprendre un camí absurd: una veu que l’anima a desarrelar-se de la seva terra natal, de les arrels de la seva família, per anar vers un futur nou, un futur diferent. I tot basant-se només en una promesa, d’aquell en qui pot confiar. I refiar-se d’una promesa no és fàcil, cal ser valent. I Abraham va confiar.

M’encanta esmorzar d’hora al matí a la petita terrassa que tinc a casa, un 4t pis i que em permet mentre prenc el tè i llegeixo la Bíblia, gaudir d'una bona vista mirant la serralada que hi ha rere casa i al fons Montserrat.  Un bon regal per a l’ànima i en especial en aquest llarg temps de confinament. En el silenci del matí en una ciutat com Terrassa, plena d'industria i moviment, també a la falda del parc natural de Sant Llorenç, durant aquest dies he vist les orenetes volar i jugar en el cel.

 En el libro del Éxodo se dan las instrucciones para la construcción del santuario (cc. 25-31) y más adelante se explica cómo se realiza esta construcción (cc. 35-40); entre los dos grupos de capítulos se  interpone el relato de la adoración del becerro de oro (C.32) con la que Israel rompe la alianza del Sinaí. Los capítulos 33-34 explican cómo, gracias a la intervención de Moisés, Dios renueva la alianza e Israel perdonado podrá llevar a cabo la definitiva construcción del santuario. En la 1ª lectura de hoy leemos un pasaje (Ex 34,4b-6.8-9) de este tramo del libro del Éxodo.

En el llibre de l’Èxode es donen les instruccions per a la construcció del santuari (cc. 25-31) i més endavant s’explica com es realitza  aquesta construcció (cc. 35-40); entremig s’interposa el relat de l’adoració del vedell d’or (c.32) amb la que Israel trenca l’aliança del Sinaí. Els capítols 33-34 expliquen com , gràcies a la intervenció de Moisès, Déu renova l’aliança i Israel perdonat podrà dur a terme la definitiva construcció del santuari. A la 1a lectura d’avui llegim un passatge (Ex 34,4b-6.8-9) d’aquest tram del llibre de l’Èxode.