Diumenge 1er d’Advent

1 de desembre de 2019

Quina era la gran preocupació de Jesús? Que el foc inicial s’apagués. Que els seus seguidors s’adormissin. Aquest és el gran risc de tots els cristians, instal·lar-nos còmodament en les nostres creences, acostumar-nos a l’Evangeli, viure endormiscats en l’observança tranquil·la d’una religió apagada.

 

1 de desembre: Primer diumenge d’Advent

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Déu nostre, que ens estimeu com un pare i una mare:

en començar avui el temps d’Advent,

us preguem que refermeu els nostres cors

perquè preparem amb fe i esperança la vinguda del vostre Fill

que ve enmig nostre per omplir-nos de vida plena.

Ell, que amb vós viu i regna en la unitat de l’Esperit Sant, Déu, pels segles dels segles.

 

Pregària de comiat:

En l’article anterior vam iniciar una explicació sobre la pregària eucarística, us convidem a llegir-lo clicant aquí. Avui us oferim la seva continuació.

Primera invocació

¿Què significa invocare?

En el artículo anterior iniciamos la explicación de la plegaria eucarística, os invitamos a leerlo haciendo clic aquí. Hoy os ofrecemos su continuación.

Primera invocación

¿Qué significa invocare?

Audiència General 27 de novembre 2019

El viatge apostòlic a Tailàndia i al Japó

Estimats germans i germanes, bon dia!

El doctor Oriol Quintana explica el paper del pensament social cristià en la formació de l'alumnat universitari

En el evangelio de Mateo se encuentran, repartidos a lo largo de toda la obra, 5 grandes discursos que algunos comentaristas han utilizado para delimitar las grandes partes en que se puede dividir el evangelio. El sermón de la montaña (5-7); el discurso de misión (10,5-11,1); el discurso de las parábolas (13,1-53); el discurso comunitario (18,1-19,1); el discurso escatológico o sobre los últimos tiempos (24,1-26,). De este último discurso leemos hoy un fragmento en el evangelio de este domingo (Mt 24,37-44).

En l'evangeli de Mateu s'hi troben, repartits al llarg de tota l'obra, 5 grans discursos que alguns comentaristes han fet servir per delimitar les grans parts en que es pot dividir l'evangeli. El sermó de la muntanya (5-7); el discurs de missió (10,5-11,1); el discurs de les paràboles (13,1-53); el discurs comunitari (18,1-19,1); el discurs escatològic o sobre els darrers temps (24,1-26,).  D'aquest darrer discurs en llegim un fragment a l'evangeli d'aquest diumenge (Mt 24,37-44).

Entre els dies 12 i 14 de novembre s’ha celebrat, a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, el Congrés «L’aportació del Papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església». Han estat tres dies excepcionals que han permès d’entrar en el cor d’un pontificat que manté la centralitat de l’Evangeli però que en fa canviar la manera de viure’l.

A les darreres assemblees de titulars hem anant reiterant la importància de la unitat del sector. Davant els reptes, que en ocasions superen els centres i les mateixes institucions, és important la participació en les organitzacions que agrupen les escoles cristianes per enfortir el sentit de pertinença i fomentar la col·laboració, la formació, la utilització de serveis comuns i la presència conjunta en la societat civil i davant l'Administració.