La disposició addicional primera de la nova llei orgànica de la regulació de l’eutanàsia afirma: “La mort a conseqüència de la prestació d’ajuda per morir tindrà la consideració legal de mort natural a tots els efectes, independentment de la codificació realitzada en la mateixa”. Es tracta d’un joc de paraules per encobrir el resultat de l’eutanàsia? El text parla de mort “natural”. 

En aquest dia de Pasqua, el meu pensament s’adreça també a l’Iraq, que vaig tenir l’alegria de visitar el mes passat. Demano que aquest país pugui continuar pel camíde la pacificació que ha emprès, per tal que es realitzi el somni de Déu d’una família humana hospitalària i acollidora per a tots els seus fills». Aquestes paraules, extretes del Missatge Urbi et Orbi d’enguany, enviat pel Sant Pare amb motiu de la festa de Pasqua, recorden el viatge del Papa a Iraq el proppassat mes de març.

De la fascinant i, segons com, trista vida de Felip d'Edimburg, que s'acaba de morir, potser ningú no destacarà prou el seu interès per la fe, la teologia o la filosofia.

«No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat; ha ressuscitat, no és aquí; mireu el lloc on el van posar. Però aneu, digueu als seus deixebles i a Pere que us precedeix a la Galilea; allà el veureu, tal com us va dir». Les paraules de la Vetlla Pasqual ressonen encara plenes de força i sentit. «Aneu a Galilea; allà el veureu». Busquem Jesús en el lloc de les benaurances, el lloc de les curacions, el lloc de les incerteses i la itinerància. Cerquem-lo, també, en la nostra pròpia vida, en la nostra quotidianitat.

En el libro de los Hechos de los Apóstoles se encuentran tres resúmenes (se suelen conocer por "sumarios") de la vida de las primeras comunidades cristianas. Lo que leemos en la primera lectura de este domingo (4,32-35) presenta tres partes: 1) afirmación de la unidad de la comunidad; 2) testimonio de los apóstoles; 3) organización de los recursos de la comunidad. La situación, tal como es descrita, representa más bien un ideal y una propuesta de comportamiento cara el futuro para las comunidades que una descripción histórica de lo que ocurrió.

En el llibre del Fets dels Apòstols s’hi troben tres resums (s’acostumen a anomenar “sumaris”)de la vida de les primeres comunitats cristianes. El que llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (4,32-35) presenta tres parts: 1) afirmació de la unitat de la comunitat; 2) testimoni dels apòstols; 3) organització dels recursos de la comunitat. La situació, tal com és descrita, representa més aviat un ideal i una proposta de comportament cara el futur per les comunitats que no pas una descripció històrica del que s’esdevingué.