«No tingueu por. Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat; ha ressuscitat, no és aquí; mireu el lloc on el van posar. Però aneu, digueu als seus deixebles i a Pere que us precedeix a la Galilea; allà el veureu, tal com us va dir». Les paraules de la Vetlla Pasqual ressonen encara plenes de força i sentit. «Aneu a Galilea; allà el veureu». Busquem Jesús en el lloc de les benaurances, el lloc de les curacions, el lloc de les incerteses i la itinerància. Cerquem-lo, també, en la nostra pròpia vida, en la nostra quotidianitat.

En el libro de los Hechos de los Apóstoles se encuentran tres resúmenes (se suelen conocer por "sumarios") de la vida de las primeras comunidades cristianas. Lo que leemos en la primera lectura de este domingo (4,32-35) presenta tres partes: 1) afirmación de la unidad de la comunidad; 2) testimonio de los apóstoles; 3) organización de los recursos de la comunidad. La situación, tal como es descrita, representa más bien un ideal y una propuesta de comportamiento cara el futuro para las comunidades que una descripción histórica de lo que ocurrió.

En el llibre del Fets dels Apòstols s’hi troben tres resums (s’acostumen a anomenar “sumaris”)de la vida de les primeres comunitats cristianes. El que llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (4,32-35) presenta tres parts: 1) afirmació de la unitat de la comunitat; 2) testimoni dels apòstols; 3) organització dels recursos de la comunitat. La situació, tal com és descrita, representa més aviat un ideal i una proposta de comportament cara el futur per les comunitats que no pas una descripció històrica del que s’esdevingué.

Maria Magdalena s’havia quedat a fora el sepulcre, plorant. I se li acosta un desconegut, que sembla preocupat pel que li estigui passant a la dona, amb ganes d’ajudar-la si cal: “Dona, ¿per què plores? ¿Qui busques?”. Ella es pensa que és l’encarregat d’aquell hort on havien enterrat Jesús, i s’imagina que si algú pot saber què se n’ha fet del cos del Mestre estimat serà ell. I li torna la pregunta: “Senyor, si te l’has emportat tu, digue’m on l’has deixat, i me l’enduré”.

Déjenme que les hable brevemente de Picanyol, conocido dibujante, raíz de su reciente traspaso, sobre todo para valorar la importancia y relevancia su obra desde varias perspectivas.

Deixin-me que els parli breument d’en Picanyol, conegut dibuixant, arran del seu recent traspàs, sobretot per valorar la importància i rellevància la seva obra des de vàries perspectives.

La ciudad de Colosas situada en la región de Frigia era una población importante en los comienzos del siglo I. Habitada por paganos de habla griega que convivían con algunos judíos, había una comunidad cristiana que no fue fundada por Pablo, sino por algunos miembros de su equipo, entre ellos un tal llamado Epafras (1,6).

La ciutat de Colosses situada a la regió de Frígia era una població important en els començaments del segle  I. Habitada per pagans de parla grega que convivien amb alguns jueus, hi havia una comunitat cristiana que no va ser fundada per Pau, sinó per alguns membres del seu equip, entre ells un anomenat Epafras ( 1,6).