(Fra Arun Renald) La transició de la mort a la resurrecció de Jesús és un pas de la desesperança a l’esperança, de la tristesa a la joia, de la mort a la vida. Tot i que ho he escoltat a les homilies, i ho he llegit als llibres, no ho havia sentit tant, personalment, com a la Pasqua de l’any passat (2020).

El doctor Oriol Quintana, de la Catedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS, exposa les conclusions de la trobada amb l’estudiantat d’IQS i les dificultats que s’ha trobat per estudiar en temps de pandèmia.

Audiència General 28 d’abril 2021

Estimats germans i germanes, bon dia!

Des de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya hem detectat que, en aquests temps de pandèmia, tant pares com mestres i comunitat educativa heu fet reunions i trobades sovint en format online. A voltes les reunions es limiten a una trobada a partir d'alguna plataforma de telecomunicació tipus zoom, meet o jitsi, amb les quals ens hem anat familiaritzant, però considerem que potser no hem tret tot el partit possible a les diferents maneres d'establir relació o dinamitzar una trobada amb pares i mares de l'escola. 

Des de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya hem detectat que, en aquests temps de pandèmia, tant pares com mestres i comunitat educativa heu fet reunions i trobades sovint en format online. A voltes les reunions es limiten a una trobada a partir d'alguna plataforma de telecomunicació tipus zoom, meet o jitsi, amb les quals ens hem anat familiaritzant, però considerem que potser no hem tret tot el partit possible a les diferents maneres d'establir relació o dinamitzar una trobada amb pares i mares de l'escola. 

Amb motiu de l’exposició, “La luz de la Edad Media en la literatura catalana”, organitzada recentment per la Biblioteca Nacional de España, els senadors valencians del PP han muntat un nou numeret, protestant d’una manera ridícula, pel fet que aquesta exposició inclou escriptors valencians com Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi o Jaume Roig, com a integrants de la literatura catalana medieval.

Avui dia, una de les paraules més utilitzades dins del vocabulari quotidià és “crisi”: parlem de crisi econòmica, crisi climàtica, crisi sanitària... però, en realitat, es tracta d’una crisi de la percepció de la realitat.

Tenía que llegar una pandemia para poner algunas cosas en su sitio. Hasta ese momento la sociedad de mercado había dictaminado los criterios del mérito y del éxito, con escasa o nula relación con el bien común. El glamur de los magos de las finanzas, con sueldos estratosféricos, era la encarnación del triunfo y de la consideración social. Ocupar una silla en un consejo de administración, donde se barajan cifras millonarias, era la aspiración de gente sin escrúpulos a la hora de obtener beneficios.

Havia d’arribar una pandèmia per posar algunes coses al seu lloc. Fins ara, la societat de mercat havia dictaminat els criteris del mèrit i de l’èxit, amb escassa o nul·la relació amb el bé comú. El glamur dels mags de les finances, amb sous estratosfèrics, era l’encarnació del triomf i de la consideració social. Ocupar una cadira en un consell d’administració, on es belluguen xifres milionàries, era l’aspiració de gent sense escrúpols a l’hora d’obtenir beneficis.

La festa de la Mare de Déu de Montserrat ens evoca una vivència religiosa amb una important projecció social a Catalunya. En el monestir de Santa Maria de Montserrat, i en el seu santuari marià, conflueixen la devoció cristiana i una tradició cultural que ha fet de la Mare de Déu venerada des de segles un referent on conflueixen els sentiments de catalanitat, l’estima a una cultura i la defensa d’una identitat col·lectiva. No hi ha res més unificador del ser català que la devoció o el respecte a la Mare de Déu de Montserrat.