En el libro del Éxodo se dan las instrucciones para la construcción del santuario (cc. 25-31) y más adelante se explica cómo se realiza esta construcción (cc. 35-40); entre los dos grupos de capítulos se  interpone el relato de la adoración del becerro de oro (C.32) con la que Israel rompe la alianza del Sinaí. Los capítulos 33-34 explican cómo, gracias a la intervención de Moisés, Dios renueva la alianza e Israel perdonado podrá llevar a cabo la definitiva construcción del santuario. En la 1ª lectura de hoy leemos un pasaje (Ex 34,4b-6.8-9) de este tramo del libro del Éxodo.

En el llibre de l’Èxode es donen les instruccions per a la construcció del santuari (cc. 25-31) i més endavant s’explica com es realitza  aquesta construcció (cc. 35-40); entremig s’interposa el relat de l’adoració del vedell d’or (c.32) amb la que Israel trenca l’aliança del Sinaí. Els capítols 33-34 expliquen com , gràcies a la intervenció de Moisès, Déu renova l’aliança i Israel perdonat podrà dur a terme la definitiva construcció del santuari. A la 1a lectura d’avui llegim un passatge (Ex 34,4b-6.8-9) d’aquest tram del llibre de l’Èxode.

(Dolors Sitjes) Perquè anomeno aquest compartir amb vosaltres sofriment i agraïment? Doncs molt senzill. Sofriment i agraïment han sigut dues actituds, sentiments, aspectes... que, des de la segona quinzena de març, han bategat i bateguem amb força dins el meu cor, en la meva ment, en tot el meu ésser.

Tot el viscut en l’etapa més sagnant de l’actual epidèmia Covid-19 és difícil de narrar.

Aquestes són les paraules que adreçà a la multitud el barber jueu de la pel·lícula de Charles Chaplin, “El gran dictador”. El magnífic discurs que Chaplin posà en boca del protagonista d’aquella pel·lícula és ben actual als nostres dies, quan la pandèmia provocada per la Covid-19 ha portat la malaltia i la mort a moltes persones i la crisi econòmica a moltes llars. 

Mig en broma, mig seriosament, des del Departament de comunicació de Montserrat solem dir que el nostre objectiu per a les retransmissions de la missa és assolir una audiència zero. Això voldria dir que tothom podria anar personalment a l’església, que no hi hauria malalts ingressats o ancians impedits a les residències. Tanmateix, la realitat del món en què vivim ens ensenya que aquesta participació unànime només l’assolirem en la litúrgia celestial, a la presència del Gran i Únic Sacerdot. Mentrestant, aquí, haurem de continuar treballant amb la càmera i el micròfon!

Hi ha molt gent bona i justa en aquest món. El periodista Jordi Garcia-Soler, mort als 73 anys d’un infart mentre dormia, és una d’aquestes persones bones i justes que, per ser com érem, van afavorir a la Comunitat Protestant -entre altres causes justes-.

És gràcies a ell que els Protestants tenim un programa a la Televisió Pública de Catalunya: “Néixer de nou”.

La nostra era una amistat sorgida en anys de joventut on vàrem compartir inquietuds polítiques, religioses i de justícia social.

La crisi sanitària, econòmica i social que estem vivint afecta l’educació. Les autoritats educatives estan preparant com serà el retorn esglaonat i segur als centres educatius i universitats ara i pel proper curs en aquesta denominada ‘nova normalitat’. Tanmateix hi ha un aspecte que aquestes crisis han posat de manifest: La necessitat que l’educació sigui més integral. Algunes coses que podem aprendre d’aquests temps que justifiquen aquesta necessitat:

La setmana passada comentàvem els fets que marquen un tombant en la predicació de Jesús, quan abandona la predicació de multituds i se centra en els seus deixebles per intentar que almenys ells entenguin el seu missatge. I entre aquests fets, el més sorprenent i alhora més carregat de significat és el de la transfiguració. O sigui que avui en parlarem. Seguirem, com la setmana passada, el relat de Lluc, que es troba a Lluc 9,28-36 i que diu així:

Les retransmissions de les celebracions de l’eucaristia tenen ja una llarga història, i a casa nostra, des de fa més de 35 anys, la missa ha estat retransmesa cada diumenge per Televisió Espanyola a Catalunya.

Abans de la pandèmia del Covid-19 la retransmissió de la missa per televisió anava dirigida principalment a les persones grans, malaltes o impedides que no podien anar a l’església, essent aquesta l’única manera de poder participar de la celebració.