Me van a perdonar porque es un tema que no debería tener mucho recorrido. El pasado viernes el cardenal Juan José Omella fue a declarar a un juzgado de Barcelona por una denuncia de falsificación de documento privado interpuesta por un exsacerdote. Miguel Ángel Barco lo acusa de haber ocultado información en el procedimiento canónico que lo condujo a la reducción al estado laical. Todo es de la época en que Omella era obispo de Logroño.

Ja em perdonaran perquè és un tema que no hauria de tenir gaire recorregut. Divendres passat el cardenal Joan Josep Omella va anar a declarar a un jutjat de Barcelona per una denúncia de falsificació de document privat interposada per un excapellà. Miguel Ángel Barco l’acusa d’haver ocultat informació en el procediment canònic que va portar-lo a la reducció a l’estat laical. Tot és de l’època en que Omella era bisbe de Logronyo.

La Carta apostòlica Maximum Illud sobre la propagació de la fe catòlica en el món sencer (= MI) va ser signada pel Papa Benet XV el 30 de novembre de 1919. Feia un any que s’havia acabat la Primera guerra europea o Gran Guerra (1914-1918), i els estralls d’aquell terrible conflicte havien afectat greument les missions de l’Església catòlica, també anomenades «missions estrangeres». La guerra havia implicat molts estats d’Europa i els Estats Units d’Amèrica –Espanya en va ser una excepció– i havia comportat la mort de disset milions de persones, entre militars i civils.

Miro al meu voltant, un cop, dos, tres... No hi trobo ningú conegut, i tothom és ben diferent a mi, però això no em fa sentir perduda, ni esporuguida, ni em fa posar a la defensiva, ni m’omple d’odi. I, perquè, us preguntareu, faig aquest plantejament davant d’un fet tant quotidià com trobar-se envoltat de gent a qui no coneixes? Doncs, perquè no puc deixar de donar voltes a una qüestió per a mi vital: Què veiem en els altres? Què ens transmeten?  Quins fantasmes desperten en cadascun de nosaltres perquè no sempre sigui ben rebut?

 

 

No sé si amb la calor que fa i l’emboirament mental de l’estiu és gaire bona idea parlar d’una escena bíblica especialment tràgica. Per a mi, la més impressionant de les històries bíbliques. Però, i ja em perdonareu, aquí la teniu.

—Sí, dues cerveses!

—Tenim diverses marques. Quina prefereixen?

—La millor: cervesa “Can Dalmases”, de Cervera.

—Quina casualitat! Fa una estona han vingut dos joves i ens han demanat aquesta marca. La venem molt, per cert.

Ara estem tu i jo asseguts en aquesta terrassa i tenim moltes coses a dir-nos. Dues cerveses entre nosaltres, i ens mirem als ulls atentament. Noto que tens ganes d’explicar-me algunes coses, però que en el fons és possible que tinguis una pregunta a fer.

Diumenge XV de durant l’any. Cicle C

Barcelona, 14 de juliol de 2019

La paràbola del Bon Samarità li va sortir a Jesús del cor perquè caminava per Galilea molt atent als pobres i malalts que veia arrecerats en els marges dels camins.

 

 

14 de juliol: Diumenge 15 de durant l’any

 

Pregària d’aplec:

Preguem. Ens hem reunit, Pare, convocats pel vostre Fill Jesucrist.

Ell és enmig nostre, tal com ens va prometre.

Ell és també present en la persona del prevere que ens presideix i que el representa.

Ell serà enmig nostre d’una manera especial quan ara escoltarem la seva Paraula.

Avui és Sant Benet, Benet de Núrsia, pare fundador de l’ordre dels Benedictins. Benet nasqué prop Núrsia, a la Umbria, entorn l’any 480. Educat a Roma, s’inicià a la vida eremítica en la regió de Subiaco, on reuní a un grup de deixebles. Després es traslladà a Cassino. Allí fundà un monestir i escriví la Regla que ha servit per organitzar la vida de moltes comunitats monàstiques d’arreu del món. Els monestirs benedictins durant més de 1.500 anys han estat un exemple de com organitzar una comunitat humana centrada en la pregària i el treball.

Tal com vam explicar en l’entrada anterior, els diferents moments que tenim els cristians per fer memòria del misteri pasqual són: l’any litúrgic; els sagraments, sobretot l’Eucaristia; i la Litúrgia de les Hores. Avui ens centrem en l’origen de l’any litúrgic.

Els primers segles