“Després de molt temps, per fi puc fer la meva feina amb la seguretat de tenir un contracte laboral darrera que defensa els nostres drets,...”

Així s’expressava una treballadora de la llar després d’una colla d’anys fent feines per cases particulars. Malauradament aquest no és un cas aïllat, el sector de la neteja, en molts casos, no compta amb la seguretat d’un contracte laboral que dona accés a una sèrie de drets i deures.

Seguimos leyendo, en la segunda lectura, textos de la carta de Pablo a los romanos. Concretamente este domingo corresponde un fragmento (Rm 8,18-23) del capítulo 8 º, el tema estrella del cual es la vida en el Espíritu.

Seguim llegint a la segona lectura textos de la carta de Pau als romans. Concretament aquest diumenge pertoca un fragment (Rm 8,18-23) del capítol 8é, el tema estrella del qual és la vida en l’Esperit.

Aquests darrers dies, el debat al voltant de l’escola concertada ha tornat a adquirir un especial protagonisme. Dimecres passat, dia 1 de juliol, el document de conclusions de la Comissió de Reconstrucció del Congrés promogut pel PSOE i per Unidas-Podem tirava endavant amb el suport d’ERC, l’abstenció de Bildu i els vots en contra de PP, Ciudadanos, PNV i JxCat.

 

Durant aquests mesos de confinament, lamentablement ha sortit a les notícies diverses vegades la residència geriàtrica que porta el nom de Mossèn Vidal Aunós. I això m’ha portat a recordar alguna història del temps que ell va ser a Viladecans com a vicari de la parròquia, a finals de la dècada dels 40, acabat de sortir del seminari.

Es fa un silenci intens i interrogant. Alguns et miren com si haguessis dit un enigma indesxifrable; altres no mostren cap reacció, potser mai havien sentit el que has dit fa uns instants; però vaig entendre les teves paraules i les arrels que les nodrien. Feia uns dos anys que et van batejar per Pasqua a la catedral en aquell nombrós grup de catecúmens. Feia un any que t’havies llicenciat en físiques i al cap de pocs dies te n’anaves a Alemanya per tres mesos.

Què ha dit l’Andrea? “El centre de la meva vida ara és Jesucrist.”

Diumenge XIV de durant l’any

Barcelona, 5 de juliol de 2020

A l’Evangeli d’avui hi ha una afirmació de Jesús que val més que tots els programes polítics i que totes les estratègies pastorals. Què ens diu Jesús?

“Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats que jo us alleujaré.” De qui es tracta aquí? A qui convida Jesús?

Els primers són els fatigats per culpa dels grans esforços que han de fer. Aquells que senten com les seves forces es debiliten i apaguen.

 

 

La pregunta és clara i esfereïdora. Què passa amb els pobres? O si es vol, que passava, que passa i que seguirà passant amb els pobres? La pregunta accepta, malauradament, tots els temps del verb perquè la resposta de fa vint anys, de fa deu anys, de l’any passat, d’avui, de demà és sempre la mateixa: El 20% de la nostra societat viu a la pobresa i aquest percentatge no s’ha modificat substancialment ni en el millor moment del cicle de creixement econòmic.

Demà és el dia de Sant Tomàs, l’apòstol, aquell al que Jesús digué “Porta el dit aquí i mira’m les mans; port ala mà i posa-me-la dins el costat”, aquell que  no admetia la Resurrecció mentre no tingués una confirmació pragmàtica de caràcter empíric, posant els dits a  a la ferida del costat, i a la vegada aquell que va fer una confessió de fe que omple el cor “Senyor meu i Déu meu!”. San Gregori Magne ja va afirmar que Tomàs ens va ajudar més amb la seva incredulitat que la resta dels apòstols amb la seva fe.

Fa uns dies va acabar la restauració del retaule major del Miracle, obra mestra del barroc català, de l’escultor Carles Morató i del pintor i daurador Antoni Bordons. La restauració d’aquest retaule (que ha tingut lloc de març a juny) ha estat realitzada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, amb un equip de restauradores dirigides per la solsonina Claustre Augé i ha consistit en la seva neteja a fons i la reparació dels elements que s’havien fet malbé.