És així com es defineix el P. Xavier Morell, monjo de Montserrat (des de fa molts anys al santuari del Miracle) que avui 8 de juliol compleix 70 anys de l’inici del noviciat.

Nascut a Sant Andreu de Palomar el 4 de gener de 1934, Xavier, “un noi amb uns ulls grans i blaus”, va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 29 de setembre de 1943. Durant la seva etapa d’escolà, el pintor Josep Obiols va prendre el petit Xavier com a model per a un mosaic que esta a l’esquerra del tron de la Mare de Déu i que formà part de les reformes fetes per al nou tron.

Avui al casal que es fa a les nostres dependències, he vist nenes i nens d’infantil com jugaven al sorral que hi ha en un dels patis.

El sorral està just acabat de fer, així que gairebé l’estrenaven. És un espai bastant gran, uns 20 metres quadrats, limitat per uns travessers de via envellits i ple fins a vessar d'una sorra fina blanca.

“Després de molt temps, per fi puc fer la meva feina amb la seguretat de tenir un contracte laboral darrera que defensa els nostres drets,...”

Així s’expressava una treballadora de la llar després d’una colla d’anys fent feines per cases particulars. Malauradament aquest no és un cas aïllat, el sector de la neteja, en molts casos, no compta amb la seguretat d’un contracte laboral que dona accés a una sèrie de drets i deures.

Seguimos leyendo, en la segunda lectura, textos de la carta de Pablo a los romanos. Concretamente este domingo corresponde un fragmento (Rm 8,18-23) del capítulo 8 º, el tema estrella del cual es la vida en el Espíritu.

Seguim llegint a la segona lectura textos de la carta de Pau als romans. Concretament aquest diumenge pertoca un fragment (Rm 8,18-23) del capítol 8é, el tema estrella del qual és la vida en l’Esperit.

Aquests darrers dies, el debat al voltant de l’escola concertada ha tornat a adquirir un especial protagonisme. Dimecres passat, dia 1 de juliol, el document de conclusions de la Comissió de Reconstrucció del Congrés promogut pel PSOE i per Unidas-Podem tirava endavant amb el suport d’ERC, l’abstenció de Bildu i els vots en contra de PP, Ciudadanos, PNV i JxCat.

 

Durant aquests mesos de confinament, lamentablement ha sortit a les notícies diverses vegades la residència geriàtrica que porta el nom de Mossèn Vidal Aunós. I això m’ha portat a recordar alguna història del temps que ell va ser a Viladecans com a vicari de la parròquia, a finals de la dècada dels 40, acabat de sortir del seminari.

Es fa un silenci intens i interrogant. Alguns et miren com si haguessis dit un enigma indesxifrable; altres no mostren cap reacció, potser mai havien sentit el que has dit fa uns instants; però vaig entendre les teves paraules i les arrels que les nodrien. Feia uns dos anys que et van batejar per Pasqua a la catedral en aquell nombrós grup de catecúmens. Feia un any que t’havies llicenciat en físiques i al cap de pocs dies te n’anaves a Alemanya per tres mesos.

Què ha dit l’Andrea? “El centre de la meva vida ara és Jesucrist.”

Diumenge XIV de durant l’any

Barcelona, 5 de juliol de 2020

A l’Evangeli d’avui hi ha una afirmació de Jesús que val més que tots els programes polítics i que totes les estratègies pastorals. Què ens diu Jesús?

“Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats que jo us alleujaré.” De qui es tracta aquí? A qui convida Jesús?

Els primers són els fatigats per culpa dels grans esforços que han de fer. Aquells que senten com les seves forces es debiliten i apaguen.