El silenci s’ha imposat i plana sobre els nostres carrers. El frenètic ritme que sovint ens  envaïa de sobte ha desaparegut i, sense massa temps d’adaptació, ha donat pas a l’absència. Ens hem reclòs a les nostres cases, a la profunditat de les nostres famílies, a l’interior dels nostres cors. Anem escadussers de paraules i se’ns convida a redescobrir qui som donant vida a les nostres sovint abandonades llars. 

 

 

Benvolgut president Quim Torra, germà en la fe de Jesucrist. Li escric perquè tinc ganes de demanar-li, des de la mateixa fe que compartim, una reflexió sobre l’actuació que vostè està tenint des que va començar la pandèmia del coronavirus. Aquesta actuació seva, i la de la gent que l’envolta, i la de TV3 que en fa de portaveu, és, de fet, per a mi, la cosa més dolorosa emocionalment de totes les que estan passant. Em fa molt de mal veure com actuen els governants de Catalunya, aquest país meu i que tant m’estimo.

El ayuno y la abstinencia, como prácticas cuaresmales, han sido ridiculizados a menudo en los tiempos actuales. El ayuno se reduce a dos días al año: miércoles de ceniza y viernes santo. La abstinencia se infravalora porque dejar de comer carne abre la posibilidad de abonarse a un buen marisco, como algunos afirman con ironía. La crítica se centra en los medios, pero en el fondo el ataque se dirige al fin: la dimensión espiritual de la persona en el calendario litúrgico cristiano. La cuaresma invita a la conversión.

El dejuni i l'abstinència, com a pràctiques quaresmals, han estat ridiculitzats sovint en els temps actuals. El dejuni es redueix a dos dies a l'any: dimecres de cendra i divendres sant. L'abstinència s'infravalora perquè deixar de menjar carn obre la possibilitat d'abonar-se a un bon marisc, com alguns afirmen amb ironia. La crítica se centra en els mitjans, però en el fons l'atac es dirigeix a la finalitat la dimensió espiritual de la persona en el calendari litúrgic cristià. La quaresma convida a la conversió.

Plaça de Sant Pere del Vaticà. Divendres 27 de març 2020

Pregària en temps d’epidèmia

[Text íntegre]

Mercè Izquierdo, presidenta de l’Associació Cristianisme al Segle XIX

En Jaume ha mort i  ja l’enyorem. El virus que ens te confinats a casa ha pogut amb ell, un home tan fort i valent.  Encara no puc  creure que ja no  compartiré amb ell  aquelles reunions, trobades, xerrades fent cua a les parades del mercat...que la seva vitalitat, sentit de l’humor  criteri feien característiques, úniques.

Sempre que parlem de la seva filla, la Paquita ens diu: “Ella és bona, la dolenta és la beguda”. Es nota que ho sent, que no ho diu per quedar bé. Al contrari. No nega el dolor i fins la por que viu quan la seva filla arriba a casa beguda, però ella sap que la seva filla és una persona bona. No és ella la que crida, la que algunes vegades l’ha pegada, la que és capaç de tirar els plats per terra... És la beguda.

En la missa celebrada per Francesc a la Casa Santa Marta, el Papa dirigeix un nou pensament als presos i, en la solemnitat de Sant Josep, recorda la importància de l’adoració, convidant els fidels a la comunió espiritual.

I el Pare Nostre segueix...

El nostre pa de cada dia doneu-nos Senyor el dia d’avui
Dóna’ns, avui, Senyor, com el mannà al desert, la força que necessiten els qui treballen als hospitals, el consol per acaronar els qui ploren, la compassió per acompanyar els qui no aguanten la seva solitud. Només per avui, Senyor, per aprendre a viure cada dia com un do teu. Només avui per no tornar a creure que ens ho podem fer sense Tu,

Diumenge 5è de Quaresma

Barcelona, 29 de març de 2020

A tots ens passa el mateix: no volem pensar en la mort. És millor oblidar-la. Continua vivint cada dia com si fóssim eterns. Ja ho sabem que és un engany però no sabem viure de cap més manera. El que té de dolent aquesta actitud és que en qualsevol moment, la malaltia ens desvetlla la consciència.