Audiència General 27 de gener 2021
Catequesi - La pregària amb les Sagrades Escriptures

Estimats germans i germanes, bon dia!

(Marina Ginebra) Vull compartir amb vosaltres el testimoni de la meva conversió. Vaig néixer en una família que no era gens practicant, els meus pares tenen fe, però a la seva manera, els meus avis tampoc anaven mai a missa, només per batejos, comunions, casaments i enterraments, així que a casa mai no es parlava de Déu ni de religió. (Llegir més)

El capítulo séptimo de la primera carta de Pablo a los corintios está dedicado a responder a las cuestiones sobre el matrimonio y la virginidad. De este capítulo leemos unos versículos en la segunda lectura de este domingo (1 Co 7,32-35). Para ayudar a la lectura de este texto, puede ayudar  tener presentes algunas consideraciones previas.

El capítol setè de la primera carta de Pau als corintis està dedicat a respondre les qüestions sobre el matrimoni i la virginitat. D’aquest capítol en llegim uns versets a la segona lectura d’aquest diumenge (1Co 7,32-35). Per ajudar a la lectura d’aquest text, pot ser bo tenir presents algunes consideracions prèvies.   

Els bisbes valencians, en relació a la nostra llengua, pensen com l’emperador Carles V quan deia: “S’ha de parlar a Déu en castellà”. I afegia encara: “als homes en francès, a les dones en italià...i als cavalls en alemany”. Així ho explicava l’escriptor Josep M. Espinàs, el maig de 2016, en el seu article al diari El Periódico, titulat precisament: ‘S’ha de parlar a Déu en castellà’.

 

 

Aquesta setmana passada a casa hem desmuntat el pessebre. No és per fidelitat a cap tradició: ni la que el fa desmuntar per la Candelera, al final del cicle festiu de Nadal, ni la que el fa desmuntar al final del temps litúrgic nadalenc, o sigui el diumenge després de Reis. De fet, a casa dels meus pares la tradició era desmuntar-lo, entre tots, just després del dinar de Reis.

El doctor Llorenç Puig, de la Catedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS, reflexiona sobre la necessitat de reduir els combustibles fòssils.

El cap de setmana passat vaig tenir un sentiment contradictori, dins meu, a partir de dos fets ben diferents. Aquesta és la setmana per la Unitat dels cristians arreu del món i nosaltres, a Terrassa, tenim una entitat que es diu Cristians per Terrassa, que treballa en favor de transmetre el evangeli de Crist. Una de les coses que fem conjuntament és la trobada de pregària unida durant el mes de gener. Cada any, el divendres d’aquesta setmana, ho celebrem en una església diferent, òbviament d’aquelles que hi volen participar.

Feu-vos-ho com vulgueu, però heu d'anar seguint el blog d'en Raimon Ribera (amb la seva dona, la Mercè Sala). Els que ja el coneixeu no cal que us el presenti i els que no el coneixeu, podeu començar per llegir el que hi penja, com dic. Reflexions atinades, cites ben triades, il·lustracions amb obres d'art modern d'una qualitat excepcional. Tot al voltant de la reflexió contemporània sobre l'espiritualitat, tot i que no tan sols.

Mi perdonerete se posso sembrare ingrato. Domenica mattina Catalunya Radio ha dedicato un lungo reportage alla fede e ai giovani. È positivo e va ringraziato lo staff della trasmissione “El Suplement” di Roger Escapa per aver dedicato uno spazio di massima audience a questo tema. La critica non è al reportage ma al substrato. È strano che un giovane sia credente? O piuttosto ce lo hanno fatto credere e abbiamo creduto che sia una cosa strana?