El adviento ya ha comenzado, ya está aquí, y con su llegada se aviva en nosotros la esperanza cierta de que Dios camina con su Pueblo y que, a pesar de todo, quiere seguir poniendo su tienda entre nosotros: en nosotros, porque quiere darnos la vida en plenitud.

En aquests moments una bona part de la població i la quasi totalitat de les comunitats universitàries estan al cas del resultat de la convocatòria “CEI 2009” promoguda pels Ministerios de Educación i de Ciencia e Innovación. La iniciativa, ja experimentada en altres països europeus, ha tingut una àmplia resposta i ressonància en l’àmbit de l’estat espanyol.

Ahir es va fer públic l'informe sobre els abusos sexuals que han patit centenars de menors irlandesos en mans de capellans catòlics d'aquell país. Un impacte que ha deixat en estat de xoc la societat irlandesa, una societat majoritàriament catòlica.

A continuació  podeu llegir fragments d'algunes capceleres importants a Irlanda sobre aquesta notícia així com l'informe del cas.

 

La perspectiva correcta per a entrar en l'escena catastròfica, descrita per l'Evangeli és molt senzilla: mirem a fons alguna família pròxima. Alguna en trobarem que està passant una gran tribulació, per exemple una malaltia greu i insospitada. És com si el món trontollés i les persones fóssim sacsejades per l'angoixa i el defalliment (veure Lc 21, 26-26).

Le Monde del passat 20 de novembre publicava un article de diversos autors, membres de l'Observatori Internacional del Laïcisme contra els excessos comunitaristes, en el qual es denunciaven els canvis a la legislació francesa per permetre que les limitacions financeres i creditícies que es desprenen de la 'xària' (llei islàmica) puguin efectuar-se en territori francès, equiparant-ho a les experiències de banca ètica.

Vaig dubtar de si un gag del Polònia sobre els bisbes havia de tenir un forat a CatalunyaReligió.cat. No perquè l’humor no tingui espai en aquest portal (ja n’estem farts de cristians avorrits i recargolats). Però si perquè també és comprensible que a algunes sensibilitats els incomodi la paròdia d’un personatge amb la dimensió simbòlica del papa. I aquí no anem a fer mal i menys encara a fer bromes sobre l'avortament. 

Alejandro Amenábar és un director de cinema famós, que compta en la seva filmografia amb cinc llargmetratges: Tesis, Abre los ojos, The Others, Mar adentro, amb la qual el 2005 va obtenir un Oscar, i Ágora, actualment en cartellera.

En aquest article d'Elyssa East, publicat a The New York Times el passat 24 de novembre, l'autora ens dóna a conèixer l'origen de la festa religiosa més important i genuïna dels Estats Units d'Amèrica, a la que coneixem per les pel·lícules però que té una nul·la presència a la cultura cristiana europea.

Ortodoxes, catòlics i protestants -organitzats per aquests últims-, ens han aplegat a Brussel·les per pensar junts el futur de l’Església a Europa. La trobada no s’ha plantejat explícitament com un “think tank” religiós perquè encara no s’ha arribat a aquest punt de maduresa, però en té tota la intenció.

Els “think tanks”, explicats curt i ras, volen ser “fàbriques de pensament”. A nivell d’Estat Espanyol és una experiència recent i escassa. Poc més d’una trentena són els que tenim identificats dels més de 5.000 que hi ha en el món.

En aquesta entrada al seu bloc personal, Jordi López Camps, President del Patronat de la Muntanya de Montserrat i exdirector general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, reflexiona sobre l'acte que la setmana passada tingué lloc a la seu del PSC en record del pare caputxí Jordi Llimona, traspassat fa d