Si alguna cosa es pot retreure a la proposta de nou calendari escolar del conseller Maragall és allò de molt soroll per a res. O per a molt poc, si volem ser precisos.

Intervenció de la periodista Teresa Pou en l'Homentatge al bisbe Joan Carrera a Santa Maria del Mar.

Bona nit, no crec que avui descobreixi res de la persona del bisbe Joan Carrera que tots vostès no sàpiguen. En qualsevol cas, les meves paraules volen recordar moments viscuts al costat d’una gran persona, qui, si em permeten que vagi al terreny més personal, m’acompanyà i omplí de coherència als anys en què em vaig dedicar al periodisme religiós.

Aquesta sembla ser la divisa actual d’algun alt responsable de l’Església espanyola. Just al revés d’aquell crit falangista «antes roja que rota», de primera hora.

Fa uns mesos us parlava del llibre que, sota l'edició d'Ignasi Moreta, havia publicat Fragmenta recollint els tres articles de Joan Maragall sobre la Setmana Tràgica, i fins i tot uns en posava un breu fragment. Un temps més tard me'l vaig comprar i l'he llegit fa unes setmanes. És un llibre magnífic.

Sembla que no ho han entès. Si la clau de volta per solucionar la secularització que viu el continent europeu passa per promocionar bisbes dits “no-nacionalistes” o per donar ales a caverna eclesial, anem bé. Que dos nomenaments episcopals d’un mateix dia siguin rebuts amb entusiasmes per l’extrema dreta eclesial i amb malestar pel clergat de la diòcesi, vol dir és urgent que a on es decideixen els nomenaments s’ho facin mirar.

Intervenció de José María Gil Tamayo en nom de l'arquebisbe emèrit de Badajoz, Antonio Montero en l'Homenatge al bisbe Joan Carrera a Santa Maria del Mar.

Entrevista la benedictina Teresa Forcades realitzada durant el Congrés Juan Vives de la Teología de la Liberación celebrat aquest novembre a Venezuela. Forcades parla la teologia feminista, tema que va tractar en el llibre La teologia feminista en la història, i altres temes com l’avortament.

Em comenta l’Osmin, un seminarista eixerit, que no entén perquè un continent amb més d’un 80% de creença cristiana, fonamentalment catòlica, no aconsegueix eradicar la violència… la veritat és que tampoc sé ben bé què dir-li, té raó i prou: la religió no sempre ha estat motor de pau, ni de desenvolupament ni de justícia, malgrat les preses de consciencia contemporànies en aquesta direcció.