“Avis que viuen amb monedes”, “Nens per fam desesperats”, “Famílies que sagnen dia a dia”. Amb aquests frases, i amb altres molt relacionades amb el mateix tema, s’està aixecant una veu cristiana a l’Argentina en defensa dels qui sempre els toca perdre.

Aquestes són frases d’un poema cantat per un pastor, anomenat Guillermo Prein, que volen sacsejar les nostres consciències. Ens  recorda que hi ha moltes maneres diferents de matar les persones i que no totes passen per l’assassinat.

La meva percepció del procés que s’està vivint en aquest país és, sincerament, la de que això no va. I és una llàstima, perquè la majoria de la gent que conec va acollir amb grans esperances l’arribada al poder del president, el 1999. Després d’anys i més anys d’alternança quasi automàtica en el poder, entre socialistes i democratacristians, amb històries de corrupció endèmica, amb la sensació de malbaratar el tresor petroler, l’expectativa de quelcom de nou, de fresc, de millor, era molt alta.

Recuperem avui la resposta de Teresa Forcades, religiosa benedictina col·laboradora de CatalunyaReligio.cat, a una de les preguntes de l'entrevista que li féu Marta Nin a la revista Foc Nou (març 2008), en relació al dogma de la Immaculada Concepció, que l'Església Catòlica celebra avui, dia 8 de desembre. Hi diu el següent:

Intervenció de l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, a l'Homenatge cívic al bisbe Joan Carrera, a Santa Maria del Mar.

Gent arribada del sud, del nord, de terres endins i també molts que ja estaven aquí, al nostre país. Gent treballadora a la cerca de la dignitat. Treballaven trenta dies al mes, lluitaven per menjar a diari, ells no van tenir un altra oportunitat. El millor de la seva vida ho van donar perquè el seus fills, nosaltres, tinguéssim un futur molt millor.

 El darrer número de la revista Foreign Policy, edició espanyola, Javier Martín fa un interessant article de resum sobre les tendències polítiques que tenen com a base l'Islam i la seva relació amb Occident [us el podeu descarregar aquí] .

El Concili Vaticà II va tenir les seves controvèrsies per situar Maria al lloc que li correspon. Finalment, li va dedicar el capítol VIII de la Constitució Lumen gentium per contemplar-la a la llum del misteri de Crist i de l’Església. Calia corregir alguns excessos devocionals i afavorir el desenvolupament d’una fe cristocèntrica. Aquesta correcció de rumb no ha estat sempre ben encaixada. Avui s’adverteix, potser també fruit de la situació general, un afebliment del paper de Maria en la vida dels creients i de les comunitats cristianes.

No sé si el mes encertat és dir que “anem amb la creu a coll”, o que ha començat “una creuada per la creu”. Sigui com sigui, avui em prenc la llibertat d’apel·lar al sentit comú i a les causes urgents i necessàries.

En què pensen els polítics quan enmig d’una situació de crisi greu com la que estem vivint es fiquen en lluites per lleis que saben que generaran més crispació en la societat?

Per què volen distreure l’atenció quan la gent s’ho està passant tant malament i quan hi ha tantes persones i famílies que viuen situacions indignes?

Juan Antonio Reig Pla, bisbe d’Alcalá de Henares, és un personatge si més no curiós.