El grup de recerca Psicologia, Persona i Context va organitzar fa uns dies una taula rodona, o millor dit una típica quadrícula de cares via Zoom, a la que ja ens anem acostumant, però que també va esdevenint una forma d’arribar a la gent. El tema va ser els aprenentatges que podem extreure de la situació que vivim amb la Covid-19. Va moderar i conduir el debat la periodista i professora universitària Dra. Assumpta Sendra. Recullo algunes de les interessants aportacions de cada ponent i unes reflexions finals:

Com cada 2 de febrer, avui l’Església ens convida a celebrar la Jornada de la Vida Consagrada, un dia per pregar i tindre present el testimoniatge dels qui seguim Jesús per mitjà dels consells evangèlics.

El fragmento del evangelio de Marcos que leemos este domingo (Mc 1,29-39) sintetiza la actividad de Jesús durante el transcurso de una jornada imaginaria, tanto es así que se ha titulado el fragmento: La jornada de Cafarnaúm . El texto está lleno de detalles ricos de contenido y una de las posibles lecturas es la de considerar los diferentes espacios donde se desarrollan los hechos narrados

El fragment de l’evangeli de Marc que llegim aquest diumenge (Mc 1,29-39) sintetitza l’activitat de Jesús durant el transcurs d’una jornada imaginària, tan és així que s’ha titulat el fragment: La jornada de Cafarnaüm. El text és ple de detalls rics de contingut i una de les possibles lectures és la de considerar els diferents espais on s’esdevenen els fets narrats

Som davant un procés electoral que un ampli sector social coincideix a qualificar de, com a mínim, estrany, a causa dels esdeveniments que l’envolten, àmpliament coneguts. Avui dilluns, el TSJ publica la resolució que declara nul el decret que ajornava els comicis al 30 de maig, notícia que avançava divendres passat. El Govern ha anunciat que no presentarà recurs i, en conseqüència, sembla que la comesa electoral que començà el mateix divendres finalitzarà amb la votació el 14 de febrer.

El doctor Oriol Quintana, de la Catedra d'Ètica i Pensament Cristià d'IQS, reflexiona sobre quines han de ser les normes bàsiques per educar els fills.

 

 

 

Aquest desembre ha fet vint-i-cinc anys que vaig rebre la carta en què des del Vaticà acceptaven la meva petició de secularització com a capellà. La Mercè i jo ja feia tres mesos que ens havíem casat pel civil, però tot i així, com que sempre ens havíem volgut casar per l’Església, aleshores ho vam poder fer. Ho vam fer el 14 d’abril de 1996, segon diumenge de Pasqua i dia de la República, a l’església del Gornal, a l’Hospitalet.

Me van a perdonar si soy un poco indiscreto. Un cura me cuenta que ha dormido muy mal los últimos días. No sabía si había hecho bien. Y me decía que sobre todo no lo contara a nadie.

Ja em perdonaran si soc una mica indiscret. Un capellà m’explica que ha dormit molt malament els darrers dies. No sabia si havia fet bé. I em deia que sobretot no ho expliqués a ningú.

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya aplega un col·lectiu ric i plural, amb 153 institucions titulars, que ho són de 396 escoles arrelades als pobles, barris i ciutats dels 124 municipis i 36 comarques de Catalunya on són ubicades i que ofereixen diferents i singulars propostes de servei, en cada cas amb valors propis i específics.