Arrel d'una conversa sobre la dificultat per a viure la fe en mig del nostre món, compartint la vida amb els homes i dones del nostre temps i en un moment de replantejament de l'Acció Catòlica General a l'Església española m'animo a escriure sobre la situació de l'Acció Catòlica a casa nostra. I em demano pel sentit que pot tenir en el moment actual de món i d'Església l'AC.

Aquest dimecres tindrem una notícia important. A la nit ens avisen d’urgència als periodistes perquè al matí estiguem a la seu de l’arquebisbat de Barcelona. Convoca el cardenal-arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Esperarem pacientment fins a les 11h. Segur que alguna cosa grossa cau.

 

 

 

 

Aquest any, i concretament al mes d’octubre, tindrem eleccions al Brasil. En Lula acaba el seu segon mandat presidencial i, segons la llei del país, no es pot presentar a un eventual tercer mandat. Però no vull pas parlar de les eleccions, ni fer balanç dels vuit anys de mandat de l’actual President, sinó d’una petita anècdota que vaig viure quan en Lula va ser candidat a la presidència per primera vegada.

            Les grans finances mundials escapen de fet al control democràtic. Si en altres segles dominava l’absolutisme real, per la gràcia de Déu, avui la dictadura pertany al món financer i economicista, per la gràcia del benefici excedent.. A nivell internacional el que hi ha són pactes i convenis, però no un còdex de lleis que tots han de complir. Això explica l’existència dels paradisos fiscals, els fons internacionals d’inversió que poden fins i tot fer trontollar una economia estatal, els proteccionismes...etc.

La Fundació Joan Maragall convoca el XXI Premi Joan Maragall per a una obra d’assaig o d’investigació sobre CRISTIANISME I CULTURA, entenent tots dos termes i la seva relació