Una casa amb les portes obertes és la metàfora domèstica d'un Déu amb els braços oberts. La raó última de les coses, el fonament de tot allò que existeix, l'energia còsmica universal, l'ésser suprem i absolut... és un pare i té els braços oberts. Un Déu a la porta, aquest és el Pare de Nostre Senyor Jesucrist. (seguir llegint)

Llegeixo a l'ABC de dimarts el curiós estudi que ha fet públic el doctorand Chris Harrison, que estudia al Human-Computer Interaction Institute de la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh (EUA).

Segurament estem molt influïts per la pintura de Rembrandt que està a Sant Petersburg. Segurament estem molt influïts pel llibre de Nouwen sobre el retorn del fill pròdig, que dóna tot el relleu a l’escena de l’acolliment del fill per part del Pare. Sí, segurament són aquests dos factors els qui fan que, sobretot, ens fixem en el moment sublim, tant del punt de vista literari com religiós, en què el pare es commogué, va córrer a l’encontre del seu fill, se li llençà al coll i el besà.

Una de les qüestions que ens preocupa a tots els que treballem a la Missió és com fer que les (encara) nombroses comunitats cristianes puguin ser degudament ateses per Ministres Ordenats. Per dir-ho amb exemples concrets: a les Parròquies que atenem els Claretians, la immensa majoria de comunitats només poden tenir celebració de l’Eucaristia quatre o cinc vegades l’any, i mai en diumenge.

Aprofitant la parada tècnica del portal per finalitzar el canvi de servidor, vaig anar tranquil·lament dimarts a la presentació del llibre de Josep Gil que es va fer a la Llibreria Claret. Dic llibre però cal dir llibres, perquè presentava els dos primers volums d’una col·lecció de  la que té ja els deu volums escrits, a més de 300 pàgines cada un.

Aprofitant la parada tècnica del portal per finalitzar el canvi de servidor, vaig anar tranquil·lament dimarts a la presentació del llibre de Josep Gil que es va fer a la Llibreria Claret. Dic llibre però cal dir llibres, perquè presentava els dos primers volums d’una col·lecció de  la que té ja els deu volums escrits, a més de 300 pàgines cada un.

Sovint no tenim coneixença de les bones pràctiques en el camp de l'arquitectura religiosa actual. Amb aquest post sobre la Capella Sant Francesc Xavier, premi FAD d'interiorisme 2006, iniciem un recull d'obres que creiem interessants.

Fitxa tècnica

 

No me lo encontré a la vuelta de la esquina, ni se me apareció en un momento de fervor. No lo ví en medio de la pompa de grandes liturgias, ni tampoco me sorprendió desde una nube interrumpiendo las leyes de la naturaleza ni alterando el ritmo del tiempo.

En aquest Any Sacerdotal, promogut per Benet XVI per a “contribuir a promoure el compromís de renovació interior de tots els capellans perquè el seu testimoni evangèlic en el món d’avui sigui més fort i eficaç”, un dels temes candents és el del celibat sacerdotal.