Un dels desavantatges de fer el festival Shakespeare per aquestes dates és que probablement només podré assistir a l'acte inagural, ahir dimarts, amb una magnífica i personal representació adaptada de La tempesta, la darrera de les obres

Aquests dies fa una gran xafogor a la ciutat eterna. Els pitjors perjudicats són, com sempre, els més pobres i els sense sostre, per als quals es fa difícil l’accés a l’aigua o a una dutxa. A la capital del catolicisme la injustícia social fa encara més mal. Quan la Mare Teresa de Calcuta va viatjar per primer cop a Roma de manera oficial, va patir molt veient tants indigents a prop del Vaticà i va demanar a Joan Pau II que l’ajudés a obrir allà mateix una seu per a les seves Missioneres per a la Caritat.

El difussor científic Eduard Punset, escriu al bloc Redes para la Ciencia, que "diversos estudios apuntan hacia los lóbulos parietal y temporal del cerebro humano como agentes implicados en ciertos estados alterados de la conducta: sensación de ingravidez, experiencias místicas, apariciones marianas, abducciones, viajes astrales, alucinaciones…"

Pel que anem coneixent, la vinguda del Papa a Espanya aquesta tardor fa pensar algunes coses molt positives de context (ja veurem, però, com queda al final).

La Delegació de Joves del Bisbat de Barcelona, el SIJ (Secretariat Interdiocesà de Joves) i Justícia i Pau, ofereixen un espai de testimoniatge de sis joves del poble de Taybeh (Cisjordània) i joves catalans, que parlaran de la realitat quotidiana a Palestina a partir de la seva experiència.

Dia: dimarts, 27 de juliol de 2010 Hora: 19 h

Recuperem avui un article aparegut a la revista Diàlegs de fa un any (núm. 45, jul.-set.

L'autor del bloc Pneuma, director de la consultoria en afers religiosos del mateix nom, fa una breu anàlisi sobre l'evolució de la Direcció General d'Afers Religiosos al Ministeri de Justícia a l'etapa del Govern Zapatero.

HOMILIA DG-TO-C15 (Lc 10,25-37)

     L’estàtua eqüestre de sant Jordi, obra del tarragoní Andreu Aleu, fou col·locada en el primer quart de segle anterior a la façana renaixentista del Palau de la Generalitat, disseny de Pere Blai. Es petrifica d’aquesta manera la lluita contra el drac, un símbol permanent de la societat catalana, que ha viscut una història agònica durant segles. En l’actualitat, el símbol manté la seva vigència.