Us presentem avui la crítica d'aquest film de Bruce Beresford, de la que Peio Sánchez, especialista en cinema espitirual i religiós, en diu que "es una película que emociona, que invita a ser vista en la sala cinematográfica, y que plantea cuestiones existenciales sin entrar mucho en materia porque prefiere que sea la danza la que apunte a las respuestas y que sea la lectura del libro, la que permita pasar de la emoción a la reflexión." 

Sempre que puc, fujo, durant les festes nadalenques, a Morgovejo, un petit poble al nord oriental de Lleó.

El primer que hi respiro és silenci. Mentre passejo pels boscos nevats, mentres troto per les muntanyes, tinc la impressió que en aquest petit racó de món, el temps no passa, que la història es para. Tot és allà on era abans de marxar. Els cims no s'han mogut. Les carenes estan cobertes de neu, però estan allí, com sempre, quietes, impertèrrites, esperant el pas d'algun intrèpid explorador.

 

Amb motiu de la propera publicació del llibre 'Diálogos con Lluís Duch’, el proper mes de gener (Herder), el professor Albert Chillón aprofita per traçar, a través d'una llarga entrevista al suplement cultural de La Vanguardia de dimecres passat, el recrreut intel·lectual del monjo de Montserrat Lluís Duch, amb qui ha col·laborat. Prova d'aquest treball en comú serà la també propera publicació de l'‘Antropología de la comunicación’, els propers dos anys (Herder).

 
 

Des de les pàgines del Corriere della Sera, el cardenal Carlo Maria Martini fa una interessant reflexió sobre aquests dies.

Escriu que el Nadal té un toc profà que no acaba de fer-li el pes i que per això no en parla gaire de bon grat. Reconeix en el Nadal "una esplèndia manifestació de la glòria de Déu en Crist i del seu amor per a nosaltres", però li sembla que "els discursos que es fan a partir del Nadal" pequen d'una mena de "pseudobondat i d'esperança barata".

Aquest és un article que s'aproxima a la mitologia clàssica i les seves divinitats a partir de la recent publcació del llibre La vida cotidiana de los dioses griegos, de G. Sissa y M. Detienne, i que féu fa dos dissabtes al suplement literari d'El País el director de la Fundació Juan March.

Aquest article a El País repassa la diversitat i composició dels cristians a l'Orient Proper, terra de nombrosos conflictes, així com les conseqüències que aquesta situació en reben els practicants d'aquesta religió. El tema ha estat posat a l'opinió pública recentment a causa que l'OSCDE hagi declarat el cristianisme com la religió més perseguida del món, especialment a causa del tracte que rep en aquesta regió. També s'hi ha referit el papa Benet XVI aquest Nadal.


ESPANYA.
Molt interès a venir a l’Estat i a repetir. I tornarà. El Vaticà veu el territori espanyol com a terra de “reconquesta”? Vam tenir resposta?

Aquest és el text de la clumna que el veterà periodista gironí escrivia a El Punt aquest dilluns, acostant-se a la figura de Màrius Torres i a la seva poesia, en l'any que es commemora el centenari del poeta.