El passat 28 de juny, el professor Ferran Requejo escrivia a La Vanguardia un article (aquí) en el que reclamava que la futura legislació sobre llibertat religiosa fomentés la laïcitat de l'Estat front als privilegis que, segons ell, té encara avui la religió catòlica, en un estat que la professa "vergonyantment" malgrat declarar-se aconfessional.

 

 

El Tribunal Constitucional nega que Catalunya sigui una Nació.... malgrat això, Catalunya és una nació!

Continuem amb la polèmica del burka i, avui, amb un nou argumentari antiabolicionista, de la mà de nou d'El País i d'un dels seus principals articulistes, el filòsof basc Fernando Savater, que ha tractat en diversos llibres qüestions relatives a la religió, com La vida eterna (Ariel, 2007).

Fa gairebé una setmana des de que el tribunal Constitucional ha dictat sentència. Ara els escrivans la passen a net per publicar-la. Quan vegi la llum sencera tothom haurà opinat, escrit i manifestat. No sóc jurista i, per tant, podria dir com a la Pregària de Salomó per obtenir la saviesa que sóc "...home desvalgut i encara jove, poc madur per comprendre les lleis i la justícia...". Però ja son molts anys de fer la vida i conèixer als homes i les dones del nostre entorn.

En els darrers articles he presentat iniciatives que posen en relació la societat civil i els projectes arquitectònics d’arrel eclesial com era el cas del Concurs de Idees per a l’Església de la Pietat de Vic o la Reforma de la llibreria Claret.

HOMILIA DG-TO-C14 (Lc 10,1-12)

L’èxit embriaga. No pots aturar l’eufòria; costa molt posar fre a les seves aspiracions desmesurades. Fins i tot els deixebles, amb un projecte tan noble com el que Jesús els havia confiat, hi van caure. Què hi ha de més noble que anar, de dos en dos, com anyells entre llops, a segar una collita descomunal, sense bossa ni sarró ni calçat? 

Com a cristià, el conflicte actual al voltant de l’Estatut de Catalunya que ha estat retallat pel Tribunal Constitucional, d’alguna manera em rellisca. No m’hi sento vertaderament implicat. Em fa entrar en un terreny en el que no m’hi sento a gust, no perquè no tingui idees clares sobre les meves preferències, sinó pel fet que la meva fe em fa anar més enllà i em recorda la universalitat a la que l’Evangeli em crida. Em venen grans tots els nacionalismes, ja siguin catalans ja siguin espanyols.

El darrer número de la revista Foc-Nou (juliol-agost 2010), dedicat especialment a la tasca de Càritas per afrontar l'allau de casos que atenen fruit de l'actual crisi econòmics, inclou també un article de Francesc Romeu en el que analitza un recent estudi de la Fundación Santa María (SM) sobre la classe de religió a Espanya.